Europa es planta davant Trump i rebutja enviar una missió a l'estret d'Ormuz

Brussel·les/Madrid/BarcelonaLa majoria d'aliats europeus es planten davant Donald Trump i rebutgen enviar una missió militar a l'estret d'Ormuz per mantenir-lo obert. Després de les amenaces del president dels Estats Units, que ha augurat un futur "molt dolent" per l'OTAN si els països europeus no hi contribueixen, la majoria de líders dels socis d'Europa s'han pronunciat en contra de participar-hi i eviten involucrar-se encara més en la guerra de l'Iran. "Aquesta no és la guerra d'Europa", ha dit la cap de la diplomàcia europea, Kaja Kallas, en la roda de premsa posterior al Consell d'Exteriors de la Unió Europea d'aquest dilluns.

A l'entrada de la trobada ministerial, la mateixa Kallas havia proposat crear una missió de la Unió Europea o de les Nacions Unides per mantenir obert l'estret d'Ormuz. Una de les opcions que havia plantejat la dirigent comunitària és modificar i ampliar una missió ja existent, la batejada amb el nom d'Aspides i que té per objectiu protegir les embarcacions al mar Roig dels atacs dels houthis. Fins i tot, l'ex primera ministra estoniana ha assegurat que ja n'havia parlat amb el secretari general de l'ONU, António Guterres.

Una vegada acabada la trobada, però, la cap de la diplomàcia europea se n'ha desdit després de constatar el rebuig que genera entre els estats membres de la UE. "Els ministres [d'Exteriors de la UE] han reafirmat avui que la nostra prioritat és la distensió", ha subratllat Kallas.

Espanya ha sigut un dels primers estats membres que s'hi han mostrat contraris, i ben aviat s'hi han sumat la gran majoria d'aliats, com Alemanya, Itàlia, Grècia i també el Regne Unit. El govern de Pedro Sánchez, doncs, és coherent amb el discurs que ha transmès des de l'inici de la guerra contra Teheran. En canvi, la postura de l'executiu alemany suposa una variació: fins ara, Berlín s'havia alineat totalment a les directrius de Washington.

En declaracions als mitjans de comunicació des de la base El Goloso (Madrid), la ministra de Defensa, Margarita Robles ha defensat de manera contundent la posició espanyola en contra de la guerra. "La nostra exigència és que s'acabi perquè no té cap sentit, és il·legal i està produint molts morts", ha dit. En tot cas, ha recordat que Espanya sí que va enviar la seva millor fragata, Cristóbal Colón, per reforçar la defensa de Xipre, estat membre de la Unió Europea, després que un dron iranià impactés en una base militar ubicada a l'illa xipriota.

En el cas d'Alemanya, el ministre de Defensa, Boris Pistorius, ha rebutjat des de Berlín la crida de Trump. "Aquesta no és la nostra guerra, no l'hem començat nosaltres", ha dit el dirigent socialdemòcrata, que s'ha mostrat especialment crític amb el president dels Estats Units. "Què espera, [...] Donald Trump, que un o dos grapats de fragates europees a l'estret d'Ormuz faci el que la poderosa marina nord-americana no pot fer?", ha afegit. A més, el ministra de Defensa germànic ha minimitzat l'amenaça de la Casa Blanca als membres de l'OTAN i ha assegurat que no creu que l'OTAN es desfaci per aquestes diferències.

Al seu torn, el ministre d'Exteriors d'Itàlia, Antonio Tajani, s'ha mostrat favorable a reforçar la missió Aspides, com la gran majoria de socis europeus, però per protegir el mar Roig i no l'estret d'Ormuz, perquè és una iniciativa que "té un caràcter defensiu". En canvi, el membre del govern de Giorgia Meloni ha reclamat fer "un esforç diplomàtic addicional per garantir la llibertat de navegació" a la zona.

També s'hi ha mostrat contrari, tot i que amb més ambigüitat, el primer ministre britànic, Keir Starmer. Tot i que ha apuntat que ja treballa amb diferents aliats en un pla "viable" per reobrir l'estret d'Ormuz, ha deixat clar que no s'involucrarà en la guerra contra l'Iran. "No ens deixarem endur cap a la guerra", ha promès. Starmer ha sentenciat que "vol que la guerra acabi com més aviat millor, ja que, com més s'allargui, més perillosa es torna la situació i pitjor és per al cost de vida".

Trump pressiona Europa

Per la seva banda, Trump ha carregat contra alguns dels seus aliats històrics per haver mostrat "poc entusiasme" per "ajudar" els EUA a desbloquejar l'estret d'Ormuz. Ha remarcat que hi ha països a qui Washington "ha ajudat i ha protegit" durant molts anys i que ara han rebutjat involucrar-se en aquesta operació perquè els petroliers puguin travessar aquest pas estratègic.

"Hi ha països on tenim 45.000 soldats protegint-los de fonts externes terribles, i ara han dit que no volen involucrar-se en una cosa molt menor", ha lamentat Trump, que ha assegurat que els riscos són molt baixos perquè l'Iran té molt poc arsenal per disparar. Ha dit que alguns països sí que s’hi han avingut, però que no els citava perquè no es converteixin en objectius. Tot i que ha argumentat que això no els ha de preocupar perquè ara estan davant d’un “tigre de paper”.

El president estatunidenc també afirmat que hi ha països que tenen molt més interès que els EUA perquè aquest pas marítim es desbloquegi i ha argumentat que el seu país rep només un 1% del petroli que prové d'aquesta zona, mentre que altres països, com el Japó, la Xina o Corea del Sud, n'obtenen grans quantitats. També ha criticat Europa: "S'hi haurien d'involucrar amb entusiasme. Hem estat protegint aquests països amb l'OTAN. Perquè l'OTAN som nosaltres". I, per reforçar-ho, ha afegit: "Podeu preguntar-ho a Putin. Putin ens té por a nosaltres. No té cap mena de por d'Europa; té por dels Estats Units d'Amèrica i de l'exèrcit que jo vaig construir durant el meu primer mandat".