Des que Donald Trump ha tornat a la Casa Blanca, les trobades amb Benjamin Netanyahu s'han tornat pràcticament una rutina. Aquest dilluns l'escenari de la reunió –la cinquena entre els dos dirigents– ha estat la residència de Mar-a-Lago, que diumenge va acollir la trobada del president dels Estats Units amb Volodímir Zelenski. Els analistes auguraven que el retard de Netanyahu per fer avançar el pla de pau a Gaza desgastaria les relacions amb la Casa Blanca, però Trump ha tancat files amb el seu aliat i ha enviat la pilota a la teulada de Hamàs. "Israel ha complert el pla al 100%", ha assegurat el president dels Estats Units.

Israel ha reconegut oficialment Somalilàndia, la regió separatista de Somàlia, com un “estat independent i sobirà”, segons ha informat el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, en un comunicat. D'aquesta manera, es converteix en el primer país que reconeix aquest territori semidesèrtic, d'una mida similar a Nicaragua, on viuen 3,5 milions d'habitants i que va declarar la seva independència el 1991. Des d'aleshores, cap altre país no l'havia reconegut com a país independent.

Fa uns dies el ministre de Seguretat Nacional d’Israel, l’ultradretà Itamar Ben-Gvir, va presentar-se al Parlament amb una insígnia daurada en forma de forca a la solapa de l’americana. Compareix a la comissió que debat la seva proposta de llei per implementar la pena de mort als palestins. La llei, que encara ha de superar dues votacions a la Knesset, planteja condemnar a mort els palestins que matin un israelià per una motivació “nacionalista”, i no contempla la mateixa pena en el cas que un israelià mati un palestí en les mateixes circumstàncies. Ben-Gvir va aclarir a la sessió que la forca “és només una de les opcions”, entre d’altres com “la cadira elèctrica o la injecció letal”.

El govern d’Israel ha anunciat aquest diumenge la creació d'una comissió d'investigació "independent" sobre els errors que van permetre els atacs del 7 d'octubre del 2023, o sigui, que Hamàs pogués entrar en territori israelià, matar 1.200 persones i segrestar-ne 251 més. Segons un comunicat fet públic, la comissió no serà estatal, però tindrà "plenes capacitats per investigar" i el govern s'encarregarà que la seva composició compti amb la màxima acceptació pública.

Israel ha intensificat aquest dijous els bombardejos contra el sud del Líban suposadament contra objectius de Hezbollah. Al migdia, els atacs de l'exèrcit israelià prop de la ciutat de Tir han matat una persona i n'han ferit tres més. I a primera hora de la tarda, les forces d'Israel han bombardejat també posicions a les ciutats de Taibeh, Tair Debba, Jabal i Kfar Dounine.

"Gaza és el mirall del futur. S’hi està construint un nou món, en el qual les regles del joc han canviat. El genocidi de Gaza té molt a veure amb la deriva mundial en què regeix la llei del més fort, liderada per la ultradreta", va posar de manifest Cristina Mas, subcap d’Internacional de l’ARA, en una trobada amb subscriptors del diari aquest dimarts. Preguntada per un dels assistents sobre el cost personal que li suposa treballar sobre el terreny en llocs de conflicte del Pròxim Orient, va respondre: "El cost personal l’assumeixo, i és molt petit comparant-ho amb el que pateixen els ciutadans de la zona. Com a periodista, és la meva feina i la meva obligació explicar el genocidi de Gaza i poder-ho explicar també m'ajuda a processar-ho".

Israel ha dut a terme aquest diumenge una onada de bombardejos a la Franja de Gaza, després que al matí les seves forces i milicians palestins s'enfrontessin a Rafah, al sud de l'enclavament. El govern de Tel-Aviv també ha tornat a prohibir-hi l'entrada d'ajuda humanitària. Després de diversos bombardejos durant tot diumenge, al vespre tant Israel com Hamàs asseguraven que tornaven a recuperar l'alto el foc i el mateix president dels Estats Units, Donald Trump, treia ferro al trencament temporal de la treva. "L'alto el foc continua vigent", ha dit Trump, i ha apuntat que no creu que el lideratge de Hamàs estigui implicat en els fets que Israel havia denunciat com argument per reprendre els bombardejos.

L'actualitat continua centrada en Gaza, on és qüestió de dies, o hores, que s'alliberin els últims ostatges i, per tant, es posi la primera pedra per posar fi al genocidi. Al diari de diumenge estem molt pendents del minut a minut, però també posem el focus en el que pugui passar després. Quin futur es preveu que tingui la Franja, quines són les altres fases pendents, com era Gaza abans i com és ara.

Dimarts farà dos anys de l'atac de Hamàs que va provocar la guerra d'Israel contra Gaza. La situació a la Franja ja fa mesos que està al límit. Més de 60.000 morts, molts d'ells infants, una part dels quals ha mort de fam. A l'espera del que pugui passar els pròxims dies, si Hamàs acaba acceptant el polèmic pla de pau proposat per Trump i Netanyahu, fem una revisió de quina és la situació el dia d'avui.

