Vint-i-vuit països exigeixen un alto el foc "immediat" a Gaza davant un patiment de la població civil "que ha superat tot els límits"

Els signants, la gran majoria europeus, amb l'excepció d'Alemanya, amenacen amb noves mesures si no s'atura la sagnia

Víctimes dels soldats israelians en un dels punts de distribució d'ajuda a Gaza, aquest diumenge.
22/07/2025
3 min

LondresCrida internacional per aturar la guerra a Gaza. Vint-i-cinc països, entre els quals el Regne Unit, el Canadà, Espanya, França, Itàlia o Suècia –però no Alemanya–, han emès aquest dilluns una declaració conjunta exigint el final immediat de la guerra a la Franja, utilitzant un llenguatge de condemna directe contra les polítiques del govern israelià. “El patiment dels civils a Gaza ha superat tots els límits”, afirma el text, que ha difós el Foreign Office britànic, i en què es critica durament el model de distribució d’ajuda humanitària d’Israel, que és considerat “perillós”, “deshumanitzador” i generador d’“inestabilitat”.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Un llenguatge que reflecteix una gran frustració davant dels esdeveniments a la Franja, i que possiblement també respon a la pressió interna de les societats dels països signants, que veuen com, a la pràctica, la matança continua sense que ni res ni ningú no hi posi remei. Estats Units, el gran aliat d'Israel, tampoc no subscriu una condemna diplomàtica que exposa una mica més el relatiu aïllament internacional del primer ministre israelià Benjamin Netanyahu.

La declaració denuncia també el lliurament “amb comptagotes” de l’ajuda alimentària i “l’assassinat inhumà de civils, inclosos nens, mentre intentaven obtenir aigua i menjar”. Segons les dades que recull el document, més de 800 palestins han mort a les cues de la fam tractant d'accedir a subministraments bàsics. Els signants exigeixen a Israel que compleixi amb el dret internacional humanitari i permeti sense restriccions el flux d’ajuda perquè les Nacions Unides i les ONG puguin dur a terme la seva tasca “de manera segura i eficaç”.

El text de la declaració també llancen una velada amenaça en l'últim paràgraf: "Estem preparats per prendre més mesures per donar suport a un alto el foc immediat i a un camí polític cap a la seguretat i la pau per als israelians, els palestins i tota la regió". En altres paraules, països fins ara molt tímids a l'hora de reconèixer l'estat palestí podrien fer-ho si Benjamin Netanyahu no deté el genocidi. Fa deu dies, en la visita d'Estat al Regne Unit, Emmanuel Macron va afirmar que calia fer-ho. Alguns dels països que han donat suport a la declaració, però, com ara Irlanda o Espanya, ja ho han fet.

Alhora, i com és habitual, el comunicat reclama la llibertat immediata i incondicional dels ostatges que Hamàs manté segrestats des del 7 d’octubre de 2023, i subratlla que “una treva negociada és la millor esperança” per posar fi al patiment de les famílies.

Els 25 països –més la Comissària de la UE per a la Igualtat, la Preparació i la Gestió de Crisis, Hadja Lahbib– també rebutgen frontalment qualsevol proposta de desplaçar forçosament la població palestina cap a una “ciutat humanitària”, i adverteixen que aquesta mesura constituiria una violació greu del dret internacional. En aquest sentit, critiquen els plans d’expansió d’assentaments jueus a Cisjordània i Jerusalem Est, així com l’anunci del pla E1 per part de l’administració civil israeliana, que dividiria el territori palestí en dues parts i “soscavaria de forma crítica” la solució dels dos estats, per la qual acaba de pronunciar-se, al parlament britànic, el primer ministre, Keir Starmer, aquest dilluns a la tarda.

“La construcció d’assentaments i la violència dels colons contra la població palestina s’ha disparat i això ha d’aturar-se”, remarquen els governs signants. També expressen el seu suport als esforços diplomàtics dels Estats Units, Qatar i Egipte per assolir un alto el foc permanent que serveixi com a punt de partida per a una sortida política al conflicte.

La declaració, signada pels ministres d’Exteriors d’Austràlia, Àustria, Bèlgica, el Canadà, Dinamarca, Eslovènia, Espanya, Estònia, Finlàndia, França, Grècia, Islàndia, Irlanda, Itàlia, el Japó, Letònia, Lituània, Luxemburg, Malta, Nova Zelanda, Noruega, els Països Baixos, Polònia, Portugal, el Regne Unit, Suècia, Suïssa i Xipre, així com per l'esmentada comissària europea per a la igualtat, la preparació i la gestió de crisis, conclou amb una crida a la comunitat internacional: “Més vessament de sang no serveix de res. Hem d’unir-nos per posar fi a aquest conflicte terrible i obrir el camí cap a la pau i la seguretat per a israelians, palestins i tota la regió".

stats