El petroli no afluixa: es manté per sobre els 100 dòlars

BarcelonaEl preu del petroli continua pujant aquesta tarda de dimarts a causa de la guerra al golf Pèrsic per la incertesa del conflicte, el tancament del pas de vaixells a l'estret d'Ormuz i els atacs iranians sobre infraestructures energètiques a la regió. El barril de cru Brent, el de referència a Europa, s'encaria aquest dimarts al matí més d'un 4% respecte al dia abans fins als 104,23 dòlars. Però, a primera hora de la tarda l'escalada s'ha moderat i avança un 1,30%.

En la mateixa línia, el petroli West Texas Intermediate (WTI), de referència als Estats Units, puja a la mateixa hora de la tarda prop d'un 1,5% fins als 93,99 dòlars per barril, mentre que el gas natural ho fa un 1,40%, fins als 51,60 euros per megawatt hora (MWh) al mercat neerlandès TTF.

El preu del cru va iniciar l'escalada a partir del 28 de febrer, quan els EUA i Israel van començar la campanya de bombardejos sobre l'Iran. La resposta de Teheran va ser atacar les bases nord-americanes als diversos països de l'Orient Mitjà –tots exportadors d'hidrocarburs, com el mateix Iran– i tancar a efectes pràctics l'estret d'Ormuz, el pas entre el golf Pèrsic i l'oceà Índic per on circula més d'una cinquena part del petroli i el gas natural del món. A més, a causa del conflicte, la majoria d'asseguradores dels vaixells que han de transportar el petroli i el gas han suspès les cobertures, la qual cosa fa inviable el trànsit de petroliers.

Els darrers dies, però, l'Iran i milícies proiranianes han intensificat els atacs sobre infraestructures energètiques en països com l'Iraq o els Emirats Àrabs Units, la qual cosa encara pressiona més a l'alça el preu del barril de cru. Malgrat això, el barril de Brent es manté per sota dels 119 dòlars, el màxim assolit des de l'esclat de la guerra. Tanmateix, si es compara amb el preu d'abans del conflicte, el cru s'ha encarit aproximadament un 50%.

El president dels EUA, Donald Trump, ha demanat a la Unió Europea, la Gran Bretanya, la Xina i altres països que creïn una força naval que es desplaci a la regió per evitar els atacs iranians i mantenir obert l'estret d'Ormuz, però de moment cap govern veu favorablement la idea. A més, el govern israelià comença a qüestionar públicament que el conflicte acabi amb la caiguda del règim dels aiatol·làs, que era l'objectiu principal de l'ofensiva conjunta amb els Estats Units.

Pujada a les borses

En paral·lel, les borses europees han obert aquest dimarts amb lleugers retrocessos després de tancar dilluns amb millores modestes. L'Ibex-35, el selectiu de referència a Espanya, es situa a les 16:15h per sobre dels 17.300 punts, el que suposa un avenç de l'1,25%. En una jornada on només Indra perd cotització. Similar a la de Milà, que puja un 1,43%. Frankfurt i París també es tenyeixen de verd, amb pujades del 0,93% i del 0,88%, respectivament, mentre que Londres augmenta un 0,96%.

A l'Àsia, on la jornada ja s'ha tancat, Tòquio ha caigut un 0,2% i Shanghai, un 0,8%, mentre que els parquets de Seül i Hong Kong han tancat amb increments de l'1,6% i del 0,1%, respectivament. Als EUA, les borses encara no han obert aquest dimarts, però Wall Street va tancar dilluns amb pujades al voltant de l'1%.

Els mercats també estan a l'espera de la decisió de la Reserva Federal (la Fed, el banc central nord-americà) sobre els tipus d'interès. La institució monetària comença avui la reunió de dos dies en la qual haurà de revisar el preu del diner amb la dicotomia habitual quan es dispara el preu de l'energia: Per una banda, l'encariment del petroli pressionarà a l'alça els preus dels carburants, els aliments i la majoria de béns i serveis de consum, cosa que podria empènyer la Fed a incrementar els tipus per frenar la inflació. Però per l'altra, l'encariment energètic dispara els costos de les empreses i frena el creixement econòmic en un moment en què el gruix de l'activitat als EUA es concentra en un únic sector, la intel·ligència artificial, per la qual cosa alguns membres de l'organisme podrien advocar per mantenir sense canvis els tipus o fins i tot retallar-los.

La Fed donarà a conèixer la decisió dimecres, mentre que l'endemà el Banc Central Europeu també es reunirà per anunciar una nova revisió dels tipus a la zona euro.

Estem treballant per ampliar aquesta informació