Aquests seran els magistrats que decidiran si imputen Carlos Mazón

ValènciaFinalment seran els cinc magistrats de la sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia del País Valencià (TSJPV) els que hauran de decidir si accepten investigar l'excap del Consell Carlos Mazón –que continua sent aforat com a diputat a les Corts–. Als tres jutges designats inicialment, el president de la sala i del TSJPV, Manuel Baeza; la magistrada María Pía Calderón, que serà la ponent; i el togat José Francisco Ceres, se sumen ara els magistrats Antonio Ferrer i Vicente Torres. L'ampliació ha estat acordada aquest dijous per Baeza atesa la rellevància de la causa. Sobre la taula hi ha la petició de la jutgessa de Catarroja, Nuria Ruiz Tobarra, que defensa que cal imputar el polític alacantí pels delictes d'homicidi i lesions imprudents i omissió de socors.

El més destacat jeràrquicament dels cinc és Manuel Baeza, que va assumir el càrrec de president del TSJPV el 2025. Ja feia temps, però, que el dirigia de forma interina després de la jubilació de la seva predecessora, Pilar de la Oliva. Al seu costat hi ha José Francisco Ceres Montes, que és sobretot conegut perquè va assumir una bona part de la investigació de la branca valenciana de la Gürtel i el 2009 va prendre la polèmica decisió d'arxivar la causa contra Francisco Camps per suborn en el conegut cas dels vestits. La mesura va ser corregida pel Tribunal Suprem amb un important retret a l'actuació de Ceres. Per contra, dos anys després, va acabar obrint la investigació i portant a judici desenes d’ex alts càrrecs del PP valencià implicats en la trama corrupta.

Qui té un perfil menys públic és María Pía Cristina Calderón Cuadrado, que és catedràtica de dret processal a la Universitat de València. Fou designada magistrada del TSJPV el 2011 en el torn de juristes de prestigi reconegut i va formar part de la sala que va acceptar l’exposició raonada per investigar l'exvicepresidenta valenciana i exlíder de Compromís Mónica Oltra. A més, Calderón va ser la instructora del cas Blasco, quan el jutjat d'instrucció 21, després d'investigar la trama creada en la conselleria de Cooperació, va presentar l'exposició raonada contra qui va ser conseller del PP en set executius, Rafael Blasco, que va acabar condemnat en dues peces a un total de set anys i mig de presó. La magistrada també va ser la ponent de l'admissió a tràmit de la querella d'Anticorrupció per la celebració de la Fórmula 1 a València contra Camps, quan encara estava aforat, però va acabar arxivada pel jutjat d'instrucció 2 de València. Calderón i Ceres també van ser ponents de diversos arxius de denúncies contra l’expresident socialista Ximo Puig i la consellera de Sanitat Ana Barceló per les mesures adoptades durant la pandèmia de coronavirus.

Fonts pròximes a la causa han assegurat a l'ARA que Baeza, Ceres i Calderón són persones "molt conservadores" i han destacat que els dos primers pertanyen a la dretana Associació Professional de la Magistratura. Altres, per contra, han assenyalat que, més enllà de la seva ideologia, són togats "molt preparats tècnicament" i capaços d'assumir un encàrrec tan transcendent.

Pel que fa a la trajectòria dels dos jutges incorporats aquest dijous a la causa, destaca el fet que Antonio Ferrer Gutiérrez va ser ponent de la primera sentència del cas Blasco, que va condemnar el set vegades conseller a vuit anys de presó, que després va rebaixar el Tribunal Suprem a sis. En el cas de Vicente Torres, cal assenyalar que va exercir com a fiscal delegat de la Fiscalia especial contra la corrupció i el crim organitzat, i va participar en casos molt importants com el cas Blasco, el cas Taula –que va destapar irregularitats en la gestió de la Diputació de València quan era presidida per Alfonso Rus i de l'Ajuntament de València quan l'encapçalava Rita Barberá–, o el cas Avialsa, que va acabar amb la condemna de l'exconseller Serafín Castellano. Torres va ser proposat per una majoria progressista en les Corts Valencianes per a la plaça de magistrat del TSJPV, però triat per una majoria conservadora en el Consell General del Poder Judicial.