"Salo [Salomé Pradas], de confinar, res", "lleva-t'ho del cap" o "confinar tota una província és una barbaritat". ¿Aquestes paraules de l'excap de gabinet de Carlos Mazón, José Manuel Cuenca, s'havien d'interpretar com una ordre del mateix Mazón, com ha defensat l'exconsellera de Justícia i Interior Salomé Pradas o, per contra, eren una opinió personal de la mà dreta de l'expresident? Són les dues versions que han ofert aquest dilluns els dos exalts càrrecs del govern valencià durant l'acarament al jutjat de Catarroja, en una de les jornades més destacades de la instrucció de la dana, com ho ha demostrat la gran afluència de víctimes de la catàstrofe, que els han escridassat mentre eren escortats per la Guàrdia Civil.

El possible col·lapse de l'embassament de Forata –que regula el riu Magre i que es va desbordar el dia de la dana– va centrar l'atenció dels serveis d'emergència, que van deixar de seguir amb l'atenció necessària la situació del barranc de Poio –el causant de la majoria dels morts durant la dana de l'any passat al País Valencià–. Així ho ha explicat aquest dimecres el subdirector general d'Emergències de la Generalitat Valenciana, Jorge Suárez, en la segona jornada de la seva declaració com a testimoni, segons han explicat a l'ARA fonts presents en l'interrogatori.

Salomé Pradas no ha pogut complir el pla que li havien dissenyat els seus advocats de no respondre a les preguntes que li formulessin en la comissió d'investigació de la dana del Congrés adduint que està imputada en un procés judicial en marxa. O, de fet, l'ha executat a la perfecció al fer creure que no respondria a cap diputat però després contestant puntualment per criticar l'actuació dels organismes dependents del govern espanyol durant la catàstrofe. "Davant falsedats i mentides no em puc quedar callada", s'ha justificat davant les protestes dels diputats, que li han retret que hagi concedit una entrevista a un programa de televisió, però no doni explicacions als representants de la ciutadania.

Les declaracions davant la jutgessa de Jorge Suárez, subdirector general d’Emergències del País Valencià, han revelat un detall que va endarrerir encara més l’enviament del missatge d’alerta als mòbils de la ciutadania: la traducció al català va entretenir-los una bona estona perquè Salomé Pradas, més enllà de retocar el text perquè no fos massa imperatiu, va voler modificar accents i paraules perquè trobava que eren més pròpies del català estàndard que del valencià. En el debat per la traducció, va demanar treure l’accent de València i substituir tipus per tipo i aquest per este. Els mitjans de comunicació catalans s’han fet ressò d’aquesta circumstància, mentre que en els espanyols s’ha passat per alt. A Informativos Telecinco es limitaven a subratllar “el tiempo que invirtieron en materialitzar el mensaje” i en el Telediario de La 1 apuntaven que “El presidente de la Diputación sugirió hacer cambios ortográficos”, sense especificar quins.

El confinament decretat durant la pandèmia per raons sanitàries va crear una enorme escletxa entre l'esquerra i la dreta. En general, per a l'esquerra la restricció de moviments estava justificada perquè es feia en nom d'un bé superior, que era salvar el màxim nombre de vides; per a certa dreta, però, aquella decisió suposava una intromissió inadmissible de l'Estat en la llibertat de l'individu, que en aquells dies passava a viure en una mena dictadura orwelliana. La madrilenya Isabel Díaz Ayuso va abanderar l'oposició institucional al confinament negant-se, per exemple, a tancar els bars i establiments de restauració com feien la resta de presidents autonòmics, entre els quals Núñez Feijóo. Fins al punt que la capital espanyola es va convertir en un pol d'atracció de joves europeus a la recerca de festa i diversió.

