Kallas proposa una missió de la UE per mantenir obert l'estret d'Ormuz

Brussel·les/MadridLa cap de la diplomàcia europea, Kaja Kallas, ha proposat crear una missió de la Unió Europea o de les Nacions Unides per mantenir obert l'estret d'Ormuz. Una de les opcions que ha plantejat la dirigent comunitària és modificar i ampliar una missió ja existent, la batejada amb el nom d'Aspides i que té per objectiu protegir les embarcacions al mar Roig dels atacs dels houthis.

L'ex primera ministra estoniana ha assegurat que ja n'ha parlat amb el secretari general de l'ONU, António Guterres, i que hi ha diversos estats membres que hi estarien disposats a col·laborar. "Discutirem amb els estats membres si és possible modificar el mandat d'aquesta missió i si realment estan preparats per fer-ne ús", ha dit Kallas abans de l'inici del Consell d'Exteriors de la UE d'aquest dilluns.

Les paraules de la cap de la diplomàcia, però, han tornat a mostrar la divisió existent entre els socis europeus, que s'ha accentuat de forma notòria amb la guerra a l'Iran. Algunes capitals comunitàries, com Berlín i Madrid, ja s'han desmarcat de la iniciativa, al·legant que això suposaria arrossegar-los a una guerra que no és la seva. El govern de Pedro Sánchez, doncs, és coherent amb el discurs que ha transmès des de l'inici de la guerra contra Teheran. En canvi, la postura de l'executiu alemany suposa una variació: fins ara, Berlín s'havia alineat totalment a les directrius de Washington.

En el cas d'Espanya, la ministra de Defensa, Margarita Robles, ha descartat aquest dilluns que l'Estat participi en una eventual missió de la Unió Europea per mantenir obert l'estret d'Ormuz, bloquejat per l'Iran en resposta a l'atac dels Estats Units i Israel. D'aquesta manera, la dirigent socialista s'ha desmarcat de la iniciativa que vol impulsar Kallas d'enviar una missió conjunta de països europeus a la zona. De fet, Espanya ja no participa en la missió Aspides.

En declaracions als mitjans de comunicació des de la base El Goloso (Madrid), Robles ha recordat la posició espanyola en contra de la guerra: "La nostra exigència és que s'acabi perquè no té cap sentit, és il·legal i està produint molts morts", ha dit. En tot cas, ha recordat que Espanya sí que va enviar la seva millor fragata, Cristóbal Colón, per reforçar la defensa de Xipre, estat membre de la Unió Europea, després que un dron iranià impactés en una base ubicada en aquell país.

S'ha pronunciat en uns termes similars el ministre d'Afers Estrangers espanyol, José Manuel Albares, que ha assistit al Consell d'Exteriors de la UE d'aquest dilluns a Brussel·les. "Una solució purament militar mai no comporta democràcia, estabilitat ni prosperitat econòmica. Aquesta és la postura que ha d'adoptar la Unió Europea. De fet, aquesta és la postura de la política exterior d'Espanya", ha afegit.

En el cas d'Alemanya, el ministre de Defensa, Boris Pistorius, ha rebutjat des de Berlín la crida de Trump i ha subratllat que "aquesta no és la nostra guerra, no l'hem començat nosaltres". Pistorius ha afegit: "Què espera (...) Donald Trump que un o dos grapats de fragates europees facin a l'estret d'Ormuz el que la poderosa marina nord-americana no pot fer?". A més, Pistorius també ha minimitzat l'amenaça de Trump als membres de l'OTAN i ha assegurat que no creu que l'OTAN es desfaci per aquestes diferències.

El suport de Macron i Starmer

La proposta de Kallas a l'entrada del Consell d'Exteriors de la UE arriba pocs dies abans de la cimera que reunirà aquest dijous a Brussel·les tots els caps d'estat i de govern del bloc comunitari. A més, la setmana passada el president francès, Emmanuel Macron, ja va anunciar la intenció d'impulsar una missió d'aquesta mena. Tampoc va donar gaires detalls i es va limitar a assenyalar que es tractaria d'"escortar" vaixells que transporten combustibles fòssils. Això sí, el dirigent gal va avisar que no entrarà en funcionament de manera immediata, sinó "una vegada s'hagi acabat la fase més crítica del conflicte".

També ho veu amb bons ulls el primer ministre britànic, Keir Starmer, que ha assegurat que el Regne Unit ja treballa amb diferents aliats en un pla "viable" per reobrir l'estret d'Ormuz. Ara bé, el dirigent va deixar clar que no s'involucrarà en la guerra contra l'Iran. "No ens deixarem endur cap a la guerra", ha promès. Starmer ha sentenciat que "vol que la guerra acabi com abans millors, ja que, com més s'allargui, més perillosa es torna la situació i pitjor és per al cost de vida".

A més, el primer ministre ha explicat que els treballs en curs per reobrir l'estret d'Ormuz, en tot cas, no serien una missió de l'OTAN, sinó que implicarien una àmplia aliança que inclogués socis del Golf, així com països europeus i els Estats Units.

La proposta de Kallas arriba després que el president dels Estats Units, Donald Trump, tornés a llançar una amenaça contra els seus propis aliats i advertís que l’OTAN s’enfronta a un futur “molt dolent” si els membres de l'organisme militar no ajuden a reobrir l’estret d’Ormuz. De fet, el líder estatunidenc va dir aquest diumenge que ja ha demanat a prop de set països que enviïn vaixells de guerra per mantenir obert l’estret d’Ormuz, si bé va evitar concretar quins socis europeus eren.