Quan el guionista Eduard Sola va guanyar el Gaudí per Casa en flames va recordar-se dels seus orígens humils i "orgullosament xarnegos". I quan va guanyar el Goya va dedicar-lo a les "supermares" que, com la seva, ho han sacrificat tot pels fills. "Mama, això és per a tu. T’estimo moltíssim", li va dir en català. Dos mesos després, ens trobem amb Eduard Sola i els seus pares, superada ja la voràgine dels reconeixements i la ressaca pel debat polític que va aixecar la paraula xarnego.

El Cinema Truffaut de Girona viu un moment dolç. Per les seves dues sales de projeccions, a l'últim pis de l'antic edifici d'El Modern, durant l'any 2024 hi han passat prop de 44.000 espectadors. És la xifra més alta de la seva història i representa un 13% més que l'any anterior, que també havia estat de rècord. En un moment en què les grans sales de cinema passen dificultats, el Truffaut es manté en plena forma: és l'únic que queda al centre de la ciutat i, amb una programació de pel·lícules d'autor, sempre en versió original, ha aconseguit atraure un públic cinèfil cada vegada més nombrós, divers i fidel. Inaugurat el 1992, el Truffaut és un equipament públic, igual que el Teatre Municipal i l'Auditori, però en aquest cas el gestionen, de manera altruista, un col·lectiu de crítics que s'encarreguen de fer la tria de la cartellera amb molta cura i bon criteri.

50 dies en la vida d’una dona de 50 anys, l’actriu Clara Segura (Sant Just Desvern, 1974). El 23 de desembre és distingida amb la Creu de Sant Jordi; el 15 de gener obté el premi Cygnus, a la universitat d’Alcalá de Henares; el 18 de gener no pot recollir el Gaudí a millor actriu de repartiment perquè és al teatre amb Tots ocells; el 25 de gener li donen el premi Feroz, però tampoc pot ser a la gala de Pontevedra pel mateix motiu, i el 8 de febrer, dissabte, entre una funció de teatre a Vic divendres i una altra diumenge a Balaguer, sí que va a Granada per aixecar el seu primer Goya. Després del tsunami d’emocions, la conversa.

Emma Vilarasau, recentment guanyadora del Gaudí a millor protagonista femenina pel seu paper a Casa en flames, ha revelat un dels moments més difícils de la seva carrera professional. La reconeguda actriu catalana, amb una trajectòria de més de 40 anys en el món de la interpretació, ha explicat l'impacte que va tenir en la seva feina el fet de quedar-se embarassada i com rep el món del cinema i del teatre el fet que les dones vulguin ser mares.

Sempre ho repeteixo: m’agraden les històries de famílies, dins de les cases, les pel·lícules “de parlar”, les novel·les on “sembla que no passa res”. Adoro Bullet Park, El llarg viatge del dia cap a la nit, Hanna i les seves germanes, Jardí vora el mar, El discreto encanto de la burguesía...

La gala dels Gaudí va fer honor a l’expectació de derbi entre Casa en flames i El 47 de què venia precedida. L’èxit del film sobre la immigració extremenya a Torre Baró va provocar un crescendo emocional col·lectiu suficient perquè J.A. Bayona comentés que estava quedant una nit prou xarnega.

Aquests dies, potser per primera vegada en molt de temps, hem vist i llegit moltes prèvies dels Gaudí. Aquest any, la gala del cinema català no ha arribat arrossegada al calendari al marge de la quantitat i qualitat de la collita, o de les penúries del sector, sinó que hi ha expectació autèntica. Per moments, ha semblat la prèvia d’un derbi, amb l’única diferència que els equips de futbol estan fets per competir entre ells i les pel·lícules, no, o almenys no directament, però l’acarament dels dos grans èxits artístics i de taquilla del nostre cinema l’any 2024 fa venir moltes ganes de seure a veure com acabarà la nit, i qui s’emportarà els premis grans, més enllà que el premi més important, el de la crítica i el públic, ja l’han tingut.

Èxit del cinema català en les nominacions dels premis Goya que s'han anunciat aquest dimecres: El 47 és la pel·lícula amb més nominacions, un total de catorze. És el mateix nombre que va aconseguir Pa negre el 2011, un rècord pel que fa al cinema en versió original catalana que ara iguala El 47. Després del film de Marcel Barrena (que no està nominat a millor director) ve La infiltrada, d'Arantxa Echevarría, amb tretze nominacions i, a continuació, Segundo premio, d'Isaki Lacuesta i Pol Rodríguez, que n'acumula onze. La habitación de al lado, amb 10 nominacions, La virgen roja, amb nou, i Casa en flames i La estrella azul, cadascuna amb vuit, tanquen la llista de les pel·lícules més nominades de la 39a edició dels Premis Goya, que se celebrarà a Granada el 8 de febrer.