Un, Carlos Mazón, es va desentendre de la gestió de la dana. L'altre, Juan Manuel Cuenca, va intentar evitar que la llavors consellera de Justícia i Interior, Salomé Pradas, restringís la mobilitat de la ciutadania en les zones afectades per la dana. Aquesta és la principal conclusió que es pot extreure dels missatges que l'exconsellera va intercanviar amb l'expresident i el seu excap de gabinet i que Pradas ha lliurat voluntàriament a la jutgessa instructora que així li ho havia sol·licitat després de l'entrevista concedida al programa Salvados.

Salomé Pradas, la consellera investigada per la dana, ha passat a l'ofensiva des que Carlos Mazón va dimitir de president. Abans Mazón l'havia assenyalat com a màxim responsable de la tragèdia destituint-la i espolsant-se qualsevol responsabilitat en l'enviament tardà i erroni de l'alerta a la ciutadania. Pradas ja ho va demostrar quan va desmentir l'ara ja excap del Consell, que a les portes de l'aniversari de la tragèdia va assegurar que no l'havia informat de l'Es Alert. Pradas va assegurar que ho havia fet a les 19.43 h després de trucar-li dos cops prèviament sense que Mazón li agafés el telèfon: l'expresident va sostenir que tenia el mòbil a la motxilla.

Diumenge al vespre, Salvados va entrevistar Salomé Pradas, consellera de Justícia i Interior de la Generalitat Valenciana durant la dana i, per tant, responsable d’emergències davant la catàstrofe. Fernando González, Gonzo, li va fer una llarga entrevista per aprofundir cronològicament en tot el que va passar aquell 29 d’octubre i entendre la gestió del Cecopi. L’entrevista té un gran mèrit periodístic. Davant del relat ambigu i inversemblant de Mazón, Pradas és qui disposa de detalls i molts motius, a hores d'ara, per donar-los a conèixer. I més després de ser cessada per Mazón. No obstant això, cal tenir una circumstància present. Salomé Pradas està imputada i pendent de judici i, per tant, s’ha d’entendre també el seu testimoni com a part d’una estratègia de defensa.

Salomé Pradas, exconsellera valenciana d'Emergències, ha decidit parlar sense embuts sobre la tarda en què es va desencadenar la dana i ha posat l'expresident de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, en el punt de mira. Pradas l'ha acusat de mentir i de subestimar la gravetat de la gota freda. De fet, ha culpat Mazón d'haver-la utilitzat com a "cap de turc" quan la va cessar com a consellera per "tapar" la seva gestió. "Amb el meu cessament s'estava buscant un cap de turc que pagués o tapés qualsevol cosa que ell pensés que s'havia de tapar", ha afirmat en una entrevista al programa Salvados, de La Sexta. Pradas ha explicat que quan l'expresident valencià li va comunicar el seu cessament -la va citar a casa seva- li va replicar que estava sent "injust" amb ella: "M'estava assenyalant, culpabilitzant, quan jo havia estat des del principi on havia d'estar", ha afirmat.

Les transcripcions de les converses de víctimes mortals de la dana al País Valencià estan posant cada cop més llum a les dimensions de la catàstrofe que va succeir fa un any en ple desgavell de l'operatiu d'emergències, condicionat per una convocatòria del Cecopi molt tardana, segons reconeix la mateixa jutgessa instructora, Nuria Ruiz Tobarra; i per la llarga sobretaula del president Carlos Mazón. La magistrada ha incorporat al sumari les converses esgarrifadores de dues persones que van acabar morint a Utiel i Picanya. Els testimonis confirmen que 37 usuaris del servei que presten la Generalitat Valenciana i la Diputació de València mitjançant una empresa concessionària van morir tot i demanar auxili.

