Espanya se suma a la defensa europea de Xipre i hi envia una fragata

Brussel·les / BarcelonaL'endemà del "No a la guerra" de Pedro Sánchez, el govern espanyol ha anunciat que enviarà suport militar a Xipre i s'involucra per primera vegada en la guerra de l'Iran. La participació d'Espanya serà absolutament en clau defensiva i per a protegir un estat membre de la Unió Europea. I, a més, hi col·laborarà de manera conjunta amb altres socis europeus, com Itàlia i els Països Baixos. Una ajuda que se sumarà a la que ja hi han enviat al llarg de la setmana França, Grècia i el Regne Unit.

En concret, el govern espanyol enviarà la fragata de guerra Cristóbal Colón, que acompanyarà el portaavions francès Charles de Gaulle i altres vaixells de l'armada grega. La fragata es va incorporar al Grup Naval el 3 de març per fer tasques d'escolta, protecció i ensinistrament avançat al mar Bàltic. Ara, el conjunt es dirigirà cap al Mediterrani Oriental per arribar a les costes de Creta al voltant del 10 de març. A més del Cristóbal Colón, també sortirà breument al mar el vaixell d'aprovisionament Cantabria, per subministrar combustible i donar suport logístic durant el trànsit del Grup Naval pel golf de Cadis.

La ministra espanyola de Defensa, Margarita Robles, ha subratllat que l'objectiu de l'operació és "defensar la pau" i s'emmarca en un context de solidaritat amb la Unió Europea. D'aquesta manera, la dirigent socialista ha volgut deixar clar que no es tracta de reforçar l'ofensiva dels Estats Units i Israel contra l'Iran, a la qual la Moncloa s'ha negat a prestar ajuda de manera rotunda. En un missatge a X aquest dijous al vespre, Sánchez s'ha refermat en el "No a la guerra" i ha ofert ajuda a un altre país afectat pel conflicte, com és el cas del Líban. El president espanyol ha traslladat el "suport total" al "poble libanès" en una conversa amb el seu president, Joseph Aoun, i ha demanat que "no [hi hagi] més destrucció".

Des de Sumar han avalat la mateixa interpretació sobre Xipre. "És una actuació defensiva en el marc de la UE. Estàvem molt informats tots els ministeris, també els de Sumar", ha expressat Yolanda Díaz. En canvi, Podem ha furgat en la decisió. "Implica participar en una guerra il·legal", ha opinat la secretària general del partit lila, Ione Belarra. Santiago Abascal (Vox) ha titllat Sánchez de "mentider" per enviar la fragata després de proclamar el 'no a la guerra'.

"La Cristóbal Colón és la nostra fragata més avançada tecnològicament. La seva missió al Mediterrani serà oferir protecció i defensa aèria. D'aquesta manera complementarem les capacitats de la nostra bateria Patriot desplegada a Turquia", ha defensat el ministeri de Defensa en un comunicat. També ha afegit que la fragata estarà a punt per donar suport a qualsevol evacuació de personal civil que pugui ser afectat pel conflicte, i que aquest suport militar és una mostra del compromís espanyol amb "la defensa de la UE i la seva frontera oriental".

Més enllà d'Espanya, l'exèrcit italià i neerlandès també han enviat fragates al Mediterrani Oriental. Fonts de l'Elisi han anunciat que el president francès, Emmanuel Macron; la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, i el primer ministre grec, Kyriakos Mitsotakis, han acordat coordinar el desplegament dels recursos militars enviats a l'illa xipriota i al Mediterrani Oriental i garantir la llibertat de navegació al mar Roig.

Itàlia ha anat un pas més enllà i, igual que França i el Regne Unit, ha decidit aquest dijous entregar defensa aèria i sistemes antimíssils als països del Golf. Amb tot, Meloni ha subratllat que Itàlia "no està en guerra" i que tampoc vol "entrar en guerra". Fins i tot, el ministre de Defensa italià, ha assegurat que l'atac dels EUA i Israel ha "violat clarament el dret internacional". En aquest sentit, la dirigent italiana ha apuntat que, si els Estats Units demanen utilitzar les bases nord-americanes en territori italià, primer s'haurà de consultar amb el Parlament. "El món ha entrat cada cop més en el caos", ha resumit la primera ministra.

