De la cimera sobre el canvi climàtic de les Nacions Unides, o COP, se'n pot dir, a cada edició, que ha estat un fracàs i un èxit al mateix temps. Cada any es produeixen petits avenços i petites conquestes contra les resistències dels països emissors de CO₂, o productors de petroli o —com és el nostre cas— dependents del turisme, que és una de les activitats econòmiques més contaminants que existeixen pel seu alt consum de combustibles fòssils. També se sol aconseguir alguna victòria damunt els discursos negacionistes, emergents arreu del món, plenament alineats amb el populisme de les ultradretes extractives de recursos naturals i diners públics. Són, però, victòries, conquestes i avenços tímids, de vegades pírrics, en comparació amb els grans punts de l'Acord de París sobre el canvi climàtic i de l'Agenda 2030 que queden pendents, o posposats, o fora d'una declaració de consens, any rere any.

"Crearé dos fulls de ruta, un per aturar i revertir la desforestació, i un altre per una transició que ens allunyi dels combustibles fòssils de forma justa, ordenada i equitativa". El president de la cimera climàtica de l'ONU, la COP30, el brasiler André Correa do Lago, ha aixecat una forta ovació durant el plenari final de la cimera quan ha fet aquest anunci. Però no tothom estava content. Aquesta ha estat la solució que el mateix Correa ha trobat per poder aprovar el text final de la COP30, l'anomenat Mutirão (esforç col·lectiu en brasiler), sense la menció que reclamaven 82 països reclamaven sobre un "full de ruta" per acabar amb els combustibles fòssils que han generat la crisi climàtica que vivim.

La cimera climàtica de l'ONU, la COP30 que se celebra a l'Amazònia brasilera, encara el seu últim dia amb la perspectiva d'allargar-se, com sempre, hores o dies més enllà del final previst. Les negociacions per al text definitiu tornen a ser tenses després que l'últim esborrany fet públic aquest matí hagi suprimit la menció a un possible "full de ruta" per anar eliminant gradualment els combustibles fòssils. Un total de 36 països, entre els quals Espanya, han enviat una carta a la presidència brasilera de la cimera per advertir que el nou text "no compleix les condicions mínimes". Tots aquests governs, i d'altres que van signar una crida per adoptar aquest full de ruta, amenacen amb bloquejar la decisió final fins que no es recuperi la menció en el text.

Imatges de l'incendi que s'ha declarat aquest dijous al recinte de la COP30, la cimera climàtica de l'ONU a Belém, al Brasil.

Un incendi al recinte on té lloc la cimera climàtica de l'ONU, la COP30, a la ciutat brasilera de Belém, ha obligat a evacuar aquest dijous la zona on es desenvolupaven les negociacions. Les flames s'han estès en un punt de l'anomenada Zona Blava, administrada i controlada per les Nacions Unides, i on hi ha les sales de reunions i els diversos pavellons dels països i organitzacions internacionals que participen en la trobada.

82 països demanen fixar "un full de ruta" mundial per eliminar progressivament el petroli, el gas i el carbó. Representants de tots aquests governs s'han unit per fer pressió a la Cimera del Clima de l'ONU, la COP30, que se celebra aquests dies a l'Amazònia brasilera, i han reclamat que el text final de la trobada inclogui aquesta aposta. Aquest dimarts es va fer públic un primer esborrany del text final de la cimera, anomenat Mutirão (que vol dir esforç comunitari en portuguès), que inclou una possible aposta per l'eliminació progressiva dels combustibles fòssils, però que encara és massa obert.

La Unió Europea i els Estats Units han cremat aquest 2025 més combustibles fòssils que l'any anterior i han fet pujar les seves emissions de CO₂, en contra de la tendència a la baixa de les últimes dues dècades. Ho revela l'informe anual Global Carbon Budget 2025, una anàlisi de les emissions de CO₂ elaborada pel Global Carbon Project, que es presenta amb motiu de la cimera del clima del Brasil, la COP30, i que fa per primer cop una projecció de les emissions que hi haurà aquest 2025. Segons l'estudi, el conjunt del món emetrà aquest 2025 un 1,1% més de CO₂ que el 2024, és a dir, segueix la tendència creixent en les emissions globals, que haurien d'arribar al seu pic abans del 2030 si volem mantenir l'escalfament global per sota dels 1,5 °C que demana l'Acord de París.

Un grup de manifestants, molts dels quals indígenes, ha envaït aquesta nit de dimarts (matinada catalana) l'àrea restringida del palau de congressos on se celebra la cimera del clima de l'ONU, la COP30, al Brasil per reclamar "una taxa als milmilionaris" que permeti finançar la lluita contra la crisi climàtica. Els activistes climàtics han aconseguit traspassar els arcs de seguretat d'accés al parc Da Cidade, tancat aquestes setmanes per al seu ús com a seu de la cimera, i han accedit al vestíbul de la gran carpa administrada per l'ONU, on s'han enfrontat a la policia, que ha creat un cordó per impedir que seguissin endavant. Allà s'hi han produït enfrontaments i escenes de caos fins que, finalment, els manifestants han estat expulsats.

