Amb més de 250 milions de visualitzacions a la primera temporada, Dimecres s’ha convertit en una de les sèries més vistes de la història de Netflix. Més enllà de l’èxit, la sèrie ha revifat una genealogia cultural amb més de vuitanta anys d’història: la de la família Addams. La segona temporada s'estrena aquest dimecres 6 d'agost i arriba amb nous personatges, una protagonista encara més empoderada i una mirada renovada sobre la família més foscament excèntrica de la cultura pop.

Beetlejuice no va ser la primera pel·lícula dirigida per Tim Burton (abans hi va haver La gran aventura de Pee-Wee), però potser sí que va ser la primera pel·lícula de Tim Burton, aquella que va descobrir al públic un cineasta amb una afinitat pel macabre i l’estrafolari. Té tota la lògica del món, doncs, que el director hagi tornat a aquest espai feliç just en el moment en què estava a punt de defallir sota el pes d’encàrrecs corporatius, com ara la versió en imatge real de Dumbo que va realitzar amb Disney el 2019, i que no dubta a titllar d’experiència traumàtica. El dard que la gran factoria de l’animació (i de les propietats intel·lectuals) rep en una escena de Beetlejuice Beetlejuice és només un dels senyals que ens indiquen que Burton necessitava desfogar-se, raó per la qual ha invocat al dimoni bergant encarnat per Michael Keaton, que encara es desfà per una Winona Ryder que ja no és l’adolescent gòtica del primer film, sinó una mèdium de popularitat televisiva que malda per reconnectar amb la seva filla (Jenna Ortega) i que no ha acabat de llimar la relació amb la seva madrastra, l’egocèntrica artista interpretada amb el punt just de divisme per Catherine O’Hara.

La relació de Tim Burton amb el Festival de Venècia ve de lluny. L’any 2007, el director d’Ed Wood va visitar la Mostra per rebre el Lleó d’Or honorífic al conjunt de la seva carrera, un viatge que va aprofitar per presentar un muntatge provisional de Sweeney Todd: El barber diabòlic del carrer Fleet. Per a molts, Burton ja es trobava aleshores en un període de decadència, amb el seu gust pel pastitx i el reciclatge –va iniciar la seva trajectòria imbricant l’imaginari d’Edgar Alan Poe amb el terror de la factoria Hammer– pervertit per la realització de remakes. Tres anys després, l’estrena de la seva versió d’Alícia al país de les meravelles va certificar la caiguda de Burton en el pou dels excessos digitals i la intranscendència artística. Aquest dimecres, l’autor d’Eduard Manstissores ha tornat al Lido de Venècia per inaugurar la 81a edició del certamen italià amb Beetlejuice Beetlejuice (que s'estrenarà a Catalunya el 6 de setembre també en versió doblada al català).