Amin Maalouf, recentment guardonat amb el Premi Internacional Catalunya, afirma que l’art mai no és superflu, sinó essencial. Per això cal apropar-s’hi. Aquests dies, a la Sala Gran del TNC, es pot veure la representació artística d’Anna Karènina de Lev Tolstoi. En aquesta escenificació, la primera frase del llibre, que és brillant com tota l’obra, ressona en anglès a través de la veu d’una actriu belga d’origen ruandès: “Totes les famílies felices s’assemblen. Cada família dissortada ho és a la seva manera”. Aquesta hibridació cultural connecta amb el teló de fons de l’obra de Maalouf, que posa èmfasi en la diversitat i en la necessitat de coneixement de les altres cultures.

Donald Trump assistirà dissabte a la reobertura de la catedral de Notre-Dame de París, que es va cremar fa cinc anys i mig. Ell i cinquanta caps d’estat més. Què deu voler dir tanta presència internacional? Doncs, probablement, que l’incendi va ser tan universalment sentit que la reconstrucció és un èxit segur d’audiència i que s’hi ha de ser. I que en un món on tot són males notícies, per un dia els caps d’estat sortiran de la mà d’una bona notícia que parla de reconstrucció i de no defallir davant les dificultats i bla, bla, bla.

Amin Maalouf (Beirut, 1949) ha tornat a Barcelona aquest dilluns per recollir el Premi Internacional Catalunya, dotat amb 80.000 euros, amb un doble sentiment inscrit al rostre: el de la felicitat de rebre el guardó i el del neguit per l'estat actual del món. "L'obra de Maalouf construeix un espai que comprèn des dels drets individuals i col·lectius fins a una idea de la identitat arrelada en la diversitat més radical i humana", afirmava el jurat del premi, integrat per una quinzena d'experts entre els quals hi ha Andreu Mas-Colell, Bel Olid, Edgar Morin i Carme Pigem. Des que va debutar amb l'assaig Les croades vistes pels àrabs el 1983 —en català disponible a Edicions de 1984—, Maalouf ha combinat l'escriptura de novel·les travessades per la història i la interculturalitat com Lleó l'Africà (1986; en català a Proa) amb interessants reflexions per analitzar la complexitat del present, entre les quals destaquen El desajuste del mundo (2009; en castellà a Alianza) i el recent El laberint dels extraviats (2023; en català a Alianza).

El Govern ha concedit el 36è Premi Internacional Catalunya a l’escriptor libanès Amin Maalouf, per l’extraordinari valor literari de la seva obra. El Govern ha valorat "el sentit ètic profund, que posa en relleu la diversitat cultural d’identitats, llengües i països", de la seva literatura. L'escriptor sempre ha defensat que la cultura pot ajudar al diàleg entre persones. "Parlar d'un diàleg entre cultures o religions no vol dir gran cosa. El diàleg és entre els éssers humans. I l'instrument mitjançant el qual les persones poden dialogar més enllà de les seves creences i pertinences és l'art. Vivim molt a prop els uns dels altres, però ens coneixem molt poc, hi ha una mena de falta de curiositat generalitzada respecte dels altres", assegurava en una entrevista a l'ARA.