El Partit Popular i Vox han fet marxa enrere en la seva iniciativa perquè el coneixement del català sigui menys valorat que el domini dels idiomes estrangers de la Unió Europea (UE) per treballar en la sanitat pública valenciana. La rectificació l'ha avançat el diari digital Valencia Plaza i l'han confirmat a l'ARA fonts presents en les reunions entre els dirigents de la conselleria de Sanitat i els representants dels treballadors que aquests dies negocien la futura norma.

El coneixement del valencià puntuarà menys que el domini dels idiomes estrangers de la Unió Europea (UE) per treballar en la sanitat pública. És a dir, el croat, el danès, l'eslovac, el letó i l'hongarès, per exemple, acabaran valent més que el català. Així ho recull almenys, l'esborrany dels criteris de selecció de personal presentat per la conselleria de Sanitat de la Generalitat Valenciana als sindicats. La mesura es coneix una setmana després que el departament que dirigeix el conseller Marciano Gómez anunciés que rebaixarà el valor del domini del català per exercir de professional sanitari en l'administració.

Les vulneracions dels drets lingüístics al País Valencià han augmentat gairebé un 10%. Això és el que denuncia l'informe Drets Lingüístics 2023 que han elaborat 15 organitzacions cíviques i sindicals i que han lliurat aquest dilluns a la Sindicatura de Greuges.

Les Unitats per a l’Educació Multilingüe de les Universitats d’Alacant, València i Jaume I de Castelló, el departament de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant i l'entitat Escola Valenciana han demanat mitjançant un comunicat la retirada del projecte de decret del govern valencià que preveu regular els nivells del coneixement del valencià que exigirà als futurs treballadors de l'administració autonòmica i municipal. El motiu és l'oposició a l'acreditació automàtica del coneixement de català al sistema educatiu que introduirà la norma, al considerar que la seva aplicació "devaluarà l’acreditació del valencià, desincentivarà l’adquisició de la llengua i en consolidarà el desprestigi social".

Després de llargues negociacions i discrepàncies públiques, sobretot entre PSPV i Compromís, aquest dilluns el Consell ha acordat els nivells del coneixement del valencià que exigirà als futurs treballadors de l'administració autonòmica i municipal, que seran diferents segons la categoria i la feina que cada empleat desenvolupi. El pacte té dues grans excepcions: el professorat, que té requisits propis i més elevats, i el personal sanitari, per al qual el domini del català continuarà sent un mèrit. A més, permet que algunes acreditacions s'obtinguin automàticament cursant l'ESO o el batxillerat.

El grup parlamentari Compromís ha registrat a les Corts una proposició no de llei perquè el Parlament valencià insti el govern espanyol a modificar la legislació estatal per "acabar amb la vulneració de drets lingüístics que nombrosos usuaris de la sanitat estan patint al territori valencià".

Els diccionaris noruecs podrien incloure l'any que ve un nou pronom de gènere neutre: hen. És una alternativa als existents pronoms per a la tercera persona del singular, el femení hun i el masculí han. La qüestió va aflorar fins i tot a la campanya electoral de les eleccions legislatives del setembre, quan una persona entre el públic durant un debat a la televisió pública NRK va preguntar als candidats què en pensaven d'adoptar el hen oficialment. Ara el Consell de la Llengua de Noruega s'hi ha mostrat a favor.

El ple de les Corts Valencianes ha aprovat la llei de la funció pública amb el suport de PSPV, Compromís i Unides Podem, les tres forces que donen suport al Consell, i l'oposició del Partit Popular, Ciutadans i Vox. La norma inclou l'exigència del coneixement del valencià per als treballadors de l'administració pública, que serà diferent en funció de la feina que cada empleat desenvolupi.

El Congrés de Diputats ha aprovat aquest dijous que es doni suport a la reciprocitat d'emissions de televisió i ràdio d'À Punt, IB3 i TV3. La resolució, que no imposa cap obligació legal, forma part d'una proposició no de llei impulsada per diferents entitats culturals de tot l'Estat per reclamar que les llengües cooficials tinguin "el mateix reconeixement" que el castellà i que els seus parlants tinguin "els mateixos drets i deures" i per assegurar l'ús de les llengües cooficials en totes les administracions públiques.

Acció Cultural del País Valencià (ACPV) i la Plataforma per la Llengua han presentat avui a València la Plataforma Estatal per la Pluralitat Lingüística, que neix per reclamar la fi "del no reconeixement legal ple" de les llengües de l'Estat que no són el castellà i reclamar que aquest compromís sigui assumit pel nou govern espanyol que surti de les urnes del 28 d'abril.

