Trobada sectorial de referència al sud d'Europa: el Jazz I Am arriba a la vuitena edició sota l'organització del Taller de Músics. De l'11 al 13 de març, el Molino de Barcelona aplegarà una seixantena de programadors de vint països per conèixer l’escena local, descobrir noves produccions i establir nous contactes professionals. "Una de les principals dificultats que es troben els intèrprets a casa nostra és que gairebé no queden sales que programin jazz. El nostre objectiu és, sobretot, tancar concerts, gires... que el músic toqui", explica la directora del Jazz I Am, Rosa Galbany.

Diverses històries de l'underground musical conviuen en el Blood Quartet, un altre miracle de la llibertat improvisadora que de tant en tant sorgeix a Barcelona. "Per a mi el millor és compartir i viure l'escena underground sentint que formo part d'una col·lectivitat", diu Kike Bela, fundador del Blood Quartet juntament amb el trompetista i guitarrista Mark Cunningham i el guitarrista Lluís Rueda, que es completa amb el bateria Carles Esteban. Aquest batec col·lectiu arriba als deu anys d'existència i se celebra amb la publicació d'un disc, l'estrena d'un curtmetratge documental al Festival In-Edit i un concert-festa a Casa Montjuïc aquest dissabte 18 d'octubre a les 20 h.

"Com es diu compàs en anglès?", pregunta Kike Bela, amb el baix penjat a l'esquena. "Measure", respon el trompetista Mark Cunningham. El percussionista Jang Do-hyuk tradueix la conversa al coreà perquè l'entengui Yun Eun-hwa, que està asseguda al fons de la sala d'assaig de la fàbrica de creació Fabra i Coats, a Barcelona. Completen l'estampa el baixista Ham Min-hwi, el bateria Pau Rodríguez (conegut pel grup Za!) i el guitarrista Lluís Rueda (que temps enrere va formar part d'El Petit de Cal Eril). Encara que costi de creure, el trio coreà Dongyang Gozupa i la banda barcelonina Blood Quartet es comuniquen a la perfecció, malgrat el xampurreig de llengües i la distància cultural que els separa. "Gairebé no ens coneixem, no sé pràcticament res de la seva vida personal, però la música és un llenguatge comú que ens uneix", explica Do-hyuk. "Tocar amb els Dongyang Gozupa ens ha tret de la zona de confort; ens ha fet venir ganes de viatjar i provar nous instruments", afegeix Bela.