Una setmana i un dia després de dimitir, el president valencià en funcions, Carlos Mazón, compareix aquest dimarts a la comissió d'investigació sobre la dana a les Corts Valencianes. Ho fa a petició pròpia després de demanar-ho dimecres passat amb l'objectiu explicar les actuacions que ha realitzat la Generalitat "per a la recuperació social i econòmica de les zones afectades" i "tot allò que considerin els grups". L'oposició, que no confia en una comissió controlada per PP i Vox, vol que aclareixi totes les incògnites que encara envolten aquell dia. Repassem-les:

Salomé Pradas assenyala Carlos Mazón. L'exconsellera d'Interior valenciana ha precisat aquest divendres que va informar en tot moment al president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, de tot el que passava al Cecopi el dia de la dana, també de la possibilitat d'enviar l'ES-Alert. Pradas ho ha explicat en una entrevista a Radio Castellón i també a l'agència Efe, on ha contradit, d'aquesta manera, el mateix president valencià, que fa tres dies va assegurar en una entrevista a El Español que ningú el va informar ni li va consultar res sobre l'enviament d'aquesta alerta massiva a la població. En la mateixa entrevista, Pradas també confia que la periodista Maribel Vilaplana, que està citada dilluns a declarar al jutjat, "expliqui tota la veritat". Vilaplana és amb qui Mazón va dinar el dia de la catàstrofe fins gairebé les set de la tarda.

Noves proves contra Salomé Pradas per la gestió de la DANA. Almenys dos vídeos incorporats a la causa que instrueix la jutgessa de Catarroja Nuria Ruiz Tobarra, i als quals ha tingut accés l'ARA, demostren que l'exconsellera valenciana de Justícia i Interior sabia des del migdia del dia de la tragèdia que calia controlar el barranc de Poio i el riu Magre. Fins i tot havia expressat la seva preocupació davant de possibles desbordaments. Tot i això, l'òrgan de coordinació d'emergències, el Cecopi, no es convocaria fins a les 17 hores i l'alerta a la ciutadania no s'emetria fins a les 20.11 hores.

A mesura que es va reconstruint com va actuar cada responsable polític el dia de la DANA al País Valencià queda més clar que Carlos Mazón va tenir una actitud negligent i absolutament mancada de professionalitat i institucionalitat durant aquella jornada fatídica. Ara hem sabut que la consellera de Justícia i Interior, Salomé Pradas, va intentar contactar amb el president valencià a les 12.52 h i a les 16.29 h sense èxit. ¿Com pot ser que un president no atengui les trucades de la consellera encarregada d'emergències en un dia amb alerta vermella meteorològica per la DANA?

El que es podia esperar de la declaració davant la jutge de l'exconsellera de Justícia i Interior de la Generalitat Valenciana Salomé Pradas, que era qui estava al capdavant de la gestió de l'emergència el dia de la DANA, era que anés en la línia de defensar la seva gestió i la dels seus tècnics, però el que ha passat aquest divendres a la Ciutat de la Justícia de València és completament inèdit. Pradas s'ha justificat dient que ella "no sabia res d'emergències" i que, per tant, tota la responsabilitat recau en els tècnics. O sigui, que l'exconsellera fa servir la seva ineptitud com a excusa per espolsar-se les responsabilitats i derivar-les cap als seus subalterns, una actitud no només indigna sinó especialment perillosa, ja que alimenta la creença que tots els polítics són igual d'incompetents que ella. Aquesta maniobra es completa amb una altra, aquesta sí previsible, que és exculpar el seu cap, és a dir, l'encara president Carlos Mazón. La culpa cap als de baix, mai cap als de dalt.

De sobte la declaració davant la jutge de l'exconsellera d'Interior i Justícia de la Generalitat Valenciana Salomé Pradas ha demostrat que el rei va nu, i que els polítics, en realitat, no saben massa de res i són titelles dels tècnics. Pradas no té cap problema a admetre que és una incompetent ("Soc només una llicenciada en dret sense experiència en emergències") perquè considera que així és com esquivarà la responsabilitat penal. El raonament és molt senzill: ella no pot ser la responsable de la mort de 228 persones durant la DANA perquè, de fet, no sabia ni que la seva feina era salvar-les. Això era cosa, diu ella, dels tècnics "amb 100 anys d'experiència" que hi havia allà. Però llavors per què un any abans, amb els mateixos tècnics, es va gestionar una DANA al Baix Segura de forma completament diferent amb Ximo Puig de president?