Al seu torn, el primer ministre britànic, Keir Starmer, ha anunciat aquest dijous que enviarà quatre avions de combat addicionals del tipus Typhoon per reforçar les operacions defensives del Regne Unit a Qatar i a tota la regió del Pròxim Orient. D'altra banda, Downing Street ha confirmat que els drons iranians que van interceptar a la base militar britànica que es troba a Xipre no van ser llançats des de l'Iran.

Tant París com Roma i Londres apel·len al sentit de solidaritat a l'hora d'enviar ajuts als estats que són atacats per l'Iran i, en la mateixa línia, la Unió Europea ha emès un comunicat conjunt en què reivindiquen "l'aliança històrica" entre el bloc europeu i els estats del Golf, i demanen a l'Iran que aturi "immediatament" els atacs. En canvi, el comunicat no esmenta en cap moment els Estats Units ni Israel ni el fet que hagin iniciat la guerra.

El president de Xipre, Nikos Christodoulides, ha agraït tant a Sánchez com a Meloni els ajuts militars que han destinat a la protecció de l'illa i ha reivindicat el seu compromís amb la protecció d'un soci de la UE com és el xipriota. "Aquest gest reflecteix les estretes relacions entre els nostres països i la solidaritat compartida pels països membres de la Unió Europea", ha piulat el dirigent xipriota.

Les tensions per les bases militars espanyoles

L'opció de prestar suport militar a Xipre arriba enmig d'una gran tensió entre l'administració Trump i el govern de Pedro Sánchez. Aquest dimecres, justament, la Casa Blanca assegurava que Espanya havia acordat "cooperar militarment" amb els EUA després que el govern assegurés que no autoritzaria l'ús de les bases militars nord-americanes de Rota i Morón. La Moncloa, molesta, no va trigar a desmentir-ho i a reiterar que aquesta assistència no es donaria.

Robles, en una entrevista a la Cadena Ser, ha tornat a deixar clar que la posició d'Espanya no ha canviat i ha insistit en diferenciar el suport militar a Xipre en clau de defensa de l'atac que està perpetrant els Estats Units a l'Iran: "No creiem en guerres", ha assegurat, i ha reiterat que la utilització d'aquestes bases militars no s'autoritzarà. Sobre el perquè de les paraules de la portaveu de la Casa Blanca, la ministra de Defensa ha volgut tancar l'assumpte insinuant que van desinformar: "Ells saben que no és veritat. Les paraules se les emporta el vent. Jo no faré especulacions, evidentment pot ser una marxa enrere que ells intenten fer després de les poc apropiades declaracions de Trump".

Robles es va reunir ahir amb l'ambaixador dels Estats Units a Espanya, però nega que aquesta trobada pugui ser l'origen de les paraules de la portaveu de la Casa Blanca, que assegurava un suport militar per part d'Espanya a la guerra contra l'Iran: "Quan ella estava parlant, jo encara estava reunida amb l'ambaixador; per tant, és impossible". ha dit Robles. Aquest dijous, fonts de la Moncloa posaven èmfasi en el mateix assumpte i parlaven d'una "manipulació interessada" de la trobada de la ministra amb el representant estatunidenc: "Manipular una conversa circumstancial i de cortesia per convertir-la en una categoria política és alguna cosa més que mentir", han apuntat les fonts després que el PP hagi fet un vídeo manipulant unes imatges de la reunió. La ministra diu "no, no, jo estic còmoda" a l'ambaixador, mentre que els populars han subtitulat el vídeo dient "no, no, jo estic amb Trump". "Això retrata la seva manca de solvència", han replicat des de la Moncloa.

José Manuel Albares, ministre d'Exteriors espanyol, també ha reiterat que no hi ha hagut "cap canvi" en el possible ús de les bases de Rota i Morón per part de l'exèrcit nord-americà. "No en tinc ni idea", ha dit quan li han preguntat el perquè de les afirmacions de la Casa Blanca aquest dijous a Catalunya Ràdio. "L'important és la decisió del govern d'Espanya, que està molt clara", ha reblat. "Espanya se situa al costat del dret internacional, de la desescalada i de tornar a la taula de negociació", ha conclòs.