L’altre dia, l’editorial de l’ARA parlava d’un problema gravíssim: Catalunya encapçala –en altres coses no– el consum de droga mundial. Hi llegíem: "Què se n'ha fet, del «No a la droga» de fa unes dècades? Hi ha una certa frivolitat a l'hora de parlar-ne. El tabac està afortunadament estigmatitzat, i l'alcohol cada cop més. Sobre l'abús dels ansiolítics (també aquí som líders mundials en consum) hi ha un debat obert. També sobre l'heroïna, que, associada a una drogoaddicció dura i marginal, està en reculada. En canvi, la cocaïna, vinculada a l'èxit glamurós (econòmic, artístic), lluny de crear alarma social, circula amb impunitat".

Som a l'estiu, sinònim de vacances i festa. De celebrar la vida lluny de les obligacions. De deixar-se anar. La imatge de l'alegria estival molt sovint l'associem al consum d'alcohol: cerveses, unes copes de vi, cava, gintònics... Alegria! L'alcohol forma part del nostre lleure i la nostra sociabilitat. Som mediterranis. És la nostra cultura. Tant és així, que ni ens adonem de com tenim d'interioritzat el consum d'alcohol. Però què passa quan algú es passa? La frontera entre el consum moderat i l'excessiu, entre el que es pot entendre com a normal i no lesiu i l'addicció que esdevé letal és molt fina. En canvi, la tolerància respecte dels que n'abusen és encara habitual, fins que arriba un punt que tots hi sortim perdent. Per descomptat, el consumidor alcohòlic n'és la víctima principal i més directa. Li pot acabar costant la vida. Però també en resulten afectats el seu entorn immediat –família i amics– i, en tercer lloc, el servei públic de salut. Cada any a tots plegats ens costa molts diners salvar vides trencades per l'alcohol.

Des de fa cinc anys, el Projecte Home Catalunya detecta un augment progressiu i constant de l'alcohol com a principal causa de l'inici de tractament d'addiccions als seus centres. El 2023 va suposar el 42% dels casos, la xifra més alta almenys des del 2014. És una xifra que es correspon també amb el que explicava en l'últim informe, encara amb dades del 2022, l'Observatori Català de Drogues i Addiccions. Aquell any va suposar el 45% del total d'inicis de tractament als centres públics i també és la droga que provoca més urgències als hospitals, sense comptar que un de cada tres conductors morts en accident de trànsit havien begut més del permès.

És un opioide 50 vegades més potent que l'heroïna que s’ha convertit en una de les principals causes de morts a Estats Units. Parlem del fentanil, que s’ha escampat allà com una droga de carrer i que aquí es manté controlat com un fàrmac que només es pot donar amb recepta. Però alguns experts ja expressen preocupació pels efectes que pot tenir en alguns malalts. Avui a l’ARA en parlem amb els periodistes Gemma Garrido Granger i Cesc Maideu. 

El consum de cànnabis entre el jovent espanyol està cada cop més normalitzat i, malgrat que són ben conscients dels riscos que té, els assumeixen atrets pels "beneficis" que n'obtenen. Actualment, 7 de cada 10 joves creu que fumar-se un porro és menys perjudicial que el tabac o l'alcohol. La conclusió s'extreu de l'enquesta que ha elaborat el Centre Reina Sofia sobre Adolescència i Joventut de la Fundació FAD a 634 persones d'entre 18 i 34 anys i a 382 més d'entre 35 i 65 per comparar com ha canviat la percepció amb relació a un estudi del 2016.

El consum de cocaïna ha repuntat, i l'alcohol, el tabac i el cànnabis es mantenen com les drogues més normalitzades: causen el 60% de les urgències hospitalàries relacionades amb els estupefaents i són especialment problemàtiques en persones joves. En canvi, l'ús de l'heroïna continua a la baixa. Després d'un any amb informació escassa sobre les addiccions a Catalunya a causa de l'impacte del covid en el comportament de la població i en l'accés als serveis sanitaris, que van suposar un fre per als tractaments de les toxicomanies, les dades del 2021 evidencien que la demanda d'ajuda per sortir d'una drogodependència va revifant progressivament i ja s'acosta als valors prepandèmics: l'any passat es van registrar 13.423 peticions a la seixantena de centres d'atenció i seguiment (CAS) habilitats al país, un 18% més que el 2020 i una xifra molt similar però encara inferior a la del 2019 (14.528). Segons el subdirector general de drogodependències del departament de Salut, Joan Colom, el principal dubte és si la davallada es mantindrà o si, en canvi, es tornarà a capgirar la tendència perquè la reducció només estava associada a la menor sociabilització derivada del confinament.

