L'escàndol destapat per l'editor en cap de la revista The Atlantic, Jeffrey Goldberg, que va ser inclòs per error en un xat de Signal en el qual els principals responsables de Defensa i Intel·ligència dels Estats Units van revelar els seus plans de guerra contra els houthis del Iemen, representa un ridícul espantós de l'administració Trump que ha deixat al descobert múltiples fallades de seguretat i revela una manera de fer gens professional i altament perillosa. I encara resulta més preocupant que, quan ja han passat 72 hores, encara no s'hagi produït cap dimissió ni destitució.

El 10 d’abril, des de la capital del Iemen, Sanà, es va publicar una imatge en què apareixien l’ambaixador de l’Aràbia Saudita, Mohamed al-Ja­ber, i Ali Nasir Qarshah, un líder del moviment houthi que en els darrers anys ha aconseguit el control de bona part del país. La fotografia hauria passat desapercebuda si no fos perquè el 2017 Riad havia difós una llista amb 40 noms de persones acusades de participar en activitats terroristes amb recompenses a qui donés informació que els portés on eren. Un dels noms que hi apareixia era el de Qarshah, pel qual es prometien fins a cinc milions de dòlars.

Ben entrat ja el tercer mes de treva després de prop de vuit anys de guerra civil, el Iemen s'enfronta a un altre tipus de catàstrofe enmig de la indiferència de la comunitat internacional. Un petrolier amb més d'un milió de barrils de cru està embarrancat a la costa iemenita i en qualsevol moment podria explotar, o bé partir-se en dos, i provocar una de les pitjors catàstrofes ambientals marines de la història. Els seus efectes nocius es farien sentir no només al Iemen, sinó també als països veïns i a tot el mar Roig, una zona amb un gran valor per la seva biodiversitat.

És un dels grans fabricants i exportadors d’armes. Espanya ocupa el setè lloc del rànquing mundial: fa una dècada que és al top ten d’aquesta llista, al costat de potències com els Estats Units, Rússia, Alemanya, la Xina i el Regne Unit, i, per tant, molt per sobre del seu potencial econòmic. Està per davant d’Israel, Corea del Sud i Itàlia. Els seus principals compradors són els països de l’OTAN, en especial Alemanya i el Regne Unit, seguits a distància de França i Austràlia. En cinquè lloc hi té dos clients polèmics: l’Aràbia Saudita i Turquia. A causa de la guerra del Iemen, plagada d’atrocitats, Alemanya i Itàlia han deixat de vendre als saudites. En canvi, Espanya no. Des del 2015, a la guerra del Iemen hi han mort almenys 233.000 persones (hi ha denúncies de crims de guerra contra tots els bàndols). El genocidi turc contra els kurds tampoc no ha suposat fins ara cap fre a la venda d’armament espanyol. Rere Veneçuela, els Emirats Àrabs són el vuitè client de l’Estat: les vulneracions de drets humans han fet que Alemanya, Suècia o els Països Baixos li hagin negat la venda d’armes. De nou, Espanya l’ha mantingut. 

Ali Jameel i els seus companys de l’ONG Mwatana for Human Rights es juguen la vida per documentar els crims de guerra al Iemen, martiritzat per dècades de conflicte. Després d’un bombardeig en un barri o en un hospital, es planten ràpidament a la zona per recollir les restes de munició utilitzada i per entrevistar els supervivents. Així és com des que va començar la intervenció de l’Aràbia Saudita el 2015 han reunit proves de 177 bombardejos aeris. En 29 casos van poder acreditar que la coalició saudita estava llançant bombes fabricades al Regne Unit, Itàlia i Alemanya. I des d’on es llancen aquestes bombes? Doncs també des d’avions fabricats a Europa, inclosa Espanya. “Espanya és còmplice de crims de guerra per vendre caces i vaixells militars a l’Aràbia Saudita”, denuncia Jameel des de Sanà en una conversa telefònica amb l’ARA.

Al Iemen el coronavirus s'afegeix dramàticament a la crisi econòmica, una guerra de cinc anys, una epidèmia de còlera, fam o la desnutrició infantil. No hi ha estadística fiable de com està colpejant la pandèmia en un país que pateix la pitjor crisi humanitària, en paraules de l'ONU, i que ja abans tenia un sistema sanitari més que feble per atendre una població vulnerable. El conflicte enquistat des del març del 2015 en una batalla regional suposa una dificultat gairebé insalvable per a l'accés d'ajuda bàsica per ajudar a frenar la transmissió del virus.

El Iemen està agonitzant. Després de més de 5 anys vivint una catàstrofe, la situació s’ha deteriorat encara més. El patiment de la població és inimaginable: la gent es mor de fam i de malalties i els combats continuen. Des de principis d’any han mort milers de persones, cosa que eleva la xifra a 250.000 des que l’Aràbia Saudita i els seus aliats regionals van decidir intervenir-hi militarment el març del 2015. Però això no és el pitjor: si la guerra continua fins al 2022, podrien morir fins a 480.000 persones, 331.000 de les quals serien nens, segons un informe del Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament.

