Falten candidats: com cobrirà l'ANC les vacants a la direcció?

BarcelonaDurant els anys àlgids del Procés, l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) va ser capaç de treure milions de persones al carrer i es va convertir en un actor decisiu per marcar el full de ruta dels governs independentistes. La paràlisi del Procés, però, l'ha afectat com a la resta d'entitats i formacions independentistes que van treballar per fer possible el referèndum de l'1-O. Ho demostra el nombre de candidatures que s'han presentat a la direcció de l'ANC. Per primer cop, el nombre de candidats al secretariat nacional és inferior al de places disponibles. Així, s’han presentat 64 aspirants per ocupar els 77 llocs que han de configurar la cúpula de l'entitat, tal com estableixen els estatuts. Es tracta de la xifra més baixa de la seva història.

Ara fa dos anys, en les eleccions que van situar Llach a la presidència, es van presentar 105 candidatures al secretariat nacional, per tant, quaranta persones més, però aleshores el sector crític, que ha anat marxant durant aquest mandat, va presentar batalla. Eren, doncs, uns comicis plebiscitaris entre qui advocava per presentar batalla electoral presentant una candidatura a les eleccions (la direcció sortint) i els que volien tornar als orígens (direcció entrant). El rècord de candidats, però, va arribar el 2016, just a les portes de l'1-O, quan s'hi van arribar a presentar 139 aspirants. El 2018, amb 121 candidats al secretariat nacional, i el 2020, amb 116, l'entitat encara va mantenir el tremp. La pandèmia i el desencís independentista ja van provocar una gran davallada el 2022, quan hi va haver només 85 candidats. Això sí, la xifra permetia cobrir tots els càrrecs, a diferència d'ara. De res ha servit la reforma dels estatuts, que permet que s’hi tornin a presentar antics secretaris nacionals si ja han passat dos mandats des que van ocupar el càrrec.

Així, a gairebé tots els blocs hi ha els candidats justos per cobrir les places del secretariat nacional, que s'ha de constituir el pròxim 25 d’abril, però en alguns fins i tot n'hi ha menys, com a la ciutat de Barcelona, on hi ha sis candidats per set places; al bloc jove, on només s'ha presentat una persona per dues places, o al Barcelonès Sud, on ningú s'ha proposat per ocupar les dues vacants. De fet, a les eleccions, que se celebraran del 14 al 18 d'abril, només es triaran candidats al bloc nacional, on hi ha 16 aspirants per 13 places, entre els quals l'actual president Lluís Llach, i al de les comarques gironines, on hi ha sis candidats per cinc places. A la resta de territoris o sectorials, tots els candidats que s'han presentat entraran directament al secretariat.

Però com cobrirà l'ANC les vacants a la direcció? Fonts de l'entitat expliquen a l'ARA que la direcció quedarà reduïda. "Amb les places que queden no s’hi pot fer res ara", admeten. Ara bé, no tanquen la porta a ampliar la cúpula més endavant: "Habitualment a mig mandat es fan eleccions parcials per cobrir baixes i vacants. És probable que, després d'un treball a fons als territoris on no s'han pogut cobrir els llocs al secretariat, se’n facin". Sigui com sigui, recorden que en els últims anys el secretariat s'ha acabat constituint amb menys dels 77 membres que marca la normativa perquè hi havia candidats de més en alguns llocs i de menys en d'altres: 72 el 2018 i el 2020 i 71 el 2022 i el 2024.

L'ANC treu ferro a la davallada

En qualsevol cas, l'ANC treu pit pel nombre de candidatures assolit: "Continua sent alt i suficient per garantir un secretariat nacional ampli, plural i plenament operatiu. Aquest any seran una seixantena, una dimensió que continua sent molt representativa del territori i del moviment". La direcció justifica la davallada per la pau interna. "A les eleccions del 2024 hi havia un debat estratègic molt intens que va mobilitzar més candidatures i aquest any, en canvi, hi ha més consens sobre el rumb de l’entitat. I quan hi ha menys confrontació interna, també hi ha menys necessitat de competir per majories", anoten.

De totes maneres, l'entitat admet que reduir el nombre de membres de la direcció és un debat que ja fa temps que està sobre la taula: "Ja fa anys que diferents secretariats nacionals han debatut reformar els estatuts per reduir el nombre de membres que en formen part". L'entitat també creu que la desafecció del moviment independentista no només està al darrere de la desmobilització. "Estem en un moment en què la implicació sostinguda en qualsevol organització –no només dins l’independentisme– és més exigent i costa més. Això és una tendència general que afecta entitats socials, culturals i polítiques arreu", conclouen.