Escola Valenciana ha celebrat aquest cap de setmana a Albocàsser (Alt Maestrat) la seva XVI Nit amb el lliurament dels premis d'aquesta entitat que promou des del 1990 l'ensenyament en llengua pròpia al País Valencià. Enguany els guardonats han sigut la Federació de Muixerangues i els professors Manuel Vicent Albiol, que ha rebut el Premi Extraordinari, i Ferran Zurriaga, que va ser reconegut amb el guardó Josep Vicent García.

La Intersindical Valenciana s'ha manifestat avui davant del Tribunal Superior de Justícia del País Valencià (TSJPV) per mostrar el seu rebuig a les sentències del TJSPV que van anul·lar 11 articles del decret d'usos lingüístics en l'administració valenciana i bona part del decret de plurilingüisme. Aquestes resolucions, des del punt de vista del sindicat, responen més a "valoracions polítiques que no jurídiques, i només poden ser qualificades d’antivalencianes, ja que van, fins i tot, en contra de la jurisprudència del TSJPV, del Tribunal Suprem i del Tribunal Constitucional".

La Plataforma per la Llengua ha denunciat una ginecòloga que va amenaçar una pacient de no atendre-la si li parlava en valencià durant una consulta en un centre de salut de la ciutat de València. Així ho ha comunicat l'entitat, que ha assegurat que negar l'atenció sanitària a un ciutadà pel fet de parlar català suposa una discriminació que vulnera l'estatut d'autonomia, la llei d'ús i ensenyament del valencià (LUEV) i, fins i tot, l'article 14 de la Constitució espanyola. És per això que la plataforma ha denunciat administrativament la ginecòloga davant del Síndic de Greuges i de la Generalitat Valenciana, i ha demanat l’obertura d’un expedient a la professional.

El Tribunal Superior de Justícia del País Valencià (TSPV) ha declarat la nul·litat d'11 articles i una disposició final del decret que estableix l'ús preferent del valencià en l'administració autonòmica perquè considera que aquesta legislació ignora la realitat plurilingüe del País Valencià.

Les cinc universitats públiques i Acció Cultural del País Valencià han presentat avui públicament un document per reclamar al govern valencià que aprofiti els mesos que queden abans de les eleccions del juny del 2019 i aprovi les mesures necessàries per garantir "la igualtat lingüística de tots els valencians".

El director general de Consum, Juan Luis Durich, ha valorat la recent polèmica sobre la retirada del valencià en l'etiquetatge d'alguns productes de la cooperativa durant la presentació de resultats de la companyia durant el 2017. Durich ha canviat la versió que l'empresa va traslladar al febrer, i ha assegurat que la mesura no es tractava d'una prova, sinó d'una actuació que ja es duia a terme "des de feia sis mesos", i que provenia de la necessitat d'augmentar la mida dels rètols, "com algunes persones grans reclamaven", i d'una empresa present en sis comunitats autònomes que vol ser "global".

Centenars de persones s'han concentrat aquest divendres davant l'Ajuntament de Bellreguard (Safor) per protestar contra el requeriment de la Delegació del govern espanyol al País Valencià perquè el municipi retoli els senyals de trànsit també en castellà o almenys en castellà, ja que a hores d'ara només ho són en valencià.

La delegació del govern espanyol ha instat l'Ajuntament de Bellreguard (la Safor, a la província de València) a "respectar i complir" la llei vigent en matèria de circulació i seguretat viària, en relació amb el requeriment que va enviar a finals de gener a aquesta localitat perquè retolés els senyals de trànsit en les dues llengües oficials del País Valencià després de rebre una queixa d'un ciutadà per fer servir únicament el valencià.

El president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, ha dit aquest dimecres que el govern espanyol "alguna vegada haurà d'explicar perquè no accepta" que al País Valencià hi ha dues llengües oficials, el valencià i el castellà, i "perquè està en contra del valencià".

La delegació del govern espanyol al País Valencià ha interposat un recurs contenciós administratiu contra el decret de l'executiu valencià que prioritza l'ús del valencià en l'administració. La mesura no inclou la petició de suspensió cautelar de la norma, que entrarà en vigor a final d'any, com sí ho han fet el Partit Popular i el sindicat CSI-F basant-se en altres aspectes de la llei.