Macron anuncia una missió internacional per reobrir l'estret d'Ormuz

Brussel·lesDesprés de l'augment de preus dels combustibles fòssils arran de la guerra a l'Iran, el president de França, Emmanuel Macron, ha anunciat aquest dilluns la posada en marxa d'una missió internacional per desbloquejar el pas de vaixells per l'estret d'Ormuz, per on passa prop d'una quarta part del cru i gas natural liquat (GNL) de tot el món. La intenció de París és que l'enviament de recursos militars francesos –vuit fragates, dos portahelicòpters i un portaavions– al Mediterrani Oriental "atregui i mobilitzi" altres països europeus i de la resta del món.

El dirigent francès no ha donat gaires detalls de la missió entre diferents estats: ha apuntat que es tractaria d'"escortar" vaixells que transporten combustibles fòssils i ha avisat que no entrarà en funcionament de manera immediata, sinó "una vegada s'hagi acabat la fase més crítica del conflicte". Tampoc ha explicat quins països s'hi pretenen sumar, i s'ha limitat a remarcar que és un punt geoestratègic clau per a "l'economia mundial" i, per tant, que és una iniciativa de caràcter "absolutament defensiu" que pot interessar a diversos aliats.

Macron també ha anunciat l'enviament de més recursos militars al Mediterrani Oriental i el Mar Roig en el marc de la coalició internacional coordinada per Grècia. Més enllà de França, Grècia també ha enviat dues fragates a Xipre, igual que Alemanya, Espanya, Itàlia i el Regne Unit. Aquesta coalició ha començat a enviar reforços militars després que una base militar britànica de l'illa fos atacada per drons iranians. I, a més, Xipre ostenta aquest semestre la presidència del Consell de la UE i, de moment, ja ha anul·lat les reunions ministerials d'aquest mes per qüestions de seguretat. De fet, aquest dilluns Macron i el primer ministre grec, Kyriakos Mitsotakis, han viatjat fins a Xipre per expressar el seu suport al país.

Un altre míssil a Turquia

D'altra banda, Turquia ha anunciat que enviarà sis caces F-16 i sistemes de defensa aèria al nord de Xipre per reforçar les defenses de la comunitat turca a l'illa, segons explica l'executiu en un comunicat. El material s'enviarà a l'autoproclamada República Turca del Nord de Xipre, una entitat que només reconeix Ankara i que divideix el país insular en dos. Dissabte, una font del ministeri turc de Defensa va afirmar que el govern estava considerant la possibilitat de desplegar els caces, entre altres mesures, per garantir la seguretat dels turcoxipriotes després de l'atac contra la base britànica a l'illa.

Turquia també tem veure's arrossegada a la guerra. Aquest dilluns, les defenses aèries de l'OTAN al Mediterrani han abatut un míssil balístic llançat des de l'Iran que havia entrat a l'espai aeri turc, segons ha informat el ministeri de Defensa turc. És el segon incident d'aquest tipus, després que passés el mateix dimecres passat, i augmenta el risc d'una escalada bèl·lica que impliqui els socis europeus. Cal tenir en compte que els tractats de l'Aliança Atlàntica obliguen a actuar en defensa de Turquia en cas que fos efectivament atacada.

De moment, no és clar cap a on es dirigia el míssil abans que fos interceptat. Les forces aèries nord-americanes estan estacionades a la base d'Incirlik, al sud de Turquia, i hi ha una base de radar de l'OTAN a la província de Malatya, al nord-est, que proporciona una protecció clau per a l'Aliança Atlàntica. Ankara ha dit que fragments del míssil abatut han caigut en camps a Gaziantep, que es troba aproximadament entre les dues instal·lacions militars.

La UE es manté dividida

Aquest dilluns s'ha tornat a fer evident la divisió que regna a la UE per l'atac dels EUA i Israel contra l'Iran. Per un costat, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha advertit que el bloc comunitari ja "no pot confiar només" en un ordre mundial basat en regles "com l'única via per defensar els seus interessos", i ha advocat per fer-se valer en l'ordre internacional, especialment amb més poder militar. Per l'altre costat, la cap de la diplomàcia europea, Kaja Kallas, ha reivindicat justament el que la cap del seu executiu ha donat gairebé per mort. "Sense restablir el dret internacional, estem condemnats a la desestabilització i el caos", ha criticat la dirigent estoniana.

Aquestes diferències es repeteixen a escala de líders estatals. El canceller alemany, Friedrich Merz, que també defensa que actualment el dret internacional i el multilateralisme són paper mullat, ha tornat a sortir en defensa de l'ofensiva de l'administració de Donald Trump i del govern de Benjamin Netanyahu. "L'Iran és el centre del terrorisme internacional i aquest centre s'ha de tancar, i els americans i els israelians ho estan fent a la seva manera", ha dit el dirigent germànic.

"No s'ha de plorar pel règim iranià", ha afegit Von der Leyen. Un posicionament que contrasta especialment amb el de països com França, Espanya i fins i tot Itàlia, que han criticat obertament l'atac dels EUA i Israel perquè vulnera el dret internacional.

En el punt mitjà hi ha el comunicat emès de manera conjunta per Von der Leyen i el president del Consell Europeu, António Costa —que representa tots els estats membres— després de reunir-se telemàticament amb diversos dirigents de països del Golf. Per no ofendre cap soci europeu, el text conté una crítica a les vulneracions del dret internacional i demana desescalar el conflicte, tot i que només assenyala l'Iran i obvia qualsevol mena de responsabilitat dels Estats Units i Israel.