Aquesta vegada el president de la República no ha esperat ni 24 hores en nomenar un nou primer ministre. L'endemà de la moció de confiança que ha fet caure el govern de François Bayrou i poques hores després de presentar la seva dimissió, Emmanuel Macron ha nomenat aquest dimarts com a nou cap de govern Sébastien Lecornu, de 39 anys i fins ara ministre de Defensa. És del partit del president i una de les persones del seu cercle més proper. Macron recupera el control directe del govern.

Emmanuel Macron va prendre possessió com a president de la V República el 14 de maig de 2017. La cerimònia va deixar una imatge inquietant. Macron va fer una caminada en solitari pels passadissos del Louvre –amb una càmera davant seu– fins a entrar a la sala del jurament. Vaig caure en la temptació de cronometrar-la i va durar quatre minuts i mig, a ritme del superhome que anava a casar-se amb la grandeur de la pàtria. Qui ho diria, ara. Vuit anys més tard, el que havia de ser far de la França del segle XXI viu el desconcert d’un país que s’esmicola, i assisteix a l’acomiadament d’un primer ministre nomenat per ell que amb prou feines ha durat nou mesos. Macron té tots els números per, ja abans dels cinquanta anys, no ser res més que un expresident de la República.

Emmanuel Macron havia de regenerar i transformar l’escenari polític francès, però no ha pogut evitar, en canvi, l’aprofundiment en la degradació del sistema, ni el pessimisme i el malestar que han alimentat i engrandit l’extrema dreta més longeva de la Unió Europea. Amb la caiguda del primer ministre François Bayrou, la crisi existencial francesa és avui encara més incerta i l’autoritat del president Macron, més feble. Aquest és el segon govern que cau en menys d’un any i el cinquè primer ministre que Macron ha nomenat en només dos anys, i que ha de marxar per la porta del darrere.

Cau un altre govern al cor d'Europa. França s'ha quedat sense govern. Un altre primer ministre a la picota. François Bayrou ha durat nou mesos, ben poc. Els seus antecessors immediats també van ser breus: cinc primers ministres en cinc anys. Barnier i Attal, els dos anteriors, van durar, respectivament, tres i vuit mesos; tots dos sumats no van arribar a l'any. El país no troba la fórmula, i cada nova sacsejada política acosta una mica més el perill d'una futura victòria de la ultradreta de Le Pen. La crisi de governança política i la debilitat econòmica de França són paradigmàtiques de la manca de rumb d'una Europa que veu com Trump la menysprea i com Putin l'assetja a Ucraïna. La grandeur està en hores baixes, i Europa se'n ressent.

No hi ha hagut cap miracle. L'Assemblea Nacional francesa ha votat majoritàriament en contra de la qüestió de confiança que el primer ministre, François Bayrou, havia plantejat voluntàriament, amb l'objectiu que els partits es comprometessin a aprovar els pressupostos del 2026. L'aposta era molt arriscada i li ha sortit –com era previsible– malament. Només calia una majoria simple per fer fora Bayrou, però el resultat de la votació ha estat contundent: 364 diputats hi han votat en contra i només 194 a favor.

La debilitat de l'economia ha portat França a la crisi política? O és a l'inrevés, i la crisi política ha debilitat l'economia? Sigui com sigui, la segona economia de la Unió Europea i la setena del món no travessa el seu millor moment, i hi ha núvols que amenacen tempesta. Un creixement molt dèbil del producte interior brut (PIB), un deute creixent i el dèficit en augment són els indicadors d'una economia debilitada, tal com mostra l'evolució els últims mesos de la prima de risc.

"Qui podrà governar demà un país ingovernable?", es preguntava l'editorialista del diari La Depêche, Jean-Claude Souléry, pocs dies després que el primer ministre francès, François Bayrou, anunciés per sorpresa, a finals d’agost, que se sotmetria a una qüestió de confiança a l'Assemblea Nacional el 8 de setembre. Si no hi ha una sorpresa majúscula –altament improbable–, França es quedarà aquest dilluns, de nou, sense govern ni primer ministre.

