La Fiscalia demana arxivar la querella contra la jutgessa de la dana

Rebutja els arguments de l'agitador ultra Rubén Gisbert, que va demanar apartar la magistrada per la presumpta intervenció del seu marit en el cas

Membres de l'Associació de Víctimes Mortals 29-O a les portes del Palau de Justícia de Catarroja.
3 min

ValènciaLa Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia del País Valencià ha demanat arxivar la querella contra la jutgessa que investiga la gestió de la dana, Nuria Ruiz Tobarra, per la presumpta participació en la causa del seu marit, el també magistrat, Jorge Martínez Ribera. Així ho ha informat aquest dilluns el ministeri públic mitjançat un comunicat, en el qual explica els motius pels quals rebutja el litigi obert fa unes setmanes per l'agitador ultra Rubén Gisbert amb l'objectiu d'apartar la magistrada.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Segons el ministeri fiscal, els fets relatats pel també advocat d'extrema dreta "no assoleixen el llindar de l'il·lícit penal" i no suposen la comissió de cap dels delictes dels quals s'ha acusat Tobarra: coaccions, revelació de secrets, usurpació de funcions públiques, prevaricació, encobriment i omissió del deure de perseguir determinats delictes.

El criteri de la Fiscalia se suma al de la mateixa togada que ja va acordar a principis de març no admetre a tràmit els incidents per recusar-la i declarar la nul·litat de les actuacions presentades per Gisbert, en considerar que suposaven "un frau processal" i que només intentaven apartar-la amb "tota classe d'arguments rudes i inconnexos" i un "memorial de greuges". La instructora va afirmar llavors que l'escrit del lletrat "traspua menyspreu, no sols professional, sinó una malvolença personal" i una "absoluta animositat" cap a ella, a més de ser "una mescladissa d'idees" que se situen en "una realitat paral·lela, processal i fàctica".

La querella, a la qual va tenir accés l'ARA i que també subscriuen tres famílies de víctimes, es fa ressò d'unes gravacions difoses per OK Diario en les quals se sent presumptament la veu del marit de la jutgessa "interrompent, preguntant [a testimonis] i participant activament" en declaracions de testimonis del cas, així com fent comentaris a Tobarra i a la funcionària que transcriu. "La magistrada ha actuat en sala sota les indicacions i assistència d'una tercera persona que ha resultat ser el [seu] marit", s'apunta a l'escrit, on es dona per fet que això suposa una "ingerència" i "vici" en la instrucció.

En la querella, presentada al Tribunal Superior de Justícia del País Valencià, Gisbert cita diverses víctimes que asseguren que Martínez Ribera "no només va estar present durant tota la declaració, sinó que hi va prendre part activa preguntant i intervenint". I afegeix que, en un suposat grup de WhatsApp d'altres víctimes, una "gran quantitat" de citats als jutjats asseguren que el marit de la togada fins i tot "va arribar a realitzar ell sol la diligència d'investigació en substitució de la magistrada instructora". Insisteix, amb tot, que no es tracta d'una ingerència puntual, sinó d'una situació "constant i que està enverinant la instrucció i desviant-la".

Per tot plegat, els querellants demanen com a mesures cautelars apartar "immediatament" Ruiz Tobarra de les diligències, "declarar nul·la la instrucció" i suspendre-la a ella i al seu marit de la carrera judicial. També reclamen fer una "avaluació psiquiàtrica" de Tobarra per aclarir si la seva suposada actuació ha estat conscient i premeditada o si, per contra, ho ha fet perquè es troba "mentalment incapacitada per a l'exercici de les seves funcions". En aquest segon cas, demanen procedir a la seva "jubilació".

No és el primer cop que parts implicades en el cas apunten a la presumpta participació del marit de Tobarra en la instrucció. L'advocat de l'ex número dos d'Emergències Emilio Argüeso ja va demanar obrir diligències al setembre per aquesta qüestió, i la defensa de l'exconsellera Salomé Pradas va traslladar la denúncia al Consell General del Poder Judicial. La jutgessa va atribuir llavors aquestes acusacions a una "campanya difamatòria" i a un "masclisme atroç".

stats