A les portes de les Fires de Sant Narcís de l’any passat, Girona rebia una trista notícia: es quedava gairebé orfe de galeries d’art. Després de set anys apostant pels artistes de proximitat, la Galeria Dual, situada a les voltes de l’Avinguda Jaume I, abaixava la persiana. Un any abans ho havia fet Richard Vanderaa, per centrar-se en Cadaqués. Quedava només El Claustre, al carrer Nou, que acabava de celebrar el seu 40è aniversari. I poc després la Fundació Valvi feia 20 anys amb un crit de resistència i es reivindicava com a espai de referència.

Una mare vomitant el fill per la boca al lavabo després d’una mala nit. Un androide reanimant un soldat. Un home amb trajo mamant d’una vaca amb cara de noia jove. La “dona ideal”, amb el cos ple de mamelles. El rei emèrit, Joan Carles I, amb la papada en forma de testicles... Aquestes són algunes de les idees al darrere dels autoretrats grotescos, satírics i antropomòrfics fets amb pastel a l’oli de l’artista Elena Garrigolas (Girona, 1998) que fàcilment tothom pot trobar al seu feed d’Instagram, @internetsect. Una comunitat que, en plena pandèmia, va convertir-se paradoxalment en la seva forma d’obrir-se pas en el món de l'art després de sentir-se rebutjada a la seva ciutat natal, Girona, per les pintures que feia.