El Parlament Europeu diu que hi ha "proves suficients" per denunciar Comín per assetjament sexual

Brussel·lesLa investigació de l’Eurocambra dona la raó a l’exassistent parlamentari que va denunciar l’eurodiputat electe de Junts, Toni Comín, per assetjament sexual i psicològic. El Parlament Europeu assegura que ha investigat i s'ha entrevistat amb diversos "testimonis creïbles" que "confirmen" les "al·legacions" denunciades pel treballador parlamentari, i afirma que té "proves suficients" de "prima facie" que "justifiquen" portar el cas de l'exconseller a l'exili als tribunals, segons una resolució confidencial de la cambra comunitària a la qual ha tingut accés l’ARA. Al seu torn, Comín assegura en aquest diari que "mai ha estat cridat" pel Parlament Europeu "per explicar la veritat dels fets", nega "rotundament totes les acusacions" i adverteix que "es reserva el dret a emprendre les accions legals contra les persones que estan denunciant falsament amb voluntat de difamació".

L’Eurocambra apunta que, basant-se en els testimonis i un "estudi preliminar" fet a partir d'una investigació dels serveis de la mateixa cambra comunitària, l’actitud de l’eurodiputat de Junts "podria considerar-se assetjament" psicològic i sexual segons les normes de les institucions europees. Així, el Parlament Europeu defensa "la continuació del procediment del cas" contra el representant juntaire a la justícia ordinària i, fins i tot, s’ofereix a donar "suport financer" a l'exassistent i sufragar-li els costos dels advocats.

La resolució considera que Comín pot haver infringit el punt del reglament que defineix l’assetjament psicològic com "qualsevol conducta abusiva que sigui persistent, repetida o sistemàtica, que impliqui comportaments, paraules, accions, gestos o comunicacions escrites intencionals que minin la personalitat, la dignitat o la integritat física o mental d'una persona"; així com el d'assetjament sexual, que defineix com a "qualsevol conducta de naturalesa sexual que no sigui desitjada per la persona a qui va adreçada i que tingui per objecte o efecte vulnerar la seva dignitat o crear un entorn intimidatori, hostil, ofensiu o molest".

La denúncia contra Comín a l'Eurocambra parla de "tocaments, insinuacions i interrogatoris sobre la vida sexual" de l’exassistent per part de l'eurodiputat electe, així com de "maltractaments de caràcter laboral, amb esbroncades [...] i amenaces d'acomiadament". A més, acusa l'exconseller de "retrets, escridassades i comentaris fora de lloc i amb càrrega sexual".

L’exassessor també va denunciar que "la recerca de contacte físic" per part de l'exconseller va anar creixent amb el temps fins a arribar a "moments insuportables". En una ocasió, per exemple, relata que Comín el va sorprendre mentre es vestia i se'l va quedar mirant "lascivament", i havia envaït la seva intimitat fent servir el seu lavabo i la seva tovallola de dutxa.

Fonts europarlamentàries expliquen a aquest diari que, en cas que Comín tingués l’acta d’eurodiputat, la presidenta de l’Eurocambra hauria anunciat en el ple de la cambra la conclusió de la investigació i les sancions que potencialment se li podrien aplicar d'acord amb la normativa comunitària. Tanmateix, com que Comín no té l’escó, el Parlament Europeu no pot fer públic la resolució a la qual ha tingut accés aquest diari, ni la seva presidenta, Roberta Metsola, "es troba en la posició de prendre cap decisió" al respecte i d'aplicar un càstig, ja que "només té poders disciplinaris amb els eurodiputats" de ple dret.