Relleu al capdavant del rànquing històric. El 47 s'ha convertit en la pel·lícula en versió en català més vista dels últims 40 anys, i ha superat el rècord que havia aconseguit feia unes setmanes Casa en flames, l'altre fenomen del cinema català de la temporada. La pel·lícula de Marcel Barrena sobre el conductor d'autobús i sindicalista Manolo Vital ha aprofitat l'empenta del Dimarts Sènior –la promoció estatal que subvenciona les entrades de cinema per als majors de 65 anys– per sumar aquest dimarts un total de 457.093 espectadors i superar els 455.927 de Casa en flames, segons xifres de ComScore.

Casa en flames és la pel·lícula en versió catalana més taquillera de la història a l'Estat i el seu èxit podria continuar creixent a partir del 23 d'octubre, quan estarà disponible a Netflix. El salt a la plataforma, però, arriba amb un peatge: els actors de la cinta han estat obligats a doblar-se íntegrament al castellà, cosa que el repartiment no veia amb bons ulls, tal com ha revelat Emma Vilarasau en una entrevista al programa Culturas 2 de La 2.

Dani de la Orden ha dirigit la pel·lícula 'Casa en flames', la més taquillera en català de l'última dècada, i Marcel Barrena ha dirigit 'El 47' que s'ha situat com la segona millor estrena en català.

El cinema en català viu un any de resultats excepcionals a la taquilla gràcies a dos films que estan superant les previsions més optimistes: la comèdia Casa en flames i el drama històric El 47. L’ARA n'ha reunit els directors –Dani de la Orden (Barcelona, 1989) i Marcel Barrena (Barcelona, 1981)– per reflexionar sobre l’èxit de les seves pel·lícules. Una conversa distesa entre dos amics que comparteixen referents, sentit de l’humor i l’amor pel cinema amb vocació d'arribar al gran públic.

El fenomen de Casa en flames ha completat aquest dimecres una fita històrica: la comèdia de Dani de la Orden ha sobrepassat Pa negre i ja és la pel·lícula en versió original catalana més taquillera a l’Estat. Casa en flames acumula en total 2.685.720 euros, que superen els 2.680.155 euros que va fer entre 2010 i 2011 el film d’Agustí Villaronga.

L’actriu Emma Vilarasau Tomàs (Sant Cugat del Vallès, 1959) és la protagonista de Casa en flames, la pel·lícula en català més vista dels últims anys. Un èxit que ella, que ha fet tan poc cinema, viu com un regal, mentre està a punt d’estrenar Un matrimoni de Boston, primer al Temporada Alta de Girona i després a La Villarroel de Barcelona. Tot això li coincideix en un 2024 en què la Vilarasau ha fet 65 anys. En aquesta conversa reivindica les ganes de viure (i de riure) que tenen les dones de la seva edat, moltes de les quals omplen les platees dels teatres i dels cinemes.

El 47 continua assolint fites per al cinema en versió original catalana. La pel·lícula de Marcel Barrena sobre Manolo Vital, el conductor d'autobús que va secrestar un vehicle de la línia 47 per reclamar que el transport arribés al barri de Torre Baró, ha liderat aquest dimarts la taquilla espanyola. Segons informa Mediapro, El 47 ha sumat en un sol dia més de 82.000 euros i 15.700 espectadors que l'han empès a la primera posició del rànquing. En només 12 dies d'exhibició, la pel·lícula acumula 135.000 espectadors i 887.000 euros recaptats.

És la notícia cultural de l’estiu a Catalunya, el debat de sobretaula i la pregunta repetida a la feina: “Has vist Casa en flames?”. La comèdia de Dani de la Orden ha colonitzat la conversa dels catalans com només ho fan els grans fenòmens de TV3, les sèries de Netflix o la vida sentimental de Gerard Piqué. És lògic: en només sis setmanes Casa en flames ha recaptat 1.411.000 euros i s’ha convertit en la quarta pel·lícula en versió original catalana més taquillera dels últims 25 anys, per davant de títols com Incerta glòria, Bruc i Estiu 1993. I tot apunta que en una setmana podria superar la cinta animada Floquet de neu i situar-se com a tercera pel·lícula del rànquing, per darrere només d’Alcarràs i Pa negre.