A tocar de la C-65, la carretera que uneix Girona amb la Costa Brava, s'alça la seu de l'empresa més gran de recursos amb capital espanyol de l'Estat. Cada dia contracta, des de set països, un total de 27.000 persones; 91.000 al cap de l'any. I ho fa des del polígon d'un poble surer, amb cap voluntat de deixar enrere 35 anys d'història. Es tracta d'Eurofirms, que, amb una facturació superior als 700 milions d'euros el 2025 i un creixement del 13%, és la tercera en quota del sector al conjunt d'Espanya. Però no en té prou.

L'any 2000 a la ciutat de Girona hi vivien poc més de 73.000 persones. Actualment n'hi ha empadronades més de 107.000. En un quart de segle la població ha crescut un 43%. Però no només al municipi, sinó al conjunt de l'àrea urbana, que encara s'ha incrementat amb més força (48%). Al capdavant, Vilablareix ha duplicat habitants, però se situen molt a prop Fornells de la Selva, Sant Gregori, Sant Julià de Ramis, Campllong i Quart. Són poblacions que, amb un transport públic deficient, depenen directament de Girona per al dia a dia dels seus ciutadans: molts en surten per anar a treballar a la ciutat. Pensar en Girona ja no és pensar només en el seu municipi, sinó en tota l'àrea urbana. Però quins són els municipis que n'han de formar part?

Al bell mig de la plaça Major de Cassà de la Selva, un grup de nens i nenes juguen amb una gran jukebox, que fa sonar a tot volum una cançó popular cantada per algun avi o àvia del poble. Aquesta escena, que es repeteix una vegada i una altra, és una imatge precisa de l’interès, el respecte i l’afició per la música de tradició oral que cada any es viu al Festival Càntut de Cassà de la Selva. Aquest any, el certamen gironí, que arriba a la vuitena edició, se celebra del 15 al 17 de novembre i, durant tot el cap de setmana, al poble s'hi respira un ambient feliç de celebració i alegria a flor de pell: els carrers, els teatres i els envelats són plens de gom a gom de veïns i visitants de totes les edats, que senten la festa com a pròpia, hi participen molt activament i, amb el seu entusiasme, fan que es mantingui viu el valuosíssim patrimoni del cant d’arrel popular.