Patrimoni musical
Cultura  /  Música 20/11/2022

L'alegria de seguir cantant al Càntut

El festival de música de tradició oral s'ha celebrat aquest cap de setmana a Cassà de la Selva

3 min
L'actuació de La Ludwig Band al bar del Centre Recreatiu de Cassà de la Selva

Cassà de la SelvaDes del prejudici i la ignorància, podria creure’s que la música tradicional és un gènere arcaic, avorrit, propi només de la gent gran i incapaç de seduir les noves generacions. Però n’hi ha prou amb venir un sol dia al Càntut , el festival de cançons de tradició oral de Cassà de la Selva (Gironès), que ha rebut el Premi Nacional de Cultura aquest 2022, per observar de primera mà que és just tot el contrari. El festival de les comarques gironines omple, any rere any, els carrers del poble d’espectadors de totes les edats que canten, ballen, aprenen i escolten amb devoció tonades i melodies que els interpel·len i senten com a pròpies. I és així perquè, fora dels flaixos del circuit dels festivals mediàtics, el Càntut no intenta atraure artistes famosos, expandir-se i convocar visitants de lluny, sinó que, fidel a l’esperit del folklore que representa, busca compartir una proposta de qualitat, comunitària i de proximitat. 

En l’edició d’aquest any, celebrada aquest cap de setmana, el públic ha gaudit d’ofertes gratuïtes com, per exemple, el clàssic vermut cantat a la plaça de la Coma, les cercaviles de la xaranga Bufant Fort o la mostra de cançons de bressol, eix temàtic del festival. I, pel que fa a les cites amb entrada, un dels esdeveniments més celebrats ha sigut, sens dubte, el dinar de cantadors i cantadores, que es convoca a l’històric local de Can Quirze, tancat des de fa més de cinc anys però que obre les portes només per a l’ocasió. En l’àpat de dissabte, entre els plats de caragols a la llauna i vedella amb bolets, cantadors vinguts d’arreu van compartir tonades –algunes conegudes per tothom i d’altres descobertes al moment–, en una festa participativa i realment emocionant. Peces valencianes, jotes navarreses, cants menorquins de ramat, lletres occitanes o cançons populars catalanes com la de La mare, interpretada per la cassanenca Carme Suñé, que, amb 94 anys i amb un fil de veu agut i preciós, va fer plorar els comensals. 

La cantadora Alidé Sans al dinar de cantadors i cantadores a Can Quirze.

Fins i tot va sumar-se a la festa el reconegut músic i divulgador Artur Blasco, que des del 1964 treballa en la recollida i documentació del cançoner popular de les comarques pirinenques. Durant aquests anys, Blasco ha aplegat una col·lecció ingent de 80 DVD amb material que documenta 300 informants de 160 pobles i masies des de la Garrotxa fins a la Vall d’Aran. Un testimoni d’un valor patrimonial incommensurable que, ara, per decisió expressa de l’investigador, passa a mans del Càntut. En l’acte que escenificava el traspàs, Blasco, feliç i emocionat de llegar el seu saber de tota una vida a un projecte jove i ambiciós, va avisar també amb confiança sobre la feinada que els venia al damunt. 

Festa Ludwig

I dissabte a la nit, festa grossa: sopar-concert amb La Ludwig Band a la sala gran del bar del Centre Recreatiu. La proposta, que combina menjar i música, és extremadament atractiva, però també agosarada, ja que, mentre el públic és a taula, el grup, en acústic i sense amplificar, ha de dinamitzar la vetllada cantant temes propis i versions de cants tradicionals. La Ludwig ràpidament va captar el to de la dinàmica i va saber explotar una de les principals virtuts de les seves cançons i actuacions en directe: la teatralitat. Així, interpel·lant el públic, fent comèdia, ballant i fent ballar com en un sopar d’amics, el grup va seduir des del principi amb uns diàlegs de dómine per recitar el menú. I, amb una naturalitat i senzillesa admirables, va continuar amb el ball participatiu d'El fill del rei, els versos rimats de Les calderes d'en Pere Botero o una divertidíssima recreació dramatitzada de Margarideta, lleva't de matí.

stats