El reglament del Parlament Europeu inclou com a possibles sancions la retirada de les compensacions per dietes que reben els eurodiputats durant entre dos i seixanta dies. És a dir, al voltant de 718 i 21.540 euros. L’Eurocambra també pot prohibir que l’eurodiputat representi la institució en una delegació interparlamentària o en qualsevol fòrum interinstitucional durant un màxim d’un any, i li pot retirar temporalment càrrecs que ocupi dins del mateix Parlament Europeu. També se li pot restringir l’activitat parlamentària i, per exemple, no deixar-lo participar en reunions o comissions durant un màxim de seixanta dies. En cap cas, però, no el pot expulsar de l’Eurocambra ni llevar-li el dret a vot.

El cas de Comín a l'Eurocambra està tancat. Ara bé, fonts europarlamentàries expliquen que, en cas que l’exconseller de Salut acabi obtenint l’acta d'eurodiputat i rebi una nova denúncia, la investigació ja feta i els resultats de la resolució seran encara vàlids. Amb tot, Comín també podria recórrer les conclusions de la investigació a les quals ha tingut accés aquest diari, tant a l’Eurocambra com a la justícia ordinària.

Els eurodiputats que han portat el cas Comín

Fonts europarlamentàries detallen a l'ARA que la comissió parlamentària que porta la investigació, coneguda amb el nom de Comitè Consultiu, està formada per sis persones. Tres d'ells són eurodiputats i són elegits per la presidenta del Parlament Europeu, la conservadora maltesa Roberta Metsola. Aquesta legislatura són el socialdemòcrata luxemburguès Marc Angel, la liberal francesa Fabienne Keller i el conservador búlgar Andrey Kovatchev. Un altre dels membres és el president d'una secretaria creada expressament per aquest comitè i els dos restants són assistents parlamentaris. Per cada cas que arriba, es nomena d'entre els membres del Comitè Consultiu un encarregat de liderar la investigació, el qual no pot ser del mateix grup europarlamentari que el denunciat –Junts no està adscrit a cap família política europea–.

A més, la comissió té el suport de treballadors públics d'aquesta secretaria que han rebut una "preparació apropiada" per tractar aquesta mena de denúncies. També compten amb dos funcionaris dels serveis mèdics i jurídics de l'Eurocambra, els quals són elegits pel secretari general de la cambra comunitària, Alessandro Chiocchetti. Amb tot, la normativa obliga que el Comitè Consultiu estigui format per representants de diferent gènere i color polític. "El Comitè i els seus membres treballaran amb plena autonomia, independència, imparcialitat i confidencialitat", afegeix la normativa que regula aquest organisme, que tampoc és pública.

Cal recordar que Comín, que es troba a l’exili, no pot exercir d'eurodiputat perquè les autoritats espanyoles li reclamen jurar la Constitució presencialment a Madrid per obtenir l'acta. L'amnistia encara no se li ha aplicat i, per tant, s'arriscaria a ser detingut si entrés en territori espanyol. A hores d’ara, el seu cas es troba a la justícia europea, que ha de dirimir si l’Eurocambra li entrega l’acta encara que no vagi a acatar la Carta Magna a la capital d’Espanya.

Comín: "Em reservo el dret a emprendre accions legals"

L'eurodiputat electe de Junts assegura a l'ARA que el Parlament Europeu no li ha "comunicat mai aquesta resolució" i que tampoc no l'han cridat per donar la seva versió dels fets. "Es tracta d’una resolució absolutament preliminar que, en tot cas, s’ha dictat sense un procés de contradicció de les parts", assegura l'exconseller de Salut.

En la mateixa línia, Comín nega "rotundament totes les acusacions" i afirma que disposa de les "proves i els testimonis més que suficients per demostrar la seva falsedat". "Evidentment, em reservo el dret a emprendre les accions legals pertinents contra les persones que estan denunciant falsament, amb voluntat de difamació", avisa el juntaire. També s'ha mostrat "sorprès" que una "resolució del Parlament Europeu", que és del 29 de setembre de l'any passat, arribi a coneixement de la premsa "al cap de tants mesos". Fonts de la direcció de Junts, però, asseguren que oficialment no tenen constància d'aquesta resolució confidencial.