Celestino Merino té 77 anys i en fa 45 que viu al seu pis del carrer Salou, a Sants. L'últim any, però, la vida no l'hi ha posat fàcil: fa set mesos es va quedar vidu i, en paral·lel, la immobiliària Second House va comprar el seu edifici i ara, assegura, el volen fer fora del pis on ha viscut sempre amb la seva dona. Un dol se li sobreposa a l'altre, que encara ha d'arribar: "He viscut tota la meva vida aquí, amb ella, i ara sembla que hauré de marxar". Els ulls se li entelen, però accepta que si la immobiliària no s'avé a negociar haurà d'acomiadar-se de tots els records en pocs dies. "Serà dur, trobaré a faltar molt el barri", admet.

Aquest diumenge farà un any de la històrica manifestació a Barcelona que va reunir desenes de milers de persones per reclamar una rebaixa del preu dels lloguers. El topall tot just començava a fer efecte: els preus dels nous contractes van baixar un 5,2% a Barcelona el segon trimestre del 2024, però l'escletxa del lloguer de temporada obria una via d'escapament per a un de cada cinc nous lloguers. Ara, el Sindicat de Llogateres, que va empènyer tota la ciutadania a manifestar-se, fa balanç d'un any en el qual se'ls han disparat els ingressos i també els afiliats, i han iniciat altres lluites, com la vaga de lloguers a La Caixa.

“Fa cinc anys que estic pendent de si m'arriba alguna notificació, si piquen a la porta o si puja algú per les escales per fer-me fora. Ara això s'ha acabat i em sento un privilegiat. Però no hauria de ser així”. Qui parla és el Juanjo, un històric activista de Ciutat Meridiana, un dels barris més pobres de Barcelona. La seva història evidencia la crisi de l'habitatge, després d'haver passat per totes les etapes d'aquesta problemàtica en primera persona. Avui, però, està d'enhorabona: la cooperativa Sostre Cívic i el Sindicat de Llogateres han anunciat la seva primera compra conjunta, la del pis on viu aquest veí i militant. Amb l'adquisició de l'immoble, destaquen les entitats, s'aconsegueix un doble objectiu: s'evita el desnonament de forma permanent i es garanteix que el pis passi al sistema públic, d'ús social i assequible.

La història del Juanjo Hernández és la història de la crisi immobiliària. Aquest veí de 56 anys de Ciutat Meridiana —el barri més pobre de Barcelona— ha viscut tots els capítols del drama de l'habitatge en primera persona: l'augment de preus de la bombolla, la compra d'un pis en el pitjor moment, l'esclat de la crisi del totxo el 2008, l'euríbor disparat que va fer encarir les hipoteques, la dació en pagament, els lloguers socials, l'arribada dels fons voltor i, ara, la crisi dels lloguers. I no és casualitat, ni tampoc mala sort. Des que va esclatar la crisi immobiliària de 2008, a aquest barri perifèric de Barcelona se l'anomena amb el malnom de Villa Deshaucio.

De la lletra A d'Alacant, Albacete i Almeria fins a la V de Valladolid i la X de Xixón. Els milers de persones que aquest dissabte han desbordat l'avinguda Maria Cristina de Barcelona han celebrat amb una exclamació de victòria el nom de cada ciutat que s'ha sumat a la primera gran mobilització estatal en defensa del dret a l'habitatge. Més de 40 poblacions espanyoles han reclamat de manera coordinada més solucions a l'emergència habitacional al govern espanyol —i als executius autonòmics—, a qui retreuen haver centrat les seves mesures en les ajudes fiscals als propietaris. "Avui hem tornat a fer història", ha reivindicat en declaracions als mitjans abans de la concentració la portaveu del Sindicat de Llogateres, Carme Arcarazo.

La Generalitat no ha imposat cap multa contra pisos buits des de l'aprovació de la mesura ara fa tres anys, segons ha avançat El matí de Catalunya Ràdio. El març del 2022, el Parlament va modificar la llei d'habitatge per capacitar el Govern per multar els grans tenidors que tinguessin pisos buits durant, com a mínim, dos anys. Des de llavors, però, ni l'executiu de Pere Aragonès (ERC) ni l'actual de Salvador Illa (PSC) han fet ús d'aquesta potestat, segons ha informat el matinal de la ràdio pública. Ajuntaments com el de Barcelona, per contra, sí que han imposat sancions per habitatges no ocupats.

