El cas Alberto Rodríguez posa en evidència el difícil equilibri que existeix entre la necessitat de garantir el lliure exercici del càrrec parlamentari i els límits o condicionants que poden legítimament interferir en aquest exercici. També ho posa de relleu la controvèrsia que ha generat la notícia d’una futura reforma del reglament del Parlament.

La reforma telemàtica del reglament del Parlament tirarà endavant només amb els vots independentistes, després que l'oposició s'hagi desvinculat aquest dilluns de la ponència que estudiava les modificacions legals arran de la crisi del coronavirus. En l'última trobada ja es va fer evident la distància entre els grups de l'oposició i la majoria independentista, ja que el PSC, Cs i els comuns van deixar clar que no donarien suport al canvi si no incloïa la prohibició explícita de fer investidures i mocions de censura a distància. Davant d'això, els partits independentistes han decidit rebutjar aquesta condició i avançar amb una reforma que només comptarà amb els seus vots. De fet, JxCat, ERC i la CUP s'han donat uns dies encara per polir les diferències entre ells i presentar de cara a la setmana que ve el dictamen final a la ponència. Un cop aprovat, la reforma es tramitarà com una proposició de llei.

"L'Assemblea o el Parlament d'Extremadura és inviolable i només es podrà dissoldre abans del termini natural de la legislatura en els supòsits previstos a l'Estatut d'Autonomia". Seguint aquest article, el número 5 de la cambra extremenya, JxCat ha plantejat que el reglament del Parlament es blindi davant una eventual nova aplicació de l'article 155 de la Constitució. En la ponència conjunta que s'encarrega d'estudiar la reforma del reglament, el vicepresident primer de la cambra, Josep Costa, ha plantejat que el Parlament es doti d'un article semblant, que considera que podria evitar la dissolució de la cambra, a diferència del que va passar l'octubre del 2017, quan el govern espanyol va aprofitar el 155 per convocar eleccions anticipades.

El Parlament ha activat aquest dilluns la reforma per tornar a intentar la investidura a distància de Carles Puigdemont, però a hores d'ara no compta ni amb la majoria necessària ni amb l'aval jurídic corresponent. Així s'ha evidenciat en la sessió constitutiva de la comissió del reglament, en què el portaveu de JxCat, Albert Batet, ha definit que l'objectiu de la reforma és garantir el "respecte democràtic" i la "sobirania" del Parlament. Sense citar directament Puigdemont –només per deixar clar que "no està suspès ni fugat", com diu Cs–, el també alcalde de Valls ha defensat la necessitat de reformar la norma que regeix el funcionament la cambra per dotar de "més garanties els diputats" i per evitar situacions com el fet que hi hagi hagut "tres intents d'investidura fallits".

La setmana passada era el PSC qui demanava a la mesa i a la junta de portaveus que no es constituís la comissió del reglament que demanava Junts per Catalunya, i aquest dilluns s'ha afegit a aquesta petició el PP. Els de Xavier García Albiol consideren que aquesta comissió no es pot obrir fins que no hi hagi investidura.

El Tribunal Constitucional (TC) interromp les seves vacances. Dimecres que ve, 16 d'agost, s'ha convocat un ple dels dotze membres per resoldre el recurs de súplica interposat el 3 d'agost per la Generalitat contra la suspensió de l'article 135.2 de la reforma del reglament del Parlament, el que habilita la tramitació de lleis per lectura única a petició només d'un grup parlamentari.

El Tribunal Constitucional no li ha fallat, a Mariano Rajoy. En només tres quarts d'hora de reunió ha admès a tràmit per unanimitat el recurs d'inconstitucionalitat en contra de la reforma del reglament del Parlament que ha de permetre aprovar la desconnexió exprés en un sol dia i en un debat sense esmenes. Els magistrats -que han fet un 'break' en les vacances per reunir-se d'urgència- també han acceptat la petició del recurs del govern espanyol de notificar i advertir tant la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, com tota la resta de la mesa, el secretari general del Parlament, Xavier Muro, i el lletrat major de la cambra, Antoni Bayona, que poden enfrontar-se a la via penal si no compleixen.

Fidel al seu tarannà, Mariano Rajoy no canvia ni una coma en la seu full de ruta per evitar que se celebri el referèndum l’1 d’octubre i ho fia tot a la via judicial. En el seu tradicional balanç del curs polític des de la Moncloa abans de marxar de vacances d’estiu, el president espanyol va refermar ahir l’estratègia de recórrer al Tribunal Constitucional a les primeres de canvi i esperar que la justícia asfixiï el Procés. Sigui a través de l’alt tribunal, la fiscalia, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya o el Suprem. La resta de fórmules, la d’amenaçar de tallar el fons de liquiditat autonòmic (FLA) i assenyalar tots els interventors del Govern, així com els interrogatoris de la Guàrdia Civil, no van aparèixer en el discurs del líder popular. Ahir ni va mencionar la primera, i va al·legar “desconèixer” la segona, mentre insistia que “Carles Puigdemont no pot desobeir” i que “el referèndum no se celebrarà”.

La reforma del reglament que proposen JxSí i la CUP per tramitar per la via d'urgència la llei de transitorietat segueix arrossegant polèmica, i encara més després que ahir els lletrats presentessin a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, un informe on alerten de la necessitat de garantir els drets de les "minories parlamentàries".

La voluntat de JxSí i la CUP de reformar el reglament del Parlament amb l'objectiu de tramitar la llei de desconnexió per la via ràpida segueix el seu curs. Aquest dimarts s'ha constituït la ponència -encapçalada per la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i la resta de membres de la mesa- de la qual també formen part tots els grups, on es debat el text que els socis independentistes aspiren a portar al ple del 14 de juny. Una de les claus de la modificació del reglament de la cambra és la tramitació per lectura única de la llei de transitorietat jurídica, a fi d'esquivar la impugnació del TC.