Antoni Tàpies és un dels artistes que el filòsof i historiador de l'art francès Georges Didi-Huberman (Saint-Étienne, 1953) ha inclòs en algunes de les seves exposicions. En una de les últimes, En l'aire commogut..., del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, s'hi va poder veure la maqueta del Núvol i cadira que corona el Museu Tàpies, una Cara dels anys 60 i Díptic blanc amb craquelats, aquest últim un quadre al qual Didi-Huberman donava una dimensió corpòria. La trajectòria de Tàpies i la de Didi-Huberman comparteixen molts elements relacionats amb el cos, la connexió entre l'art i la política i el poder transformador de l'art; era qüestió de temps, per tant, que es trobessin: Didi-Huberman és el guanyador de la segona edició del Premi Internacional d’Assaig Gest d’Ahir, Pensament d’Avui, impulsat pel Museu Tàpies i la càtedra Tàpies de la Universitat Pompeu Fabra.

A l'exposició En l'aire commogut... el filòsof i historiador de l'art francès Georges Didi-Huberman (Saint-Étienne, 1953) proposa prendre distància crítica i aturar-nos a llegir i a deixar que les imatges ens commoguin, però també que ens facin fer preguntes. Ho fa seguint les petjades d'uns versos de Lorca i a través de tres-centes obres d'artistes com Goya, Dalí, Giacometti, Miró, Picasso, Colita o Rodin. La mostra, que comença i acaba amb la mirada d'infants, és una coproducció del CCCB, on es podrà veure fins al 28 de setembre, i el Museu Reina Sofia de Madrid, on va estar l'any passat. Didi-Huberman té una llarga obra dedicada als usos i significats de les imatges i no ha passat mai de puntetes per alguns temes molt controvertits. Entre les seves obres hi ha Images malgré tout (2004; Imágenes pese a todo: memoria visual del holocausto en l'edició en castellà de Paidós), Quand les images prennent position (2008; Cuando las imágenes toman posición a Antonio Machado Libros) i Passer, quoi qu'il en coûte (2017; Pasar, cueste lo que cueste a Shangrila)