Gir de guió en el serial sobre la Casa Orsola de Barcelona. Després que la pressió veïnal aturés fins a dos intents de desnonament a un dels veïns del bloc, el professor de 49 anys Josep Torrent, l'Ajuntament ha anunciat aquest divendres un acord per la compra de l'emblemàtica finca, propietat del fons d'inversió Lioness Inversiones, per 9,2 milions d'euros. "Cap llogater ni llogatera haurà de marxar de la Casa Orsola", ha sentenciat l’alcalde, Jaume Collboni. El consistori i l'entitat social Habitat 3 adquiriran l'edifici a través d'una "fórmula social col·laborativa pionera", tal com han explicat Collboni i la presidenta d'Habitat 3, Carme Trilla, en una roda de premsa conjunta.

Poques hores abans de conèixer quin serà el futur de la Casa Orsola, que viu sota l'amenaça del primer desallotjament a la finca, el de Josep Torrent, un miler de persones –segons dades de la Guàrdia Urbana– entre ells veïns, activistes i personalitats catalanes han sortit al carrer per reivindicar l'aturada del desnonament de l'emblemàtic edifici modernista. El que antigament va ser una fàbrica de rajoles s'ha convertit en un símbol de la lluita contra l'especulació als barris, i així ha quedat demostrat amb la "marató" cultural que s'ha celebrat des de les 18 hores a la cantonada entre el carrer de Calàbria i Consell de Cent.

Els clams de la gran manifestació del 23 de novembre ja ho avisaven. El següent pas en el moviment pel dret a l'habitatge és la vaga de lloguers. El Sindicat de Llogateres de Catalunya ha anunciat aquest dimecres els primers dos casos, després de la protesta multitudinària a Barcelona, en què els arrendadors deixaran de pagar les quotes mensuals per denunciar pràctiques abusives dels propietaris. Es tracta de promocions d’habitatges de protecció oficial gestionades per La Caixa (InmoCaixa) a Salou i Sentmenat.

És dijous al matí, finals de novembre, fa fred i, a diferència d'altres dies de la setmana, quan sona el primer timbre, els alumnes de l'Institut Salvador Espriu de Salt arriben a classe absolutament revolucionats. L'agitació descontrolada s'explica perquè, prop del centre, al carrer Àngel Guimerà, mentre feien camí cap a l'escola, molts estudiants han vist de prop com desenes de furgons de policia i antiavalots desnonaven Saliha Elouati, mare de tres menors d'edat, que són amics o companys seus de classe. Amb aquesta escena a la retina i un garbuix d'emocions a flor de pell, tant per als adolescents com per als professors, resulta impossible començar el dia amb normalitat, com si no hagués passat res. I, per descomptat, encara és molt més complicat per als mateixos afectats, que, mentre pateixen el tràngol de quedar-se sense casa, els deures i els exàmens passen a ser l'última de les seves preocupacions.

La regulació del mercat per part de l'administració pública, a fi que els ciutadans puguin accedir a béns i serveis de primera necessitat (l'habitatge ho és) no és cap idea del socialisme utòpic, ni de l'anarquisme, ni del chavisme bolivarià. Que el mercat, en ell mateix, no té mecanismes d'autocorrecció, o no en té prou, i necessita que els poders públics intervinguin per estimular l'economia a través de la demanda és la idea de Keynes als anys trenta, en resposta a la Gran Depressió iniciada el 29. L'aplicació d'aquesta idea ha donat peu al que coneixem com a socialdemocràcia i societat del benestar. No fa desaparèixer (tampoc ho cerca) les desigualtats inherents al capitalisme, però sí que promou ascensors socials i l'accés al benestar de les classes treballadores i mitjanes. No impugna el liberalisme, sinó que el corregeix. El keynesianisme ha estat contestat pel neoliberalisme, conegut també com a turbocapitalisme, del qual en fan bandera personatges com Milei, Bolsonaro, Trump o Musk. Per algunes ments pensants de les dretes espanyola i catalana, també. Són els que aquests dies es posen les mans al cap per les manifestacions de dissabte contra els preus del lloguer. La de Barcelona va ser massiva, i diuen que era dirigida per l'extrema esquerra.

Dissabte, a Barcelona, hi haurà una manifestació on milers de persones demanaran una reducció dels preus de lloguer. Hi haurà partits d’esquerres, membres “de la societat civil” i el Sindicat de Llogateres. Com ja hem constatat en alguna ocasió, les persones d’aquest sindicat es refereixen a si mateixes com a “llogateres” però, en canvi, no es refereixen mai a “les propietàries de pisos”, o “les banqueres”, o “les mosses d’esquadra” que fan desnonaments de “llogateres”. El genèric masculí, en el nou ordre lingüístic, es manté si el subjecte no ens cau bé. Podem parlar “dels emprenedors i les emprenedores”, però mai parlarem dels “assassins i les assassines”. En fi. La portaveu de les “llogateres” de Madrid va dir que estan considerant fer una vaga (les “llogateres” deixarien de pagar “als propietaris”) amb l'objectiu “d’abaixar el preu al 50%”.