La Fiscalia de Barcelona ha posat en marxa una unitat especialitzada en vulnerabilitat, la primera de l'Estat. Cinc fiscals es faran càrrec d'aquells casos en què les víctimes siguin menors d'edat o vulnerables per algun altre motiu, fent una lectura àmplia d’aquest concepte: atendran casos que afectin infants, persones grans o amb discapacitat, però també la "vulnerabilitat situacional", per exemple en casos de desigualtat de poder, o víctimes de casos greus com ara agressions sexuals en grup o de violadors en sèrie. Tot plegat centrant-se en no revictimitzar els afectats.

L'entitat Fruita amb Justícia Social, de defensa dels drets dels treballadors itinerants a les campanyes agrícoles, ha denunciat aquest dijous un augment de la precarietat laboral i ha alertat que encara hi ha molts temporers a Lleida que no denuncien la vulneració dels seus drets, tot i que estan reconeguts als convenis laborals. El motiu principal d'aquesta infradenúncia és la por de perdre la feina, ja que la majoria d'aquests empleats tenen dificultats econòmiques, no tenen xarxes de suport familiar a Ponent ni garanties bàsiques com l'allotjament o l'empadronament.

Si la situació no canvia, aviat la família de la Nadira [nom fictici, com el de la resta de testimonis] complirà un any a l’alberg privat Sant Màrius, derivada pels serveis socials. Hi viu amb les seves quatre filles —de 19, 16, 10 i 9 anys—, després que el seu marit arruïnés la família al casino. Després que els cops es fessin habituals a la relació. Després que la Nadira trobés la força per deixar-lo, per convertir-lo en el seu ex. Després dels judicis i les condemnes, van deixar les nenes indocumentades. Els serveis socials de l’Ajuntament de Barcelona allotgen, en establiments turístics, unes tres mil persones vulnerables com elles, el 41% de les quals són famílies monoparentals, amb un 92% de dones com a referents adults.

Aquest cap de setmana explicàvem a l'ARA els problemes amb la gestió de l'habitatge públic a Barcelona, ara que l'objectiu és que creixi amb celeritat i que es mantingui la propietat pública. És una de les cares de la crisi residencial que vivim. Però n'hi ha d'altres, esclar. I entre elles una de les més extremes és la que afecta la part més vulnerable de la societat. Si l'Ajuntament té un problema amb el seu parc públic residencial –tant a l'hora de fer les adjudicacions com quan es tracta del manteniment dels immobles–, també en té un amb la necessitat d'allotjar sota un sostre les persones sense recursos expulsades de casa i abocades a viure al carrer. Sovint, a més, la capital atrau ciutadans metropolitans que no troben suport als seus municipis.