Una pintura barroca del martiri de Sant Sebastià és la imatge de la quarta edició del Festival de Pasqua que organitza el Festival de Perelada per Setmana Santa, enguany del 2 al 5 d'abril. I barroca és la música del venecià Antonio Caldara, que el Dijous Sant de 1717 va estrenar l'oratori Cristo condannato a Viena. 309 nou anys després, i també un Dijous Sant, aquell mateix oratori sonarà a l'església del Carme de Peralada interpretat per Vespres d'Arnadí i el Cor Francesc Valls. "És una primícia mundial, perquè Cristo condannato no s'ha interpretat mai en temps moderns", assegura el director de Vespres d'Arnadí, Dani Espasa, que ha treballat a partir del manuscrit que es conserva a Viena. "Caldara va ser mestre de capella de l'arxiduc Carles a Barcelona, i entre 1708 i 1710 va influir en la introducció de l'òpera italiana aquí. Després, un cop establert a Viena, va compondre diversos oratoris com aquest. Tenim un projecte preciós entre mans", informa Espasa, per a qui "és molt emocionant treure a la llum aquesta música de tanta qualitat d'un compositor que va marcar la vida musical de Barcelona".

Al restaurant Castell de Peralada a les onze del matí tot està en marxa per preparar el servei del migdia i el de la nit, que fan a la terrassa, amb vistes a l’estany. Just acaba de començar el Festival Peralada, amb un programa que atreu els amants dels bons recitals. Ha començat l’estiu i la carta del restaurant ha canviat. “Hi treballo des del primer dia”, explica el cuiner Javier Martínez (Barcelona, 1984), que recorda que va conèixer l’estimat Xavier Sagristà i Toni Gerez treballant tots junts a Mas Pau.

El Festival Peralada continua el curs de la seva programació d'estiu amb l'estrena absoluta de Genius loci, una proposta moderna i atrevida creada pel director d'escena Rafael R. Villalobos i el contratenor Xavier Sabata. L'espectacle, concebut com una mena de recital dramatitzat, a mig camí entre l'acció performativa i la instal·lació, converteix el jardí en un espai de meditació abstracta sobre els dubtes existencials i les crisis humanes. Sense cap pretensió excessivament narrativa, Sabata combina la interpretació de nou fragments musicals amb la declamació de textos en castellà inspirats en el llibre Le jardin perdu [El jardí perdut] de Jorn de Précy, acompanyat de Jonas Nordberg a l'arxillaüt, que també fa d'actor, i Liam Byrne, a la viola de gamba i l'electrònica.

Tret de sortida al calendari musical d'estiu a l'Empordà amb el primer concert del Festival Perelada, que enguany, de manera excepcional, s'ha avançat a les dues primeres setmanes de juliol. La programació, concebuda com una espècie de simfonia de dotze moviments al voltant dels jardins del paradís, ha alçat el teló amb el debut de l'extraordinària mezzosoprano Joyce DiDonato, acompanyada al piano per Craig Terry, a l'església del Carme.

"És un espectacle difícil de definir", assenyala el contratenor Xavier Sabata. Ell és un dels protagonistes de Genius Loci, l'espectacle que coprodueix amb Rafael R. Villalobos i que s'estrenarà el dissabte 5 de juliol al Festival de Perelada. La proposta hibrida poesia, música, dansa i espais sonors agafant com a referència el llibre El jardí perdut de Jorn de Précy, un heterònim de l'escriptor i jardiner italià Marco Martella. "Són les paraules d'algú amb qui vaig connectar de seguida", diu Villalobos per explicar que el protagonista està obsessionat per cuidar un jardí perquè té molta por del món exterior. L'espectacle no és lineal, sinó que és un diàleg entre els protagonistes que el teixeixen: Xavier Sabata (contratenor i actor), Jonas Nordberg (arxillaüt i actor), Liam Byrne (viola de gamba i electrònica) i Cachito Vallés (artista visual), tots dirigits per Rafael R. Vilallobos, que també s'ha encarregat del disseny del vestuari, la il·luminació i l'escenografia.

Aquest estiu, els jardins del castell de Peralada tornen a obrir les portes per acollir una nova edició del Festival Peralada, que enguany se celebrarà més aviat del costum, del 3 al 18 de juliol. En total, seran dotze propostes de música, dansa i òpera, amb especial atenció a la creació contemporània, sota el lema de "la invitació al paradís", concebudes com dotze moviments d’una única simfonia cultural i artística. La majoria d’espectacles, tots de petit format, es representaran a l’interior de l’església del Carme i a l’espai Mirador, mentre no s’executen les obres del nou auditori a l’aire lliure.