L'epidèmia de tabaquisme és una amenaça de salut pública que es cobra cada any unes 10.000 vides a Catalunya. Per lluitar-hi estan en marxa diferents estratègies, com per exemple els medicaments per deixar de fumar que finança parcialment la Seguretat Social des de fa cinc anys. Són fàrmacs que multipliquen per dos o per tres les probabilitats d'èxit dels fumadors que volen deixar enrere aquest hàbit addictiu. Fins ara si algú ho volia deixar, havia d'anar al centre d'atenció primària (CAP) i el metge de capçalera li podia prescriure un medicament. Tal com ha pogut saber l'ARA Catalunya va modificar els seus protocols a finals del 2024 i, des del desembre passat, les infermeres també poden prescriure medicaments que ajudin a deixar de fumar.

Un porter es resguarda a la cantonada d'una de les dutxes del vestidor després de perdre per 2-0 un partit de Premier League a Southampton el primer dia de l'any 2015 a causa de dos greus errors seus. Allà encén un cigarro i se'l fuma. Considera que amagat en aquell racó cap company del seu equip el descobrirà, malgrat que encara en queden alguns a l'altra banda del vestidor. Un d'ells ho acabarà explicant a l'entrenador.

La primera llei antitabac espanyola és de l'any 2006, dins el primer mandat de Zapatero, i va ser ampliada l'any 2010, durant el segon. Va tenir fortes protestes en contra, entre les quals hi havia la de qui subscriu: ja només falta que l'Estat ens digui a quina hora hem d'anar al llit i amb qui, repetia a qui em volgués escoltar, inflamat d'un individualisme que jo volia imaginar àcrata però que només era idiota. Esmento l'anècdota personal perquè, allò que aleshores vaig blasmar poc menys que com un atemptat contra la llibertat personal, fa anys que em vaig adonar que era una mesura necessària per protegir la salut pública. Me'n vaig adonar, potser val la pena aclarir-ho, quan encara fumava. Té a veure amb una certa idea del bé comú, i amb entendre que el més just és prioritzar l'interès general per davant del particular.

El jutjat contenciós administratiu número 2 de Madrid ha anul·lat l'ordre de la conselleria de Sanitat del govern de la comunitat que inclou mesures com la prohibició de fumar als espais públics sense la distància de seguretat o menjar al transport públic, entre altres mesures preventives per frenar els contagis de coronavirus. Ho ha fet a través d'una interlocutòria firmada aquest dijous pel magistrat Alfonso Villagómez Cebrián que, a més a més, deixa sense efecte altres restriccions com el tancament de locals d'oci nocturn o les limitacions horàries per la restauració, que dimecres publicava una ordre del butlletí oficial de la Comunitat de Madrid.

El coronavirus revifa el debat entorn al tabac al carrer. El govern de les Canàries ha acordat aquest dijous l'ús obligatori de mascaretes i la prohibició de fumar a l'aire lliure si no es respecta la distància física de seguretat. Canàries és la segona comunitat autònoma que veta el tabac en els espais públics a causa de la pandèmia, després que a Galícia la prohibició hagi entrat en vigor aquesta mitjanit avalada per un grup d'experts que veu el tabac com "un factor de difusió del coronavirus". La decisió de les dues autonomies ha fet que la resta també hagin decidit obrir el meló i plantejar-se la qüestió, entre elles Catalunya.

Hi ha persones que neixen predisposades a patir obesitat per herència genètica i altres que la desenvolupen per una mala alimentació, un exercici físic escàs o un entorn socioeconòmic limitat. Però en aquest trastorn també hi tenen molt a dir els factors ambientals, que reconfiguren els nostres cossos i la nostra salut ja abans de néixer i durant els primers anys de vida. Un estudi liderat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació "la Caixa", i la Universitat del Sud de Califòrnia suggereix un vincle entre l'exposició infantil a 173 factors ambientals –77 durant la gestació i 96 després de néixer– i el risc de patir obesitat.

El consum de tabac va baixar gairebé dos punts l’any passat a Catalunya. El descens arriba després d’un repunt el 2018 que va preocupar les autoritats sanitàries perquè va interrompre set anys de tendència a la baixa del tabaquisme. Un 23,9% de la població és fumadora, una dada que representa un descens de l’1,7% segons l’Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA) del 2019.

El consum de tabac va baixar gairebé dos punts durant l'any passat a Catalunya. El descens arriba després d'un repunt del 2018 que va preocupar les autoritats sanitàries perquè va interrompre set anys de tendència a la baixa del tabaquisme. Un 23,9% de la població és fumadora, una dada que representa un descens d'1,7% segons l'Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA) del 2019.

El ministre de Sanitat, Salvador Illa, té clar que la llei del tabac ha de ser més restrictiva i el seu departament ja treballa en diverses mesures, entre les quals hi ha la revisió de la fiscalitat d'aquesta droga legal, que suposa una de les principals causes de mortalitat a Espanya.