La comissió d'investigació sobre la gestió de la DANA al País Valencià que s'està desenvolupant a la Diputació de València ha deixat detalls reveladors. No només sobre responsabilitats, sinó també sobre per què hi va haver tantes mancances en el control del cabal del barranc de Poio el dia de la tragèdia, el 29 d'octubre del 2024. El que era llavors inspector en cap del Consorci Provincial dels Bombers de València, José Miguel Basset, va assenyalar aquest dimarts que l'exconsellera de Justícia i Interior Salomé Pradas era la responsable de l'emergència "des del minut zero", i no pas el president valencià, Carlos Mazón. Ara bé, també va explicar el motiu de la deixadesa en el control del cabal amb la retirada dels bombers a les 14.30 hores: van detectar un descens i tenien ganes de "menjar", ja que era l'hora de dinar.

La investigació judicial al Govern de Mazón per la gestió de la DANA continua el seu curs: la jutgessa ha citat com a investigada l'11 d'abril l'exconsellera d'Interior Salomé Pradas, cessada després pel desastre de les riuades que van deixar almenys 225 morts al País Valencià. Ara bé, Pradas s'ha regirat contra aquesta decisió i ha demanat a la titular del jutjat número 3 de Catarroja que arxivi la investigació contra ella. L'exconsellera es presenta com un "cap de turc" de la tragèdia i atribueix les víctimes i els danys de la DANA a la falta d'execució de les obres de canalització de l'aigua que va desbordar el barranc de Poio. La defensa de Pradas també argumenta que tot plegat es va deure a una catàstrofe natural que, "per les seves característiques i velocitat", no es va poder preveure ni evitar. "Ningú ha atemptat contra la vida dels morts", recull el seu recurs, que demana que la causa surti de la via penal i passi, en tot cas, a l'administrativa.

El govern de Carlos Mazón "sabia perfectament" que el barranc del Poio s'havia desbordat i, malgrat això, va trigar hores a enviar una alerta massiva a la població. És el que conclou la jutgessa que investiga la gestió de la DANA de la Generalitat Valenciana i la seva presumpta responsabilitat en la mort de més de 220 persones en les riuades. La titular del jutjat d'instrucció número 3 de Catarroja ha analitzat els àudios de les trucades al 112 i ha constatat que, des de les 17.10 hores, ja hi havia persones demanant auxili. Per això conclou que l'administració valenciana estava al cas de la gravetat de la situació a aquella hora. Tot i això, l'alerta massiva a la població no es va enviar fins passades les 20.00 hores.

Contradiccions. Aquesta és una de les paraules que millor defineixen actualment la figura de Salomé Pradas (Castelló de la Plana, 1978), la consellera de Justícia i Interior de la Generalitat Valenciana i responsable política d'emergències. En menys de 12 hores ha sigut la protagonista de dos dels episodis més inversemblants sobre el repartiment de responsabilitats per la gestió de la DANA. El primer, per haver mentit i haver dit que la delegada del govern espanyol al País Valencià, Pilar Bernabé, no li havia ofert desplegar l'UME fins a la tarda. TVE ha emès aquest divendres unes imatges en què es veia com la mateixa Pradas explicava al seu equip el 29 d'octubre al matí que els efectius militars estaven a disposició del govern valencià. I el segon, per mostrar el seu desconeixement sobre el mecanisme Es-Alert per avisar a la població. Ella mateixa es va contradir poques hores després i va afirmar que coneixia aquest sistema, i la Cadena SER va emetre un àudio de la reunió del Cecopi –en la qual Pradas era present– on es discutia, precisament, l'enviament de l'alerta.