Des de fa mesos, l'escriptora i traductora Sondos Sabra escriu un diari sobre les seves vivències personals enmig de l'horror de Gaza. Sabra és una escriptora i traductora palestina nascuda a Gaza fa vint-i-sis anys. És llicenciada en literatura anglesa per la Universitat Islàmica de la ciutat, on va tenir per mentor el poeta Refaat Alareer, assassinat en un bombardeig de les forces israelianes. Ha escrit obres com Voices of resistance: Diaries of genocide (2025) i col·labora habitualment per a The New Statesman, del Regne Unit. Ha escrit també per als escenaris, inclosos el Barbican Theatre de Londres.

“El patiment dels civils ha superat tots els límits”, han conclòs els 28 països que han exigit a Israel que acabi la guerra a la Franja de Gaza. Suposo que buscaven una manera d’expressar que el que està fent Israel amb els palestins és d’una crueltat intolerable i ho han redactat així: “El patiment ha superat tot els límits”.

L'exèrcit israelià assegura que està "examinant" si els seus soldats han disparat directament i deliberadament contra civils que anaven a buscar menjar als punts d'ajuda humanitària a Gaza l'últim mes, tal com denuncia el diari israelià Haaretz. Periodistes del rotatiu han entrevistat diversos soldats israelians que reconeixen que els comandants de l'exèrcit han donat l'ordre d'atacar turbes de palestins per dispersar-los, tot i que era clar que no suposaven cap amenaça per a les tropes. Unes ordres que, segons els combatents, incompleixen el codi moral de les forces de defensa del país.

Fins i tot abans de llançar míssils contra una base nord-americana i que el president Trump intentés negociar un alto el foc amb Israel, l’Iran ja buscava una sortida.

L'Iran ja ha respost als bombardejos dels Estats Units contra les seves instal·lacions nuclears. Les represàlies per l'acció militar de Washington s'han materialitzat en un atac amb míssils contra la base estatunidenca d'Al-Udeid, a Qatar. Es tracta de la instal·lació militar més gran que tenen els EUA a l'Orient Mitjà. El règim ha anunciat l'operació, batejada com a "Anunciació de la Victòria", a través d'un missatge a la televisió estatal iraniana. El president

El Pròxim Orient ha entrat en una de les fases més perilloses, explosives i impredictibles en dècades. I Donald Trump ha pres la decisió més arriscada de la seva presidència amb l’atac de tres bases nuclears a l’Iran. “No vol una guerra perllongada, sinó un acord ràpid”, assegura l'analista Ali Rizk, expert en afers iranians del Beirut Institute. A parer seu, l'objectiu dels Estats Units és paralitzar el programa atòmic i pressionar Teheran perquè cedeixi. “Amb un atac quirúrgic a Fordow, Natanz i Esfahan, Trump busca doblegar el règim dels aiatol·làs, no pas tombar-lo”, subratlla.

La comunicació és complicada. La connexió d’internet es talla cada dos per tres i dificulta la conversa per WhatsApp. Malgrat això, ella no desisteix i truca una vegada i una altra. Almenys ara es pot comunicar amb l’exterior, després de tres dies d’un bloqueig total que va deixar l’Iran completament aïllat del món. En concret, parla des de Karaj, una ciutat a uns 40 quilòmetres al nord-oest de Teheran, on va fugir com molts altres iranians quan els bombardejos israelians van començar a la capital.

Deu dies després de l'inici de la guerra directa entre Israel i l'Iran, el conflicte continua amb la mateixa intensitat, o més. Israel ha atacat objectius militars, infraestructures nuclears i centres de comandament en territori persa, mentre l'Iran ha respost amb míssils i drons sobre el nord i el centre d'Israel. Les conseqüències són regionals, però també internes: el règim iranià està sota una pressió militar, social i econòmica sense precedents.

Ryma Sheermohammadi (Riad, 1971) va néixer a l'Aràbia Saudita en el si d'una família iraniana. Fa més de trenta anys que viu a Catalunya, on treballa com a traductora i intèrpret, i és activista pels drets de les dones iranianes. Tot i que no ha arribat a viure a l’Iran, encara hi té família i hi ha viatjat sovint.

Quan el 2018 Trump va cancel·lar l'acord nuclear amb Teheran que havia pactat Obama, per a Israel va ser un error flagrant. A partir d'aquell moment, Tel-Aviv va reclamar als EUA suport per rearmar-se: les administracions de Trump i Biden no han parat d'enviar-hi l’armament que ha demanat Netanyahu, també durant el darrer any i mig d'aniquilació a Gaza.

Un nen palestino-nord-americà de 14 anys ha mort per trets de colons israelians aquest diumenge a prop de la localitat de Turmus Ayya, al nord-est de Ramallah, a Cisjordània, segons ha informat l'alcalde d’aquesta localitat, Lafi Shalabi. El nen era al carrer amb dos amics de 13 i 14 anys quan els colons han disparat contra ells. Tots tres han rebut impactes de bala.