Ultimàtum de Barcelona en Comú a Jaume Collboni. La presidenta del grup, Janet Sanz, ha llançat un “últim” avís a l'alcalde de Barcelona: o el govern municipal atura el macrodesnonament de Vallcarca immediatament o no hi pactaran res. “Ni parlarem de la modificació de crèdit, ni de les ordenances fiscals ni dels pressupostos, com tampoc de plans urbanístics”, ha assegurat.

Més de 500 persones s'han aplegat des de les 7 del matí d'aquest dimecres a l'avinguda Vallcarca de Barcelona, a l'altura del carrer Farigola, per impedir el primer intent de desnonament de dos blocs de pisos i una nau propietat de l'Ajuntament de Barcelona. I de moment ho han aconseguit.

El cas es va produir fa dos cursos i encara en pateixen les conseqüències: "Es tracta de dues nenes, germanes. Eren a casa en el moment del desnonament de la seva família i van veure com arribaven els furgons de la policia, la comitiva judicial, com entraven a casa seva i com les feien fora. Les van portar a l'escola dues treballadores de l'Ajuntament. Van arribar en un absolut estat de xoc i nosaltres no sabíem com reaccionar: a la tarda no tenien casa on tornar". Qui relata aquest cas, encara emocionada, és Anna Pérez, directora de l'Escola Jacint Verdaguer del barri del Poble-sec de Barcelona. "Sempre hi ha un cas que et fa saltar, que et fa dir prou, i per a nosaltres va ser aquest", continua. Aquest curs tenen 18 alumnes més a l'escola en la mateixa situació, en ple procés de desnonament.

Al solar del barri de Vallcarca on, fins a la setmana passada, s'aixecaven desenes de barraques, ara hi ha uns 300 blocs de formigó grocs, del tipus New Jersey, que impedeixen que allà s'hi pugui instal·lar res més. De les barraques (i la gent que hi malvivia) no n'ha quedat cap rastre des que, dijous passat, l'Ajuntament de Barcelona va decidir accelerar el desallotjament i netejar tot el campament. Dimecres a la nit un curtcircuit en un calefactor va provocar un incendi en una de les barraques –que va deixar un jove ferit– i això va accelerar tot el procés. Així, després de moltes setmanes de polèmica i estira-i-arronses, el govern de Jaume Collboni va fer fora la vintena de persones que encara hi pernoctaven, al·legant problemes de seguretat.

¿És possible que una cosa que esperes des de fa més de vint anys t'agafi per sorpresa? La resposta és que sí. Com a mínim, aquest era el sentiment predominant aquest dijous a la tarda entre els veïns de Vallcarca afectats pel projecte de la rambla verda que l'Ajuntament de Barcelona ha reactivat després de dues dècades. El consistori havia anunciat al matí que iniciava l'expedient per expropiar les quatre finques que hi ha al carrer Bolívar –amb façana també a l'avinguda Vallcarca– entre els carrers Ballester i Agramunt.

L'Ajuntament de Barcelona ha fet el primer pas per desallotjar l'assentament de barraques de Vallcarca. La primera tinenta d'alcaldia, Laia Bonet, ha explicat aquest dimarts que ja s'ha comunicat a les persones que viuen a l'assentament i a les que viuen en tres finques municipals ocupades al costat que no poden continuar vivint en un infrahabitatge. És el primer pas d'un procés administratiu de desallotjament que Bonet ha admès que serà llarg i que pot durar "mesos".

Des de fora sembla una muntanya de fustes, teles i ferralla. Però, un cop a dins, l'organització que hi impera fa descobrir una petita comunitat de veïns, més o menys avinguda. La vida a l'assentament de barraques de Vallcarca "és dura". Així ho admet Florina Drosu, que hi viu des de fa anys i ha obert les portes del solar per rebre un equip de l'ARA i explicar com s'organitzen i com hi viuen ella i la resta de veïns.

Augmenta la tensió al barri de Vallcarca al voltant de l'assentament de barraques que ja fa anys que dona sostre a una setantena de persones i que està ubicat sobre uns terrenys municipals on hi ha previst un pla urbanístic per transformar el barri. L'Ajuntament de Barcelona té una autorització judicial per fer una "inspecció tècnica" a l'assentament i analitzar les condicions en què viuen aquestes persones, però el termini acaba aquest dissabte i fins ara no han aconseguit accedir-hi. Els veïns que hi viuen, amb el suport de moviments socials del barri, els han impedit l'entrada en fins a tres ocasions, l'última l'11 de febrer: temen que la revisió acabi amb un "desnonament exprés" sense cap solució residencial per als afectats, una situació que fa anys que intenten negociar sense èxit.

Feia anys que els veïns de Vallcarca topaven amb un mur quan reclamaven a l'Ajuntament una marquesina per a la parada del bus 87 al carrer de la Farigola. Cansats de rebre sempre la negativa com a resposta, aquest dijous es van organitzar per construir-ne una amb les seves pròpies mans, on, per fi, poder esperar l'autobús asseguts i protegits de la pluja. En un tres i no res, un grup de veïns van muntar en un solar a tocar de la parada –fins ara un pal amb un cartell– una estructura de fusta amb un banc i un sostre. Una marquesina com les que hi ha a la gran majoria de parades d'autobús, però sense el sostre groc ni un vidre al darrere. L'única parada autoconstruïda de la ciutat.