El premi Nobel d’economia d’enguany celebra dues contribucions que són a la base de l'enteniment contemporani de l’economia de la innovació, i en conseqüència, del creixement econòmic. Una, la de Joel Mokyr, ja ha merescut un article a l'ARA (d'Albert Carreras, el 13 d'octubre). Aquest el dedicaré a la de Philippe Aghion i Peter Howitt, que, conjuntament, van formular una teoria de la innovació basada en el concepte de “destrucció creativa” de Joseph Schumpeter. És rigorosa, empíricament contrastable i útil per a les polítiques públiques.

"El model europeu s'ha basat en la força de treball barata, sobretot de la Xina, l'energia barata de Rússia i, parcialment, de l'externalització de la seguretat. Aquests dies s'han acabat". Així de clar ho va dir ahir la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, en la presentació del seu pla Europa primer, amb el qual vol plantar cara als reptes que suposa l'arribada de Trump a la Casa Blanca, que està sacsejant el món a molts nivells. El cert és que aquests dies, de fet, s'havien acabat ja molt abans de l'arribada de Trump, però la inèrcia de la UE ha fet que seguís com si res, amb grans propostes sense concrecions, discussions interminables i un retraïment general de la seva capacitat econòmica i d'innovació que ara obligarà a un sobreesforç si es vol poder competir amb mínimes possibilitats amb els Estats Units i la Xina.

Corrien els anys 500 abans de Crist i Heràclit assenyalava: "Aquest ordre del món, el mateix per a tots, no el va fer cap déu ni cap home, sinó que sempre va ser, és i serà foc etern, que s'encén amb mesura i s'apaga amb mesura”. De vegades cal recórrer als filòsofs grecs per intentar comprendre què ens passa, en quin món vivim. També per saber la manera d'afrontar el dolor de veure una part del nostre país patint les pitjors conseqüències d’una DANA devastadora.

L’any 2023 el saldo comercial de béns i serveis de l’economia catalana amb l’estranger va arribar al 10,4% del PIB –un màxim històric–. És a dir, vàrem exportar 30.500 milions d’euros més del que vam importar. Quan una economia exporta més del que importa està prestant recursos a l’exterior. Des del 2009 l’economia catalana exporta més del que importa i, per tant, transfereix recursos fora –en gran part per reduir l’elevat deute extern acumulat en el passat–. Una altra forma de veure-ho és observar la diferència entre la taxa d’estalvi i la d’inversió. La taxa d’estalvi de Catalunya se situa per sobre del 30% del PIB i la d’inversió, per sota del 20%. Estalviem una tercera part més del que s’inverteix al propi país.