El pintor Santiago Rusiñol va ser un pioner en la revalorització de Doménikos Theotokópoulos, el Greco (1541-1614). De fet, va fer història quan, el novembre del 1894, va portar en processó fins al Cau Ferrat les dues obres del Greco que havia comprat a París a l'industrial Pau Bosch per 1.000 francs: Les llàgrimes de sant Pere i una Magdalena penitent. Ara, el Greco torna a ser el protagonista d'una gran notícia patrimonial, però amb un altre tarannà molt diferent. Amb la discreció que els caracteritza, el matrimoni de col·leccionistes format per Fernando Casacuberta i Coty Marsans presentaran aquest dimarts l'adquisició de la primera versió de Crist a la creu del Greco (178 x 104 cm i datat entre 1585 i 1590) a la seu de la seva col·lecció, l'antic Hospital de Sant Sever de Barcelona.

El pintor barceloní Isidre Nonell (1872-1911) està considerat el primer artista contracultural de Catalunya, perquè es va desmarcar dels corrents amb els seus característics retrats de gitanes. En comptes de deixar-se portar pel folklorisme dominant, els retrats de Nonell tenen un caràcter profundament humanista i de crítica social. Els col·leccionistes l'hi van fer pagar, i el 1901 la seva primera exposició de pintura a la Sala Parès va ser un fracàs comercial rotund. Tanmateix, una de les crítiques d'aquella exposició recollia com Nonell beu de la tradició de grans pintors com Goya i Rubens.

El matrimoni de col·leccionistes format per Fernando Casacuberta i Coty Marsans han forjat en els últims trenta anys una col·lecció extraordinària, que actualment inclou més de 300 obres d'art hispànic des del segle XII fins artistes contemporanis com Jaume Plensa. El gran públic en pot gaudir perquè sempre que poden els Casacuberta Marsans presten les seves obres quan un museu els en demana alguna. I a partir d'aquest dimarts els amants de l'art tenen la gran oportunitat de contemplar en una atmosfera de recolliment una cinquantena d'obres en la seu permanent que els col·leccionistes han obert a la capella de l'antic hospital de clergues de Sant Saver [han volgut mantenir la grafia antiga, com la que hi ha en una rajola a la façana] al carrer de la Palla de Barcelona, rehabilitat amb delicadesa pels arquitectes Jordi Garcés, conegut per ser l'autor del Museu Picasso, i les seves sòcies Daria de Seta i Anna Bonet.