El règim iranià opta per l'estratègia coral per sobreviure a la mort dels grans líders
L'assassinat d'Ali Larijani reforça el sector dur de Teheran, que portava dècades preparant-se per a una guerra amb els EUA
BarcelonaFins a l'assassinat del Guia Suprem de l'Iran a l'inici de la guerra, l'aitol·là Ali Khamenei, l'estructura de poder de la República Islàmica era força clara. Khamenei tenia l'última paraula en tots els assumptes rellevants, com el programa nuclear i les negociacions amb Occident. Després de la seva mort, es va obrir una lluita pel poder entre les diverses faccions del règim. Ali Larijani, director del Consell Suprem de Seguretat Nacional que va morir dimarts en un atac israelià, formava part del sector més pragmàtic, que s'inclinava per negociar amb Washington. Amb el seu assassinat, el sector dur del règim, articulat entorn dels Guardians de la Revolució, surt reforçat, la qual cosa allunya una mica més el final de la guerra amb els EUA i Israel.
Els equilibris i les lluites de poder dins la República Islàmica, com sol succeir en tots els règims autocràtics, no són precisament transparents. A més, el fet que el seu disseny institucional sigui molt complex, amb nombroses institucions sui generis connectades entre si, no facilita la interpretació de les seves dinàmiques polítiques internes. Tanmateix, existeix un consens entre els experts a l'hora d'assenyalar que, des de la seva fundació el 1979, la figura del Guia Suprem havia anat adquirint poder en detriment del president, un càrrec electe a través del sufragi universal. I a l'ombra del Guia Suprem, un altre poder fàctic que ha anat acumulant poder és els Guardians de la Revolució, guàrdia pretoriana del règim i principal executor de la repressió de les successives onades de protesta dels darrers anys.
La preeminència d'Ali Khamenei no derivava només de les atribucions del càrrec reconegudes a la Constitució, sinó també de la personalitat del líder i de la seva capacitat de teixir relacions amb les altres institucions. Per això, es preveia que, almenys a l'inici del seu mandat, el nou Guia Suprem fos una figura més feble i influenciable, la qual cosa va obrir una autèntica batalla entre les diverses faccions del règim, que The New York Times explicava aquesta setmana en un detallat article d'acord amb diverses fonts que van participar en l'elecció.
A grans trets, es van configurar dues coalicions, una que apostava pel fill del difunt Guia Suprem, Mojtaba Khamenei, per tal que mantingués la línia inflexible i desafiant del seu pare. Dins aquest grup es trobaven els Guardians de la Revolució, així com altres influents falcons del règim, com el president del Parlament, Mohamed Ghalibaf. L'altre camp, que apostava per una figura més moderada, estava integrat, entre d'altres, per Ali Larijani, el president Masud Pezeshkian, o l'expresident Hassan Rouhani.
El relat de l'elecció és farcit d'intrigues i girs propis del guió d'un gran thriller polític, amb l'ús de les últimes voluntats d'Ali Khamenei com a recurs d'última hora per invalidar l'elecció de Mojtaba Khamenei. No en va, Ali Khamenei considerava que la tria del seu fill com a líder del país posaria en perill la legitimitat de la República Islàmica, ja que podria ser acusada d'haver-se convertit en un sistema hereditari, com la infamada monarquia del xa. En tot cas, els esforços del sector pragmàtic van fracassar, i els falcons ara dirigeixen el país.
On és Mojtaba Khamenei?
Un fet que no està gens clar és quin és l'estat de salut de Mojtaba Khamenei, i fins a quin punt ha pres realment les regnes del país. Atès que no ha fet cap aparició pública, des de Washington i Tel-Aviv s'apunta que podria estar greument ferit. Una altra interpretació possible és que es troba amagat per evitar ser víctima d'un nou assassinat selectiu d'Israel. Sigui com sigui, sembla evident que tot el poder de decisió ja no està concentrat en les mans del Guia Suprem, sinó que ara l'Iran es troba sota una direcció coral, amb els Guardians de la Revolució com a institució clau. La mort de Larijani, probablement, l'individu més influent dins el règim, no ha fet sinó reforçar encara més l'hegemonia dels Guardians, una institució paramilitar amb desenes de milers de membres. Per cert, un dels seus màxims responsables, Golamreza Soleimani, també va ser assassinat aquest dimarts.
Més enllà de la seva poca popularitat –Mojtaba Khamenei ni tan sols havia fet quasi cap compareixença pública abans de la seva elecció–, un aspecte important que afebleix la figura de l'actual Guia Suprem és el no tenir unes llustroses credencials religioses. D'acord amb la Constitució, el seu càrrec ha de ser ocupat per un teòleg de prestigi reconegut, és a dir, un gran aiatol·là, un grau a què encara no havia accedit l'últim dirigent de la dinastia Khamenei. Així doncs, quin serà el lideratge real de la República Islàmica afegeix una incertesa més en el futur de l'Iran.
