Les filigranes romàntiques de Hong Sang-soo

Barcelona“El Woody Allen coreà”, deia el catàleg del Festival de Sant Sebastià. Si el pobre Hong Sang-soo no n’havia tingut prou de carregar durant anys l’etiqueta de ser l’Éric Rohmer coreà, en la première de Lo tuyo y tú -que avui arriba als cinemes-, el director va estar dos dies repetint que ja li estava bé que el comparessin amb Woody Allen, si això l’acostava al públic. “Però la veritat és que per a mi el seu cinema no és un referent”, confessava.

Crítica de 'Lo tuyo y tú'

Que a Hong Sang-soo el persegueixin les etiquetes no deixa de tenir la seva ironia: amb una vintena de títols dirigits des del 1996, el coreà ja només s’assembla a ell mateix. Irreductible en el seu gust per les sobretaules regades d’alcohol, els plans llargs amb càmera semifixa i les interpretacions naturalistes, a Lo tuyo y tú entrega un nou trencaclosques sentimental sobre un pintor i la seva nòvia enfrontats per l’afició d’ella a beure. Ella l’abandona i deambula pels bars inventant-se noves identitats mentre ell la busca per tot arreu. ¿Però és ella, realment, o una noia que s’hi assembla? En el fons, sembla dir-nos, tant és: tothom té dret a reinventar-se. “És una de les grans fantasies de la gent: canviar de vida, de parella, començar de nou -diu-. Passa el mateix en la vida, els records es confonen amb els desitjos. Però tot això no vol dir res. Els crítics doneu moltes voltes al meu cinema, però jo no tinc cap intenció amagada. M’agrada posar-me en mans del destí i els accidents”.

Una d’aquestes voltes que els crítics donen a Lo tuyo y tú té a veure amb el fet de posar per primera vegada un focus negatiu en el consum d’alcohol, una constant en el cinema i la vida de Hong Sang-soo. “La gent beu en les meves pel·lícules perquè tothom que conec beu -explica amb naturalitat-. M’agrada beure, fa molts anys que ho faig i és una de les meves fonts d’inspiració. També beuen alguns dels meus actors, tot i que planteja alguns problemes quan s’emborratxen”.

L’autor més prolífic

Si alguna cosa té Hong Sang-soo de “Woody Allen coreà” és el seu ritme de producció frenètic. Sense gairebé proposar-s’ho, el director porta dues pel·lícules acabades en els últims sis mesos: al setembre va presentar Lo tuyo y tú a Sant Sebastià, al febrer On the beach at night alone a la Berlinale i alguns rumors molt fiables apunten que al Festival de Canes que se celebrarà al maig tindrà dues pel·lícules seleccionades, una de les quals rodada a Canes i protagonitzada per Isabelle Huppert, amb qui ja va treballar a En un altre país. “Treballo ràpid perquè faig pel·lícules com les sento -explica ell-. Agafo un parell d’actors, els faig seure al lloc adequat, parlem, gravo i ens en tornem a casa. L’endemà hi tornem, recordem el que dèiem el dia abans i seguim”.

És possible que la seva productivitat també tingui a veure amb les seves circumstàncies personals. L’any passat Hong Sang-soo es va separar de la seva dona després de 30 anys casats quan la premsa coreana va descobrir l’ affaire entre el director i Kim Min-hee, protagonista de les seves pel·lícules. Un argument que sembla extret de la seva filmografia, poblada de directors de cinema madurs que s’enamoren d’artistes o estudiants més joves i inexpertes. “L’amor ho és tot en el cinema i en la vida -diu ell-. L’amor i la cervesa. I si trobes algú que t’estimi i vulgui estar amb tu, tot és més suportable”.