El TSJ valencià rebutja imputar Mazón i demana a la jutgessa que segueixi investigant

ValènciaEl Tribunal Superior de Justícia del País Valencià (TSJPV) ha rebutjat imputar l'expresident valencià Carlos Mazón per la seva gestió de la dana. La decisió, comunicada aquest dilluns, coincideix amb la posició de la Fiscalia que ara fa uns dies va defensar que no hi ha "dades o indicis amb prou solidesa" contra l'excap del Consell. Per contra, discrepa de l'opinió de la magistrada instructora, Nuria Ruiz Tobarra, que havia sol·licitat investigar el polític alacantí per homicidi i lesions imprudents i omissió de socors per una actuació que va qualificar d'"inactivitat negligent".

La mesura ha estat acordada per unanimitat pels cinc jutges de la sala civil i penal. Han basat la seva decisió en el fet que, durant les inundacions, el dirigent del PP no ostentava la posició de garant d'un deure ni tenia obligacions concretes tal com es requereix per ser investigat per un delicte d'homicidi per imprudència en la seva modalitat de comissió per omissió. “El president de la Generalitat no va incórrer en infracció (...) en matèria d'emergències perquè no té cap deure específic en aquest àmbit”, subratlla la resolució. En aquest sentit, afegeix que la instructora sols ha pogut demostrar sospites i no fets amb un "fonament sòlid i objectiu” de comportaments que “revesteixin caràcter de delicte”.

La decisió del TSJPV augmenta la dificultat de Ruiz Tobarra per provar la possible participació de Mazón en la inacció de la Generalitat, atès que tanca la porta a citar a declarar l'expresident si no es descobreixen nous indicis. L'excap del Consell s'ha esforçat a mantenir aquest obscurantisme aprofitant la seva condició d'aforat –que impedeix que l'investigui un tribunal ordinari– com demostra el fet que en fins a tres ocasions no ha atès la invitació de la instructora a comparèixer voluntàriament com a testimoni. Aquesta opacitat s'ha vist reforçada per l'actuació de l'excap de gabinet de Mazón i ara assessor en l'oficina d'expresident, José Manuel Cuenca, que va esborrar del seu telèfon mòbil el registre de trucades i els missatges intercanviats amb el seu cap el 29 d'octubre del 2024.

Tot i no acceptar la petició d'imputació, la sala sí que fa costat al treball de Ruiz Tobarra i li demana que continuï investigant. "La decisió (...) no significa que el procediment no pugui continuar en la secció civil i d'instrucció", detallen. "Al contrari, pot i ha de prosseguir per resoldre amb llibertat de criteri”, emfatitzen.

Salomé Pradas era la responsable

La sala ha basat la decisió en resolucions del Tribunal Suprem de juliol del 2025, que va inadmetre diverses denúncies i querelles contra el president del govern espanyol i diferents ministres per la seva gestió durant la dana. En funció d'aquesta jurisprudència, destaca que per imputar per un delicte d'homicidi per imprudència “no n'hi ha prou amb una sospita o conjectura" i s'exigeixen “indicis fundats i seriosos" i una imputació "clara i concreta" amb suficient "suport probatori".

Els cinc togats del TSJPV també assenyalen que la legislació autonòmica no assigna al cap del Consell uns deures concrets dins de la normativa de protecció civil i de gestió d'emergències i que fa recaure el comandament únic de l'emergència en el titular de la conselleria, en el cas valencià durant la tràgica jornada, Salomé Pradas. En aquest sentit, subratllen que la llei únicament preveu un “desplaçament competencial" cap al president si abans aquest decreta la situació d'emergència catastròfica, decisió que emfatitzen que “mai va ser declarada pel Sr. Mazón Guixot” i que a la fi s'ha demostrat clau per eximir el polític alacantí de qualsevol responsabilitat.

Sense proves de les ordres de Mazón

El TSJPV també ha rebutjat l'argument de Ruiz Tobarra que, en la seva petició d'imputació, va assegurar que calia investigar l'expresident per la seva falta "de coordinació" de l'administració autonòmica –una tasca que la legislació encomana al cap del Consell–, tal com va apuntar ara fa uns mesos l'Audiència Provincial de València. A diferència de la instructora i l'Audiència, els cinc magistrats de la sala civil i penal consideren que no pot derivar-se una responsabilitat de coordinació de les conselleries en el cas de les "emergències”.

Sobre la possible participació de l'expresident en l'enviament de l'ES-Alert, defensen que les consideracions exposades per la togada “es mouen en el terreny de la mera conjectura”, atès que no cal entendre que ni el to dels missatges remesos a la consellera pel cap de gabinet de Mazón, José Manuel Cuenca, ni la proximitat personal i professional entre ells dos serveixin per “verificar la concurrència d'indicis, i molt menys sòlids, de la participació del llavors president de la Generalitat en l'enviament de l'alerta”.

Aquest dilluns, la resolució ha estat valorada per la defensa de Salomé Pradas, que ha destacat un element de l'escrit que pot afectar el futur judicial de l'exconsellera, com és que el TJSPV ha subratllat que també en el cas de l'excap d'Emergències i el seu ex número dos, Emilio Argüeso, caldran proves contundents. En concret, els cinc components de la sala civil i penal han fet referència al fet que cal exigir l'existència d'elements probatoris "concrets i precisos" per demostrar que "les mesures adoptades o no adoptades" per la Generalitat van ser determinants en les 230 defuncions i que el conegut com a "nexe causal" no "pot plantejar-se en termes genèrics o difusos".

Arxiu de la querella contra la jutgessa

Tot i que des d'una posició molt diferent, els que també han trobat elements positius de la resolució han estat les associacions de víctimes que han celebrat que la instrucció continuï en mans de la jutgessa de Catarroja i no passi al Tribunal Superior de Justícia del País Valencià. Un TSJPV que també avui ha rebutjat la querella presentada contra la magistrada per la presumpta participació en la causa del seu marit, el també jutge Jorge Martínez Ribera.

La sala ha considerat que l'agitador ultra Rubén Gisbert i quatre famílies que van denunciar la togada no han aportat cap prova que sostingui la comissió dels delictes i han mostrat els seus dubtes sobre l'origen dels àudios aportats com a prova. A més, han destacat que, en qualsevol cas, aquests reflectirien una “irregularitat processal” que s'hauria de valorar dins del mateix procediment. Igual que el TSJPV, la Fiscalia també ha defensat que els fets relatats pel també advocat d'extrema dreta "no assoleixen el llindar de l'il·lícit penal" i no suposen la comissió de cap dels delictes dels quals s'ha acusat Tobarra: coaccions, revelació de secrets, usurpació de funcions públiques, prevaricació, encobriment i omissió del deure de perseguir determinats delictes.