Miqui Puig assegura que, en general, no li agraden els llibres de música "perquè tenen uns patrons massa estàndards"; de fet, tot i la seva llarga trajectòria com a músic, les memòries que acaba de publicar (Yo no quería ser Miqui Puig. Cronología sentimental de un cantante de amor) tampoc són ben bé un llibre de música. Tanmateix, la seva recomanació sí que ho és: La historia secreta del disco (Caja Negra, 2012). És un assaig de Peter Shapiro sobre els orígens històrics de la música disco que "en cap moment beu dels tòpics de la música de ball", sinó que té una mirada "gairebé sociològica". En aquest sentit, l'anàlisi que fa Shapiro posa el focus en tres aspectes: la integració racial, sexual i de classe que va prendre forma durant aquesta revolució musical. "Parla molt de la importància dels llatins, els gais i els negres en la música disco –explica Puig–. El llibre té una mirada de classe treballadora que m'agrada molt. De fet, hi ha un capítol dedicat al northern soul com a subcultura musical de classe obrera", afegeix.

A principis d’octubre, milers de persones van tornar a ballar a la mítica discoteca Big Ben de Golmés (Pla d’Urgell), després de nou anys tancada al públic. Inaugurada el 1976, va ser un referent de l’oci nocturn a Catalunya, fins que els canvis en les tendències de l’entreteniment i la disminució de clients van portar al tancament.