“[...] Per haver identificat els prerequisits per al creixement sostingut mitjançant el progrés tecnològic”. Tots tres guardonats han centrat la seva atenció en el canvi tecnològic que condueix al creixement econòmic sostingut. Joel Mokyr ha investigat les condicions que van propiciar l’explosió de creativitat i innovació tecnològica que va portar a la revolució industrial i que ha alimentat, des d’aleshores, un flux continuat d’innovacions. En els moments inicials –finals del segle XVII i al llarg del segle XVIII– va ser decisiva la confluència de treballadors qualificats, bons coneixedors dels seus oficis, orientats a millorar l’eficàcia de la seva feina, i de gent molt educada –molts dels quals aristòcrates o descendents d’aristòcrates– amb passió per observar el funcionament de la natura i per descobrir-ne les seves lleis. Els primers van desplegar el que ell anomena “coneixement prescriptiu” i els segons el que anomena “coneixement propositiu” (en podríem dir “pràctic” i “teòric”) i van parar atenció l’un a l’altra mitjançant moltes societats, de pràctics o de savis, però totes interessades en saber com funcionava tot i perquè, o perquè funcionava i com. La interacció dels dos tipus de saber va ser el gran “miracle” del coneixement i del creixement a la Gran Bretanya del segle XVIII. És el que ell ha anomenat “l’economia Il·lustrada” i sobre la qual ha publicat llibres extraordinaris des de fa més de tres dècades.