Enfonsat en una brutal guerra des del 2015, el Iemen viu la pitjor crisi humanitària del món segons l'ONU. Milers de civils han estat ferits i assassinats en els bombardejos, i milions pateixen desnutrició i epidèmies a causa del setge. Tots els bàndols estan acusats de greus violacions del dret internacional i d'haver comès atrocitats que podrien constituir crims de guerra. Espanya i altres països europeus que han venut armes a l'Aràbia Saudita i als Emirats Àrabs Units, els països que lideren una coalició àrab que des de fa quatre anys bombardeja el país en defensa del govern derrocat de Sanà, són còmplices d'aquesta barbàrie, segons la denúncia que han presentat davant del Tribunal Penal Internacional de la Haia diverses organitzacions de defensa dels drets humans, entre les quals hi ha el Centre Delàs d'Estudis per la Pau.

Els Estats Units han acusat aquest diumenge l'Iran de ser el responsable de l'atac amb drons contra dues instal·lacions petrolieres de l'Aràbia Saudita i que va provocar un gran incendi que va interrompre durant hores el subministrament de cru. Teheran, però, nega aquestes acusacions i reitera que l'atac és responsabilitat, tal com ho van reivindicar, dels rebels iemenites houthis.

Almenys 26 civils han resultat ferits a l'Aràbia Saudita per l'impacte d'un míssil llançat pels rebels xiïtes houthis del Iemen contra l'Aeroport Internacional d'Abha, al sud-oest del país, ha informat l'agència de notícies SPA, l'oficial del règim saudita.

Joan Carles I, rei emèrit espanyol, ha coincidit aquest diumenge amb el príncep Mohammad bin Salman al Gran Premi de Fórmula 1 celebrat a Abu Dhabi, enmig de la crisi oberta per la presumpta implicació de l'hereu de l'Aràbia Saudita en l'assassinat del periodista Jamal Khashoggi. Les dues monarquies han mantingut tradicionalment una estreta relació i tots dos s'han saludat en un ambient distès, segons s'aprecia a l'única foto de la trobada que ha distribuït la corona de Riad i que han recollit per al seu servei de notícies les agències Efe i Reuters.

El ministre d'Afers Estrangers danès, Anders Samuelsen, ha anunciat aquest dijous en un comunicat que suspèn la venda d'armes i els equipaments de doble ús –civil i militar– que puguin ser utilitzats per "violar" els drets humans per part de l'Aràbia Saudita. Els motius principals d'aquesta decisió són l'assassinat del periodista crític Jamal Khashoggi i la implicació de Riad en la guerra del Iemen.

Almenys 84.701 criatures han mort a causa de la fam al Iemen, segons estima l'ONG Save the Children, a partir de les dades de mortalitat en infants menors de set anys. L'entitat alerta que aquesta és l'estimació més conservadora sobre les víctimes de la desnutrició severa al país més pobre del Pròxim Orient, en el període que va de l'abril del 2015 a l'octubre del 2018. La principal causa de l'epidèmia de fam al país és el bloqueig imposat per l'Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs fa poc més d'un any.

Els últims dies un centenar de bombardejos aeris han convertit en un infern els barris civils de la ciutat portuària de Hodeida, a l'oest del Iemen. Save the Children ha denunciat que es tracta de la pitjor ofensiva dels últims tres anys de guerra, i veïns de la ciutat expliquen que la gent està atrapada a casa seva sense poder sortir des que van començar els atacs.

La mirada perduda d'Amal Hussain, una nena de set anys ingressada en un hospital al nord del Iemen, resumia les terribles circumstàncies del seu país, destrossat per la guerra. Un esfereïdor retrat d'aquesta nena famolenca publicat la setmana passada al 'New York Times' –i al diari ARA amb traducció al català–va sacsejar la consciència dels lectors, que van expressar la seva compassió i el seu dolor oferint diners a la seva família i interessant-se per si el seu delicat estat de salut millorava. Malauradament, la família de l'Amal ha anunciat que ha mort en un camp de refugiats a pocs quilòmetres de l'hospital. "Tinc el cor trencat", ha expressat entre plors la seva mare, Mariam Ali, en una entrevista telefònica. "L'Amal sempre somreia. Ara estic preocupada pels altres fills".

La meitat de la població del Iemen –14 milions de persones– es troba en una situació "molt greu" de fam i depèn únicament de l'ajuda humanitària per accedir als aliments i productes bàsics per sobreviure. El cap de l'ONU en matèria d'ajuda humanitària, Mark Lowcock, ha alertat d'aquesta situació esgarrifosa i ha advertit del perill que els aliments i productes no puguin entrar al Iemen a causa de la guerra que viu el país des del 2015. És "la pitjor crisi del món", ha assegurat Lowcock en una reunió amb diferents membres del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, que també ha dit que la fam que patirà la població iemenita serà molt més gran del que cap treballador humanitari hagi vist mai.

L'informe que aquest dimecres ha publicat l'ONG Save the Children és desolador i, alhora, significatiu de la situació que viu la població civil del Iemen, en guerra des del 2015. Actualment, més de 5 milions d'infants es troben en risc de passar gana al país com a conseqüència del conflicte que enfronta el govern –i la coalició liderada per l'Aràbia Saudita– i els grups rebels houthis. La intensitat dels atacs, que s'ha incrementat en les últimes setmanes, i el fet que els preus es disparin expliquen, en part, aquesta realitat; però també els esforços del govern per evitar l'arribada d'ajuda humanitària a la població, o els atacs indiscriminats i freqüents contra els civils.

La coalició àrab ha matat desenes de persones en un bombardeig contra un autobús que portava nens a la província iemenita de Saada, segons ha informat la Creu Roja local. Les autoritats militars àrabs han justificat l'atac com una "acció militar legítima" que s'ajusta "al dret internacional humanitari i les seves normes consuetudinàries" perquè respon a un atac previ dins de la seva frontera.