Dels efectes negatius del tabac se n’ha parlat molt, principalment per l’elevat percentatge de càncers de pulmó que provoca, així com problemes cardiovasculars i respiratoris greus. Se n’ha parlat quasi tant com dels beneficis de deixar de fumar, que es podrien resumir en revertir gradualment els perjudicis. Tot i que es tracta de dades més que contrastades científicament, falta veure si a nivell cel·lular i genètic aquesta millora es veu reflectida. I la resposta, segons un estudi publicat avui a Nature per Peter Campbell, del Wellcome Sanger Institute, és que la càrrega de mutacions en cèl·lules pulmonars d’exfumadors és similar a la d’aquells que no han fumat mai. Dit d’una altra manera: deixar de fumar millora els nostres gens i ho fa relativament ràpid. “Mai és tard per deixar de fumar”, assegura l’investigador. L’estudi publicat a Nature és el primer al món que avalua els efectes genètics del tabaquisme.

Per primera vegada en set anys de davallada contínua, el consum de tabac augmenta al nostre país. Segons l'Enquesta de salut de Catalunya 2018, la població fumadora a Catalunya ha passat del 24% al 25,6%, amb un increment més gran en el cas de les dones. Aquest canvi de tendència la confirma el fet que l'any passat va augmentar la venda de la majoria de productes del tabac.

La llei antitabac del 2006, que prohibia fumar a la feina i obligava els restaurants a habilitar espais sense fum, va tenir poc impacte en el consum de tabac. No va ser fins al 2011, quan es va restringir més la normativa –es va prohibir fumar totalment en bars, restaurants i discoteques–, que el tabaquisme va començar a anar clarament a la baixa, i va passar del 30% de la població al 24% l’any passat, el mínim històric registrat. Però tot i que no hi havia hagut mai tan pocs fumadors a Catalunya, la xifra és força superior a la mitjana de l’OCDE, que és del 18%. Per això el Govern vol seguir reduint la taxa de tabaquisme a Catalunya i busca noves mesures que afectin tant l’àmbit públic com el privat. Una mesura és prohibir fumar dins dels vehicles, sobretot si s’hi transporten infants. Així ho va revelar ahir el secretari de Salut Pública, Joan Guix, en una entrevista a l’ACN.

La llei antitabac s’ha traduït en una disminució dels fumadors. Des de l’entrada en vigor de la llei del 2011 -quan es va prohibir fumar totalment als bars, restaurants i discoteques-, el consum de tabac ha anat clarament a la baixa. Abans, una primera llei del 2006 -que va iniciar les restriccions i prohibia fumar als llocs de treball i obligava els restaurants a habilitar espais sense tabac- no va tenir el mateix efecte. Amb la segona llei antitabac vigent i del tot normalitzada, el 2017 es va arribar a un nou mínim històric de consum: un 24% dels catalans són fumadors diaris o ocasionals. Un any abans eren el 24,7%, i el 2011 representaven el 29,5% de la població -quasi el mateix percentatge que el 2006-. “La llei antitabac ha servit per deixar de normalitzar el consum de tabac”, assegura la subdirectora de Promoció de la Salut a Catalunya, Carmen Cabezas. Afegeix que ara “la cosa normal és no fumar”.

El papa Francesc ha ordenat la prohibició de vendre tabac a la Ciutat del Vaticà en considerar que cap benefici pot ser legítim si li està costant la vida a la gent. El portaveu del Vaticà, Greg Burke, ha indicat que el Papa ha decidit personalment que la 'tabaccheria' del Vaticà deixi de vendre cigarretes als seus empleats a partir del 2018 pel simple motiu que "la Santa Seu no pot cooperar amb una pràctica que danya clarament la salut de les persones".

El consum de cànnabis creix lleugerament a Espanya. Un 7,3% de la població, uns 2,2 milions de persones de 15 a 64 anys, afirmen haver-ne fumat en l'últim mes, en comparació amb el 6,6% de l'any 2013. Per contra, el tabac es manté en xifres semblants al període anterior i el consum d'alcohol disminueix. Així, es desprèn de les últimes dades de l'enquesta sobre alcohol i altres drogues a Espanya (EDADES), presentada avui i elaborada pel ministeri de Sanitat a partir de 22.541 enquestes fetes entre desembre del 2015 i abril del 2016.

El consum de tabac entre els escolars continua sent un dels principals cavalls de batalla de la secretaria de Salut Pública del govern de la Generalitat de Catalunya. Joan Guix, el màxim responsable d'aquest organisme, ha fet públiques avui les últimes dades de consum a Catalunya en el marc de l'anunci dels actes de la setmana sense fum, que tindrà lloc del 25 al 31 de maig i que té com un dels principals eixos d'actuació prevenir l'inici del tabaquisme en la població adolescent i jove.