La jutgessa de la DANA imputa l'exconsellera d'Interior i exclou per ara Mazón

ValènciaContundent, molt contundent. Així ha estat la jutgessa de Catarroja que investiga la gestió de la DANA al País Valencià i que ha citat com a investigats l'exconsellera de Justícia i Interior valenciana Salomé Pradas i l'exsecretari autonòmic d'Emergències, Emilio Argüeso, en una categòrica resolució en la qual assenyala nombroses errades en la gestió del govern valencià; la principal, la mancança d'avisos a la població.

Per contra, ha decidit no citar ni com a investigat ni tampoc com a testimoni el cap del Consell, Carlos Mazón. En el cas de voler imputar el president, i atesa la condició d'aforat del polític del PP, hauria d'elevar una petició raonada al Tribunal Superior de Justícia del País Valencià i seria l'alt tribunal el que decidiria. Amb tot, la jutgessa ha ofert a Mazón declarar de manera voluntària, la qual cosa faria com a investigat, no com a testimoni, i li ha notificat la interlocutòria.

Els motius de la imputació de l'exconsellera

La magistrada, que instrueix el cas pels presumptes delictes d'homicidi i lesions per imprudència durant la jornada del 29 d'octubre passat, reitera en el seu escrit que l'avís a la població enviat mitjançant el sistema ES-Alert a les 20.11 h “va ser tardà i erroni”. Recorda, també, que la DANA “no va ser un fenomen meteorològic imprevist”, ja que l'Agència Espanyola de Meteorologia (Aemet) en va comunicar l'avanç i el desenvolupament, "fins al punt que la Universitat de València va acordar la suspensió completa de les seves activitats". Segons la magistrada, aquestes previsions “degueren portar a una convocatòria en el matí” d'aquest dia del Centre de Coordinació Operativa Integrat (Cecopi), “amb l'objectiu, com a mínim, d'avisar la població”.

En un comunicat ahir, Pradas s'ha defensat assegurant que “des del primer minut fins a l’últim” va estar “atenent les seves funcions” el dia 29 d’octubre. També ha dit que s'ha assabentat de la imputació per la premsa i que està “a disposició” de qui la requereixi perquè se sàpiga “la veritat” de tot el que va passar amb la catàstrofe de la DANA.

La jutgessa Nuria Ruiz Tobarra reitera que els anuncis sobre la “gravetat de la situació” es van produir “en diversos àmbits i amb una antelació suficient” a través de l'Aemet, les trucades al telèfon d'Emergències 112 de la Generalitat, els mitjans de comunicació o la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX). “El problema residiria no en l'absència d'informació, n'hi havia sobrada, i per innombrables mitjans, en temps real […], sinó en el fet que davant aquesta informació, o bé s'ignorés, no es comprengués el seu abast […] o no es prenguessin les decisions pertinents per qui tenia el poder de decisió”, subratlla.

Pel que fa al debat dels òrgans competents, la jutgessa també ho té clar: "Corresponia a les autoritats autonòmiques alertar la població, acordar les mesures pertinents en l'àmbit de la protecció civil, garantir i minimitzar les conseqüències de les precipitacions". Aquesta mancança és, segons la magistrada, el "fonament de la negligència amb rellevància penal, la imprudència greu" de la Generalitat.

Sobre la imputació de Salomé Pradas, Ruiz Tobarra assenyala que tenia atribuït com a màxima autoritat “el procés d'adopció de mesures d'autoprotecció de la població”, i sobre Argüeso apunta que és necessària la seva declaració donada la seva “rellevància orgànica i, per tant, decisòria”. La instructora rebutja imputar els altres querellats en la causa com el director general d'Emergències, una cap de servei, el subdirector de l'Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències (AVSRE) i el president de la CHX.

"Gran demora del Cecopi"

Per a la jutgessa, la convocatòria del Cecopi a les 17 h “es va dur a terme amb una gran demora, a la qual ha de sumar-se [el fet] que la presa de decisions per l'administració autonòmica destinada a alertar la població es va produir amb un retard encara major”. El Cecopi –prossegueix– “és un òrgan de coordinació” en matèria d'emergències amb altres administracions, però "això és completament independent de les decisions que es poden prendre en l'àmbit de protecció civil per qui ostenta no sols la competència exclusiva, sinó la possibilitat de dur a terme la comunicació a la població de les mesures de protecció". "No era necessari, en definitiva, comptar amb la conformitat de fins a les 29 persones que integraven el Cecopi. Simplement, [calia] prendre la decisió d'avisar els ciutadans que podrien veure's afectats", afegeix en una dura crítica a la inacció de Salomé Pradas.

Pel que fa al missatge enviat, la magistrada assenyala que "la instrucció haurà de determinar les causes, fins al moment no explicades, de per què no es va indicar a la població que es resguardés pujant a zones altres, més enllà del dolorós, per tardà i incomplet, pel seu contingut, missatge que es limitava a demanar evitar desplaçaments", reflexiona la jutgessa.

Ruiz Tobarra també rebutja la pretesa “apagada informativa” per part de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer sobre el desbordament del barranc de Poio denunciada pel PP. “No es pot al·legar un desconeixement dels responsables d’emergències de la Generalitat Valenciana del SAIH [Sistema Automàtic d’Informació Hidrològica] ni de la possibilitat d’accedir-hi, ni de manera paral·lela atribuir responsabilitat penal al president de la CHX, ni a pràcticament tots els càrrecs directius o no d’aquest organisme”, insisteix.