El rastre que deixen les drogues a les aigües residuals es va reduir l'any 2020, coincidint amb l'inici de la pandèmia del coronavirus a Europa i probablement pel tancament de locals d'oci nocturn i de lleure, però el consum de tòxics s'ha anat recuperant progressivament. Avui dia ja se situa als nivells precovid, sobretot pel que fa a la cocaïna i les catinones sintètiques, és a dir, els substituts barats de les amfetamines i la cocaïna. L'Observatori Europeu de les Drogues i les Toxicomanies (EMCDDA, per les sigles en anglès) ha presentat aquest dimarts el seu informe anual a Lisboa, les conclusions del qual són preocupants: l'oferta d'estupefaents s'ha diversificat tant a la UE que gairebé hi ha una droga nova al mercat per setmana.

Fa uns dies, aquest diari publicava un extens article al voltant del consum de cànnabis entre els nois i noies adolescents. També donava compte de les reaccions adultes associades a impedir que fumin, a alertar-los sobre els perills, alliçonar-los dels problemes que comporten les drogues. Legislar i actuar perquè no s’hi acostin. No fa gaire, el diari també explicava una proposta del Síndic de Greuges de Barcelona suggerint habilitar zones joves a l’aire lliure on poguessin trobar-se i beure sense molestar ningú. La proposta va ser massacrada. ¿A qui si li acudeix regular una activitat com beure al carrer, que és il·legal, i permetre que begui qui no pot beure? Entremig, s’ha parlat de la quantitat de noies que calmen la seva angoixa amb benzodiazepines, mentre s’insistia en l’augment dels trastorns mentals i no en els entorns que generen angoixa.

Unes 31 persones al dia de mitjana van començar un tractament per addicció a les drogues durant l'any passat. El balanç d'11.400 casos del 2020 fet per la subdirecció general de Drogodependències mostra un decreixement del 22% en l'inici de nous tractaments, que s'atribueix fonamentalment als mesos de confinament. Però l'aïllament forçat per la pandèmia –i el tancament d'activitats de socialització i oci– també ha afavorit la detecció d'addiccions en persones que no ho sabien, segons valora el subdirector general de Drogodependències de la Generalitat, Joan Colom.

Homes joves d'uns 40 anys, amb estudis superiors i residents a les grans ciutats. Aquest és el perfil de les persones que practiquen chemsex (chemical sex), l’ús recreatiu de drogues sintètiques per a la pràctica del sexe durant hores i sense control, una moda que s'ha estès sobretot entre la comunitat gai. L'entitat StopSida, dedicada a la prevenció del VIH i d'altres malalties de transmissió sexual, ha presentat aquest dimecres l'estudi HomoSalud 2020: l'impacte del 'chemsex' a España, el qual revela que les persones que practiquen chemsex ho fan sobretot amb l'objectiu d'augmentar la libido, tenir més plaer i desinhibir-se.

La unitat d’addiccions de l’Hospital del Mar posa una "catifa vermella” a la Sílvia (no vol aparèixer amb el cognom) i a tantes altres que, com ella, inicien un tractament de desintoxicació, perquè ja és un èxit que una dona arribi a una consulta de rehabilitació. A les teràpies hi falta una “perspectiva de gènere”, apunten les psiquiatres d’aquest centre barceloní Marta Torrens i Francina Fonseca, autores d'un estudi en què es constaten les diferències dels dos sexes a l'hora de fer front a la desintoxicació. Les dades reforcen aquesta situació: si bé les dones representen un terç dels drogodependents, només són una cinquena part dels pacients. 

Hunter Biden, el fill del president electe dels EUA Joe Biden, inaugurarà la seva primera exposició de quadres en solitari el 2021 només uns mesos després d'haver revelat en un entrevista amb el New York Times que havia trobat en la pintura "un nou hobby" per "mantenir el seny". Segons mitjans locals, Hunter Biden exposarà el seu treball a la galeria Georges Bergès, a Nova York, tot i no tenir cap tipus de formació professional artística després d'haver treballat com a advocat, director d'una empresa de capitals privada i membre d'un grup de pressió.

