Després d’una trentena de pel·lícules, hem après que cada nova estrena de Hong Sang-soo serà, ni més ni menys, una nova estrena de Hong Sang-soo. No serà més, perquè les seves obres són totes part d’un continuum, d’un tot en el qual els nous títols es poden confondre o ser intercanviables per films anteriors. Ara bé, tampoc serà menys, perquè el cineasta coreà sempre assoleix uns mínims d’interès i agudesa en la seva observació transparent i repetitiva del comportament humà (potser és que som així: repetitius). I encara que sigui com un cas d’estudi per als amants dels exercicis de tema i variacions (i aquí entren els admiradors de Bach, de Cézanne, dels Ramones i, ja en cinema, d’Ozu i Rohmer), les seves pel·lícules sempre aporten.

El títol del film francolibanès Green line (Línia verda) correspon a com es va batejar la frontera urbana que separava els dos Beiruts en guerra entre 1975 i 1990, una fila de carrers abandonats a causa dels enfrontaments on va acabar florint tota mena de fullatge. Elfida Fida Bizri va créixer al sector musulmà de la ciutat en ple conflicte bèl·lic i encara recorda el dia que, tot sortint de l'escola, un soldat va apuntar l'arma contra ella. Fida torna al seu país d'origen en aquest film de la mà de la directora Sylvie Ballyot per intentar trobar respostes a la pregunta que turmentava aquella nena petita al Beirut banyat en sang: per què tants homes estan disposats a matar.