La crisi climàtica incrementa les desigualtats perquè afecta sobretot els més vulnerables, que tenen menys estratègies d'adaptació. I això es constata també a l'estat espanyol, segons un informe publicat per Oxfam Intermón aquest dimecres amb motiu de la cimera climàtica de l'ONU COP30 que se celebra al Brasil. Segons aquesta recerca, titulada Desigualtat climàtica a Espanya. Oportunitat per a una transició justa, el 0,1% més ric de la població de l'Estat contamina anualment fins a 55 vegades més que una persona del 50% amb menys ingressos, amb dades del 2022.

És ben interessant llegir en aquest diari, l'una al costat de l'altra, l'entrevista que fa Carla Turró al periodista Marzio G. Mian (un especialista en el paper clau que juga actualment l'Àrtic en la nova guerra freda –no és un joc de paraules– entre Rússia i els països de l'OTAN) i la crònica de Sònia Sánchez sobre la COP30, la cimera mundial sobre el clima que se celebra aquests dies a Belém, Brasil, a la regió de l'Amazònia. La COP30 ve carregada d'aniversaris rodons i de simbolismes (la selva amazònica –el pulmó del món, com se l'ha anomenat– és una icona de la lluita pel canvi climàtic, i a la vegada una de les zones naturals del planeta més sotmeses a pressions especulatives i financeres), i també de dubtes, incerteses, amenaces i núvols negres procedents de la política i dels grans diners. El que explica Mian sobre l'Àrtic és un exemple perfecte de com el canvi climàtic canvia les condicions geopolítiques: el fet que es fongui el gel de l'Àrtic només significa, per a alguns governs (amb el de Rússia al capdavant) i per a molts inversors globals, una nova gran extensió de terreny per conquerir i explotar, emportant-se per davant tot el que trobin. El món no s'acaba: primer l'hem d'esprémer fins a les escorrialles. Després ja veurem si marxem a colonitzar altres planetes, un tipus d'alternativa en la qual ja estan treballant els equips d'Elon Musk i altres personatges a qui agrada la rima entre megamilionari i visionari. Tot i que també rima amb parasitari.

La COP30 arrenca avui a Belém, en plena Amazònia brasilera, i es treballa perquè comenci de veritat la implementació de l'Acord de París, que compleix deu anys amb un balanç a mitges, perquè els esforços fets fins ara han donat fruits evidents però encara no són suficients per evitar que l'escalfament global superi els 2 ºC. Se'n parlarà molt i tornarem a revisar dades preocupants de com avança l'escalfament i dels objectius per aturar-lo.

"El canvi climàtic ha causat més de 20.000 morts a Espanya els últims cinc anys". El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha aprofitat la seva intervenció durant la cimera de líders prèvia a la COP30, que se celebra a Belém, enmig de l'Amazònia brasilera, per llançar un missatge de contundència sobre els efectes de l'emergència climàtica. Sánchez, de fet, ho ha aprofitat per recordar les 229 víctimes mortals que va deixar el fenomen climàtic de la dana al País Valencià, fa poc més d'un any, així com les morts per les onades de calor extrema que l'Estat ha patit els últims anys.

Fa deu anys a França el món va celebrar un dels moments més esperançadors de la diplomàcia recent: l’aprovació de l'Acord de París, el gran pacte global per frenar l’escalfament del planeta. Avui, per contra, l’optimisme s’ha esvaït i la realitat s’imposa amb la duresa de les dades. La temperatura mitjana global s’acosta perillosament al llindar d'1,5 °C per sobre dels nivells preindustrials, i els compromisos climàtics nacionals –NDC, Contribucions Determinades a Nivell Nacional–, que cada país presenta per reduir les seves emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, continuen sent insuficients.

La construcció d'una gran autopista en plena selva amazònica, travessant una zona protegida, ha desencadenat una polèmica internacional per la seva presumpta vinculació amb la cimera de l'ONU contra el canvi climàtic d'enguany, la COP30, que se celebra al Brasil. Les autoritats regionals responsables del projecte asseguren que no té res a veure amb la COP30, però el fet és que la carretera en construcció -que ha desforestat una llengua de terra de 13 quilòmetres de llarg- portarà bona part dels 50.000 participants de la cimera fins a la ciutat on se celebra, Belem do Pará.

Han passat gairebé deu anys des que el món es va reunir a París i va acordar per fi prendre's seriosament la prevenció del desastre climàtic. Però tot i que hi ha un consens respecte de les reformes econòmiques estructurals que són necessàries per transformar sectors com l'energia, el transport i l'agricultura, el ritme de les inversions és insuficient.