País Valencià 26/01/2024

L'eslovac ja valdrà més que el valencià: la darrera mesura del PP-Vox contra el català

El Consell aprovarà que el coneixement del valencià puntuï menys que el domini d'idiomes estrangers per treballar en la sanitat

2 min
El conseller de Sanitat del govern valencià, Marciano Gómez, en una imatge d'arxiu.

ValènciaEl coneixement del valencià puntuarà menys que el domini dels idiomes estrangers de la Unió Europea (UE) per treballar en la sanitat pública. És a dir, el croat, el danès, l'eslovac, el letó i l'hongarès, per exemple, acabaran valent més que el català. Així ho recull almenys, l'esborrany dels criteris de selecció de personal presentat per la conselleria de Sanitat de la Generalitat Valenciana als sindicats. La mesura es coneix una setmana després que el departament que dirigeix el conseller Marciano Gómez anunciés que rebaixarà el valor del domini del català per exercir de professional sanitari en l'administració.

Si s'aprova l'esborrany presentat pel govern del Partit Popular i Vox, el domini dels idiomes reconeguts per la UE podrà suposar fins a sis punts. Cada llengua podrà sumar fins a quatre punts i, si se'n coneix més d'una, se'n podran acumular sis. Per contra, la màxima puntuació que es podrà obtenir per dominar el valencià serà de quatre.

Els nous barems suposen una reducció d'entre un 50% i un 66% de la puntuació que aporta el coneixement del català i afecta tots els nivells. Si abans el títol de C2 de valencià –el més alt– sumava sis punts, ara en valdrà quatre. De la mateixa manera, els nivells C1 i B2 es rebaixaran un 50% –de sis a tres punts i de quatre a dos respectivament–. Finalment, el B1 passarà d'estar valorat en tres punts a un de sol (una reducció del 66%).

Projecte de decret pel qual es regula el procediment de selecció de personal temporal estatutari sanitari valencià
Part de l'esborrany dels criteris de selecció de personal presentat per la conselleria de Sanitat del govern valencià.

El domini del català ja no és requisit a les Balears

La mesura segueix els passos del govern de les Illes Balears, que a l'estiu va aprovar l'eliminació del requisit lingüístic i la seva rebaixa a la categoria de mèrit

En el cas del País Valencià, a excepció de l'àmbit de l'ensenyament, el coneixement del català no ha assolit mai la categoria de requisit. Quan més a prop va estar de ser-ho va ser durant la legislatura passada, quan el PSPV, Compromís i Unides Podem van arribar a un acord per a la seva implementació. Finalment, però, no van arribar a temps d'aprovar-lo.

Aquestes mesures dels governs valencià i balear xoquen amb la voluntat dels ciutadans. Així ho diu almenys l'InformeCat de la Plataforma per la Llengua que recull que el 81,8% dels habitants del País Valencià i el 67,6% dels de les Illes Balears creuen que els funcionaris de l’Estat que atenen el públic sí que haurien de saber català. I si els funcionaris són de les administracions autonòmica i local, encara és més majoritari el consens: el 89% dels valencians entrevistats i el 75% dels illencs hi són favorables. 

stats