Un passeig pel jardí perdut amb Xavier Sabata i Rafael R. Villalobos

Barcelona"És un espectacle difícil de definir", assenyala el contratenor Xavier Sabata. Ell és un dels protagonistes de Genius Loci, l'espectacle que coprodueix amb Rafael R. Villalobos i que s'estrenarà el dissabte 5 de juliol al Festival de Perelada. La proposta hibrida poesia, música, dansa i espais sonors agafant com a referència el llibre El jardí perdut de Jorn de Précy, un heterònim de l'escriptor i jardiner italià Marco Martella. "Són les paraules d'algú amb qui vaig connectar de seguida", diu Villalobos per explicar que el protagonista està obsessionat per cuidar un jardí perquè té molta por del món exterior. L'espectacle no és lineal, sinó que és un diàleg entre els protagonistes que el teixeixen: Xavier Sabata (contratenor i actor), Jonas Nordberg (arxillaüt i actor), Liam Byrne (viola de gamba i electrònica) i Cachito Vallés (artista visual), tots dirigits per Rafael R. Vilallobos, que també s'ha encarregat del disseny del vestuari, la il·luminació i l'escenografia.

"Hi ha un punt de pudor en adaptar un text que admiro tant", confessa Villalobos. El llibre va arribar-li gràcies al comissari d'art Joaquín García i la idea de portar-lo a escena va sorgir a mitjans del 2023 en una conversa on també hi havia Xavier Sabata, que va connectar-hi de seguida. El procés de creació ha posat en el centre respectar l'essència del llibre, tant en la construcció de l'espectacle com en el producte final. Per aconseguir-ho han hagut de treballar de manera diferent de com estaven acostumats. "El Rafael ha destil·lat el text d'una manera tan poètica que conserva els punts més essencials del llibre", diu Sabata. A partir del llibre, tots cinc hi han posat de la seva part. "En realitat és una cocreació dels cinc", assegura Villalobos.

Villalobos i Sabata han treballat junts en altres projectes i produccions del festival; en canvi, Nordberg, Byrne i Vallés hi debuten. "Quan em van demanar d'afegir-me al projecte vaig ser plenament conscient que no només tindria el rol d'estar a l'escenari tocant", explica Nordberg. Recorda que va tenir una espècie de xoc quan va rebre el text i que tot el procés ha sigut de descobriment constant del seu paper: "Ha sigut molt important que em donessin aquesta confiança", diu. Quan Byrne s'hi va incorporar, els altres ja feia tres dies que assajaven. Diu que no va acabar d'entendre com es relacionava tot fins que va veure com havien treballat els materials. Explica que en alguns moments està tocant la viola de gamba i d'altres està construint sons nous manipulant el que va gravant amb l'ordinador. "Jo no soc a l'escenari, soc al costat", afegeix.

L'estètica de l'escenografia ha anat a càrrec de Cachito Vallés, que ha aconseguit crear un espai escènic viu i que es comporta com un cos més. La instal·lació està feta a partir de materials industrials que es relacionen entre ells en directe. "Tot es va generant i entrellaçant", explica. "És un espai, encara que apocalíptic, molt poètic i realista", afegeix Sabata, que assegura que, amb tot, l'espectacle és totalment contemporani. L'objectiu no és explicar una història lineal, és una invitació a perdre's, com fa el protagonista que interpreta Sabata: "El meu personatge és el que viu perdut en aquest moment".