El govern de François Bayrou té els dies comptats. Si el primer ministre francès encara conservava alguna esperança de poder superar el pròxim dilluns la qüestió de confiança a la qual se sotmetrà a l'Assemblea Nacional, la líder de l'extrema dreta francesa, Marine Le Pen, li ha deixat ben clar aquest dimarts que deixarà caure el govern. "No hi ha hagut miracle", ha dit el president de Reagrupament Nacional i mà dreta de Le Pen, Jordan Bardella, després de reunir-se, juntament amb Le Pen, amb el primer ministre.

El primer ministre francès, François Bayrou, va anunciar aquest dilluns que se sotmetrà a una qüestió de confiança el 8 de setembre per les retallades de 44.000 milions d'euros als pressupostos del 2026, una consulta que caurà just abans de la primera gran protesta convocada per al dia 10. Davant la notícia, la borsa francesa ha obert la jornada d'aquest dimarts amb caigudes. El CAC40, el principal índex francès, s'ha llevat amb unes pèrdues superiors al 2,5%, que s'han anat suavitzant al llarg del matí. Cap a les dotze del migdia, l'índex apuntava un 1,72% negatiu, i ha acabat tancant la sessió amb un -1,59%.

L'endemà de la condemna de cinc anys d'inhabilitació immediata per a Marine Le Pen per malversació de fons públics, l'extrema dreta de Le Pen ha fet una crida a la mobilització "pacífica". La formació ha convocat per a aquest diumenge un gran acte al carrer, a París, en format de míting, obert als ciutadans. "Demostrem que la voluntat del poble és més forta amb una mobilització pacífica i popular", demanava Jordan Bardella, mà dreta de Le Pen i probable candidat a la presidència si la líder segueix inhabilitada després dels recursos a la sentència.

El primer ministre, François Bayrou, ha superat el seu primer gran examen. Les dues mocions de censura presentades per l’esquerra radical després que Bayrou decidís aprovar els pressupostos d’aquest any sense sotmetre’ls a votació a l’Assemblea Nacional han estat rebutjades aquest dilluns. Menys de 130 dels 577 diputats de l’Assemblea han votat la censura. Finalment, ni els socialistes ni l’extrema dreta de Marine Le Pen hi han donat suport. Les dues formacions han decidit salvar el govern, almenys per ara, per evitar que França es quedi sense pressupostos per aquest any i s’agreugi la difícil situació econòmica que travessa el país.

Menys de dos mesos després del seu nomenament, el nou govern francès torna a estar a la corda fluixa. El primer ministre, François Bayrou, i el seu executiu podrien ser censurats aquest dimecres. Bayrou, com era previsible, no ha trobat el suport parlamentari necessari per aprovar els pressupostos d'aquest any i ha anunciat que no els sotmetrà a votació a l'Assemblea Nacional.

El nou primer ministre francès, François Bayrou, està disposat a revisar la reforma de les pensions, que allargava l'edat de jubilació dels actuals 62 als 64 anys, una llei que va impulsar el president Emmanuel Macron i que va provocar una onada de protestes al carrer. Bayrou ha acceptat reobrir el debat de les pensions per poder obtenir el suport parlamentari dels socialistes i evitar dependre de l'extrema dreta de Marine Le Pen. És la seva aposta per intentar que el seu govern, en minoria a l'Assemblea Nacional, sobrevisqui.

No se n'ha pogut estar. En les seves primeres paraules com a primer ministre, François Bayrou (Bordères, 1951), ha fet referència al rei Enric IV de França, figura que el nou cap de govern admira molt, fins al punt que en va escriure una biografia fa trenta anys. El llibre encara es pot trobar a alguna llibreria de segona mà. Bayrou és alcalde de Pau, la ciutat occitana on va néixer Enric IV, figura pragmàtica i considerada el primer centrista de França. Una mica com el nou cap del govern francès.