Gir a la política de drogues de l'ONU, que aquest dimecres ha reconegut, per primer cop, les propietats medicinals del cànnabis. En la línia que al febrer havia demanat l'Organització Mundial de la Salut, s'ha eliminat aquesta planta de la classificació dels estupefaents més perillosos, encara que el seu consum amb fins recreatius continua prohibit. La fita s'ha aconseguit per una majoria simple dels 53 estats de la Comissió d'Estupefaents -l'òrgan executiu de les Nacions Unides en polítiques de drogues-, que han decidit treure el cànnabis i la seva resina de la llista IV de la convenció sobre drogues del 1961, reservada a les drogues més perilloses i sota control més estricte, com l'heroïna, i a les quals s'atorga escàs valor mèdic. A partir d'ara passaran a la llista I, amb un control menor i amb les qualitats terapèutiques reconegudes, igual que la morfina.

Més de 3.500 persones van passar l'any passat per alguna de les catorze sales de consum supervisat de drogues, també anomenades narcosales, que hi ha a Catalunya. En total es van atendre 224 sobredosis, cap de les quals va resultar mortal. La Generalitat ha fet públiques aquest dilluns les dades d'intoxicacions per opiacis, coincidint amb la commemoració, el 31 d'agost, del Dia Internacional de la Sensibilització sobre la Sobredosi.

La noia no deu tenir més de vint-i-cinc anys. Està sola, adormida sobre el terra dur i calent, un dissabte d'estiu a les set de la tarda, amb una llauna de cervesa al costat i petites ferides a les cames. La pell blanquíssima i un vestit dessuadora blau cel accentuen la seva joventut. No costa comptar en pocs minuts unes vint o trenta persones al voltant de la popularment coneguda com a narcosala del Raval consumint drogues, molts d'ells fumant heroïna, o bé deambulant pel carrer o asseguts a terra, bastants en rotllanes i sense complir les distàncies de seguretat del covid-19, últim motiu d'indignació del grup de veïns que fa anys que demanen el tancament de la sala i que fan circular vídeos de persones punxant-se a plena llum del dia i fent les seves necessitats al carrer, entre altres conductes perilloses per a la salut pública.

Ells gairebé ni s’han assabentat de què és tot això del coronavirus, i continuen aïllats tot i la fi del confinament. L’Àlex, el Víctor, la Janet i el Jordi s’atreveixen a donar la cara i a parlar obertament, i fins i tot a deixar-se fotografiar, perquè posem cara a una altra pandèmia: la de la droga, que ara més que mai pot causar estralls. La droga és “l’anestèsia” als problemes, i ara precisament de problemes n’hi ha molts. És la factura per la crisi del coronavirus.

Segons les primeres investigacions que han transcendit, de les quals se'n fan ressò mitjans com The New York Times, el raper Juice WRLD hauria mort aquest diumenge després d'ingerir una gran quantitat d'analgèsics per evitar que la policia aeroportuària els hi trobés. Quan el seu avió va aterrar a Chicago, els agents estaven esperant-lo perquè havien rebut l'avís que la nau podria portar armes i drogues al seu interior. Durant el registre del jet, el raper, que es deia Jarad Anthony Higgins i tenia 21 anys, va començar a patir convulsions.

Com si es tractés d'una prova de detecció de drogues en l'orina, el mesurament de les aigües residuals que entren en una estació depuradora revela, de manera anònima, que la cocaïna és la droga més estesa al sud i oest d'Europa i que Barcelona és la ciutat on més se'n consumeix. Ho detalla un macroestudi liderat per investigadors de l'Institut de Diagnòstic Ambiental i d'Estudis de l'Aigua del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) que, mitjançant l'anàlisi de les aigües residuals generades per 60 milions de persones, ofereix un mapa dels patrons temporals de consum de quatre substàncies psicoactives -amfetamina, metamfetamina, èxtasi i cocaïna- dels últims sis anys. En la investigació han participat 120 ciutats de 37 països del món, entre les quals Barcelona, Castelló, Madrid, Santiago de Compostel·la i València.

Nick Carter, membre dels Backstreet Boys, ha presentat una ordre d'allunyament contra el seu germà Aaron al·legant que va amenaçar amb matar la seva "esposa embarassada i el fill que esperen". Nick ha anunciat aquest dimecres la mesura a través d'un missatge publicat al seu perfil de Twitter en què va assegurar que tant ell com la seva germana han pres la difícil decisió després d'una "acurada consideració".