El Cinema Truffaut torna a casa

El diumenge 30 de maig passat el Cinema Truffaut de Girona va posar punt final a la seva estada dins dels Cinemes Albèniz Plaça per iniciar el trasllat cap a la seva tradicional seu del Barri Vell. Després de més de dos anys d’obres, la sala de cine en versió original podrà reobrir al públic amb l’equipament renovat, previsiblement el divendres 18 de juny, amb la projecció especial de Mulholland Drive, de David Lynch.

Les reformes s’inscriuen dins de l’ambiciós projecte urbanístic de l’Ajuntament de Girona per construir un gran equipament cultural a tot l’edifici del Truffaut. El pla afecta també les instal·lacions de les dues primeres plantes de l’immoble, corresponents a l’antic cinema Modern, clausurat des de finals dels anys 90 i absolutament malmès. Ja s’ha acabat la primera fase de les obres, que a part de rehabilitar l’espai del Truffaut també ha condicionat el vestíbul, les galeries i l’escala dels dos pisos en ruïnes del Modern. Queda ara pendent la segona fase, destinada a remodelar la pedra angular de la reforma: l’antiga sala de projeccions del vell cinema, encara a la intempèrie després que el 2007 s’ensorrés el sostre a causa de les humitats i l’abandonament.

Ara amb dues sales

Entre les noves millores que afecten estrictament el Cinema Truffaut, la novetat principal consisteix en l’obertura d’una segona sala annexa, amb capacitat per a 79 espectadors. Això sí, s’inaugurarà definitivament a l’octubre, quan l’adequació tecnològica estigui completada i augmenti l’oferta fílmica de la cartellera. Aquesta era una demanda constant de l’equip tècnic i del Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona, encarregats de gestionar el cinema. El Truffaut, a part de ser el canal principal de la ciutat per accedir al cinema d’autor, es concep també com un espai de dinamització pública en què organitzacions com el Museu del Cinema o els Amics del Museu d’Art organitzen actes. D’aquesta manera, amb el desdoblament de sales es podrà mantenir una programació estable a la sala principal, independent respecte als esdeveniments puntuals que es programaran a la petita: “Abans, la interrupció constant de la cartellera regular ens dificultava l’accés a les distribuïdores, que exigien un número continuat de passis que ara finalment podrem assegurar”, explica Carles Ribas, director de l’equip tècnic del Truffaut.

De cara al projecte conjunt del Modern, la direcció també confia en aprofitar les possibilitats dels altres espais de l’edifici: “Per exemple, en una data assenyalada en què es prevegi una assistència multitudinària, com passa amb l'habitual projecció nadalenca de Que bonic és viure, podrem traslladar la tradicional xocolatada al vestíbul del pis inferior, molt més espaiós”, assenyala Guillem Terribas, president del Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona.

Joaquim Nadal, el primer impulsor

La idea de reconvertir els salons de l’antic cinema Modern en una factoria cultural ja estava continguda en la mateixa gènesi del Truffaut. Després que el Modern tanqués les portes, l’Ajuntament, aleshores amb Joaquim Nadal a l'alcaldia, va comprar l’edifici en desús l’any 2000 per impulsar un equipament obert a totes les disciplines, amb la idea de completar un triangle artístic de pocs metres amb el Teatre Municipal i el Centre Cultural La Mercè. En el moment d’adquirir l’immoble es va equipar el tercer pis amb un nou cinema que, després d’un concurs públic, va passar a ser gestionat pel Col·lectiu de Crítics sota el nom actual de Truffaut.

Amb tot, un cop instal·lat el Truffaut sobre els fonaments del Modern, la reforma conjunta de l’edifici es va estancar i el cinema va començar a funcionar de manera independent, mentre les parets de sota s’humitejaven i es degradaven. A mesura que passaven els anys, el pla cultural del Modern s'ajornada d’un govern municipal a un altre, relegat per altres despeses importants a la ciutat com la creació de l’Auditori de Girona o La Marfà. Finalment, l’any 2018, sota el mandat de Marta Madrenas, es van engegar els tràmits per reiniciar el vell projecte que s’heretava des de l’alcaldia de Nadal. Tres anys més tard, la fi de la primera fase de les obres i el retorn del Truffaut a l’edifici suposen un pas decisiu per assolir l’objectiu final i convertir el complex del Modern en un fòrum de dinamització de la indústria cultural. “Serà el final d’una història i el començament del projecte amb el qual vam néixer i sempre havíem somiat”, augura Terribas.

20 anys d’èxits consolidats

A més, el retorn a la seu del Truffaut es produeix també en un context especialment simbòlic, ja que el cinema encara arrossega la celebració pendent del seu 20è aniversari, que, entre les obres i les restriccions per la pandèmia, s’ha ajornat al novembre que ve.

Durant els més de vint anys de trajectòria –que en realitat en són trenta des del naixement del Col·lectiu de Crítics–, el Truffaut s’ha consolidat no com una competència per a la resta de sales de cinema de la ciutat, sinó com un complement necessari per oferir una programació alternativa: pel·lícules de qualitat, anomenades d’autor o d’art i assaig, en versió original subtitulada, al marge de les exigències comercials que imposa el mercat de les grans distribuïdores. Àngel Quintana, membre del col·lectiu gestor, destaca com, “sent fidels al cineasta i crític de cine que dona nom a la sala", s'han mantingut sempre "en l'equilibri just entre l’avantguarda de la Nouvelle Vague i la capacitat de captar el públic majoritari”. Així, l’associació de crítics no només ha dissenyat una cartellera d’evident interès cinèfil, sinó que durant aquests anys ha aconseguit reunir a la ciutat personalitats importantíssimes del sector, com Isabelle Huppert, Theo Angelopoulos, Víctor Erice i Agnès Varda, a més d’apostar pel talent local, Albert Serra i Isaki Lacuesta.

Quim Ayats, vicealcalde i regidor de Cultura de l’Ajuntament de Girona, destaca que, “fruït d’aquest model d’èxit que aposta decididament per productes minoritaris i arriscats, el Truffaut ha assolit un reconeixement més enllà de la ciutat que li ha permès formar part del prestigiós programa Europa Cinema, un nou suport econòmic al projecte més enllà de la important subvenció pública que hi destina el govern municipal”. Per això, Ayats afegeix que, “com a cinema amb vocació de servei públic, s’ha de potenciar i reforçar com un dels puntals del projecte del futur equipament del Modern”. Destacant també el caràcter cívic del Truffaut, l’exalcalde Joaquim Nadal, ideari polític del model de gestió compartida entre l’Ajuntament i el Col·lectiu, explica que “l’obligació de la direcció pública consisteix en posar les eines i els mitjans perquè les entitats privades puguin fer aflorar el seu talent”.

Sobreviure a la pandèmia

L'última prova de foc que ha demostrat els fonaments sòlids del model ha sigut, sens dubte, la pandèmia de covid-19. Evidentment, el Truffaut ha patit amb duresa les conseqüències de les restriccions i el tancament de la sala dels Albèniz, però també ha aconseguit tirar endavant amb més solvència que altres membres del sector. “La situació de crisi global ha posat en qüestió els grans pressupostos dels blockbusters i, consegüentment, els complexos multisales que en depenien”, indica Àngel Quintana. De fet, el Truffaut va ser el primer cinema a Catalunya a obrir les portes el juny del 2020, ja que, “mentre les grans sales no tenien estrenes a la taquilla", ells han pogut "mantenir mínimament la mateixa línia de programació, amb bones xifres d’audiència tenint en compte el context, per exemple, amb Otra ronda, de Thomas Vinterberg”, conclou Carles Ribas.