“A aquells que el vam poder conèixer, ens va canviar la vida”, diu Marjolijn van der Meer quan li preguntes per Johan Cruyff. Fa 10 anys, el neerlandès que va canviar la història del Barça dos cops, un com a jugador i l’altre com a tècnic, va morir. “És bonic quan la gent que no el va poder tractar, cosa que sí que vam fer nosaltres, ens explica com el Johan els va marcar. Hi havia gent que volia vestir com ell, jugar com ell o pentinar-se com ell”, recorda la dona que va tenir un paper clau perquè Cruyff pogués canviar el rumb del Barça. I de Catalunya, de pas. “Exagerem quan diem que Cruyff va canviar Catalunya? No ho crec. Hi havia una dictadura terrible, llavors. Van ser molts anys. Tants anys de dictadura marquen la gent. Costa ser valent. I ell era valent. Ell ens va ensenyar a no tenir por”, defensa. Parla en primera persona del plural, "ens va ensenyar". La Marjolijn, com el Johan, és neerlandesa però també catalana.

“Aquell cotxe passa cinc minuts després... i què hauria passat? Sense aquella cita amorosa...com seria el Barça?”, es pregunta Ramon M. Piqué (Lleida, 1980). Aquells petits detalls que ho canvien tot. Aquells moments estel·lars de la humanitat dels quals parlava Stefan Zweig, en què una porta mal tancada o una conversa aparentment poc important acaben per ser claus per canviar-ho tot. Qui va canviar el Barça va ser Johan Cruyff. I si el neerlandès va acabar al Barça va ser gràcies al fet que un català va aturar el seu Austin Morris 100 per fer-hi pujar una noia neerlandesa que feia autoestop a la Costa Brava l'estiu del 1968. Es van enamorar, esclar. Sense aquella parella, el Barça seria ben diferent.