El govern espanyol fa un pas més en la promesa feta arran de l'esclat del cas Santos Cerdán per tallar de soca-rel la corrupció a les institucions i les empreses. El consell de ministres d'aquest dimarts ha donat llum verda en primera volta (per tant, tot just comença el tràmit) a l'avantprojecte de llei orgànica d'integritat pública que, entre altres coses, endureix el control sobre les donacions als partits polítics, però també la pena d'inhabilitació i prohibició a participar en la contractació pública a les empreses que s'han vist implicades en un cas de corrupció. A més de partits i empreses, el focus també es posa en l'administració pública.

La legislatura de Pedro Sánchez està cada cop més pendent dels tribunals. L’angoixa s’escampa entre les files socialistes especialment després d’una setmana que ha deixat dues novetats: cinc detencions que han fet emergir dues noves causes –que continuen secretes– i un informe de la Guàrdia Civil que torna a esquitxar José Luis Ábalos. Són investigacions en curs, precisament, sobre temes que colpegen el cor del full de ruta polític del president espanyol i la gènesi de la seva arribada a la Moncloa. Dels cinc detinguts, l'Audiència Nacional ha deixat en llibertat l'exmilitant socialista Leire Díez, Vicente Fernández Guerrero, expresident de la SEPI, i l'empresari basc Antxon Alonso, propietari de la mercantil Servinabar i amic de Santos Cerdán, exsecretari d'organització del PSOE. Tots ells han sortit al carrer amb mesures cautelars (retirada de passaport i compareixences periòdiques) després que la fiscalia no hagi reclamat el seu ingrés a la presó.

El mes de juny passat, l’informe de la Guàrdia Civil que implicava Santos Cerdán en una presumpta trama de corrupció va commocionar el PSOE. Quatre dies després que esclatés el cas, Pedro Sánchez va reunir la cúpula del partit i va anunciar una bateria de mesures per respondre-hi: entre altres, la seva compareixença al Congrés, l’expulsió de José Luis Ábalos de la formació i la creació d’una comissió d’investigació a la cambra baixa per “conèixer la veritat” sobre el cas Koldo. La sol·licitud, registrada l’endemà pel grup parlamentari, argumentava que la “gravetat dels fets i conductes” que reflectia l’informe de l’UCO “exigia” promoure una investigació parlamentària perquè era “imprescindible” conèixer els fets en “profunditat”.

Els 180 metres que separen el Tribunal Suprem de l’Audiència Nacional mai havien sigut tan curts. Dijous passat, mentre José Luis Ábalos s’exposava al fet que Leopoldo Puente l’enviés a la presó per la causa sobre la compra de mascaretes –com va acabar passant–, Víctor de Aldama declarava davant d’Ismael Moreno sobre els contractes del govern canari durant la pandèmia; una presumpta trama de corrupció que ha derivat en múltiples investigacions paral·leles que tenen vasos comunicants. Tant és així, que fins i tot els advocats personats no acaben de tenir clara la quantitat de peces que estan en marxa i quin abast tenen. Anem a pams.

El jutge de l’Audiència Nacional que està investigant el cas Koldo, Ismael Moreno, ha demanat al PSOE que li faciliti la relació de tots els pagaments en metàl·lic fets entre 2017 i 2024. El magistrat vol que els socialistes li facin arribar la documentació en un termini màxim de 10 dies. "Des del PSOE volem aclarir que no estem investigats en la causa, i que el nostre compromís amb la transparència, així com la nostra col·laboració amb la justícia, és total. Aportarem al jutjat la documentació sol·licitada", indiquen fonts socialistes. Fa setmanes, Ferraz va aportar, específicament, els pagaments en efectiu fets a José Luis Ábalos, Santos Cerdán, Koldo García i la secretaria d'Organització del partit.

Quan Ferrovial va anunciar que volia sortir d'Espanya, Nadia Calviño, aleshores ministra d'Economia, va carregar contra la decisió argumentant, entre altres coses, que si la constructora de Rafael del Pino havia crescut tant era "gràcies a l'obra pública i a la contribució de cadascun dels espanyols durant dècades". Ferrovial no és, però, l'excepció. Totes les grans constructores espanyoles s'han fet grans a l'ombra de la contractació pública, incloent-hi Acciona, la multinacional fundada i controlada per la família Entrecanales (té un 55,12% del capital social) i que des d'aquesta setmana torna a estar en l'epicentre de l'huracà del cas Cerdán, cosa que li ha costat gairebé un 7% del valor a borsa els últims cinc dies.

El PP ja fa temps que va decidir sacrificar el valor del Senat com a cambra de representació territorial i de segona lectura per convertir-la en una caixa de ressonància de la seva oposició a Pedro Sánchez. Per això van pensar que era una bona idea citar a declarar el president del govern espanyol a una comissió sobre el cas Koldo en una cambra que controlen completament. Però un cop més, i ja van unes quantes, el PP ha tornat a fracassar i Pedro Sánchez ha sortit ben viu de l'espectacle lamentable que s'ha viscut al Senat.

El setmanari anglès The Economist va publicar dijous un article on demanava que el president d'Espanya, Pedro Sánchez, faci un "pas al costat" després dels casos de corrupció que afecten el seu entorn. El mitjà —amb seu a Londres— assegura que la democràcia espanyola viu una situació de "paràlisi política" després de la imputació dels dos últims secretaris d'organització del PSOE i necessita renovar-se. Per aquest motiu, planteja dues opcions: que els socialistes nomenin un "nou líder" o que s'avancin les eleccions.

El cas Koldo de corrupció, també anomenat cas Ábalos o cas Cerdán, està provocant un fenomen des que es va donar a conèixer: els implicats o familiars seus ja han patit dos robatoris en només un mes. La trama que afecta l'exministre de Transports i ex secretari d'organització del PSOE José Luis Ábalos, el seu exassessor Koldo García i el successor com a número 3 del partit, Santos Cerdán, ja ha patit dos robatoris sonats, el darrer a la casa d'Ábalos a Madrid aquesta matinada, després que a finals del mes de juny en patís un el domicili de la mare de Koldo García.

L’esclat del cas Montoro aplega tot els ingredients immutables del pessebre castís, desgrana cada vímet d’una corrupció més sistèmica que sistemàtica i sacseja el taulell politicoemocional a benefici provisional de Vox. Com sempre, passen les modes i només en queda la runa, enmig d’un oblit que només s’esquerda quan esclata un nou desori. Aleshores mirem pel retrovisor, recordem d’on venim i ens demanem què carai no ha canviat mai. Cantonada memòria, de l’estat judicial de les coses caldrà recordar que de l’aznaritat en van quedar tres exministres condemnats i empresonats –Rodrigo Rato, Eduardo Zaplana, Jaume Matas– i que uns quants més també foren investigats, amb causes arxivades o sentències absolutòries pels pèls. Dels governs del felipisme, amb rúbrica judicial ferma, foren condemnats, entre d’altres, un ministre de l’Interior, la coordinadora de finances del partit, uns quants banquers, el germà del vicepresident Alfonso Guerra i manaires de clavegueram del CESID –i va dimitir tot un ministre de Defensa, Narcís Serra, per les escoltes il·legals, fins i tot a la Casa Reial–. Dels governs de Mariano Rajoy, ara sura Montoro, però Fernández Díaz espera judici, on li demanen 15 anys de presó per patriota mentre la seva ministra de Sanitat ja fou condemnada, a títol lucratiu, en el cas Gürtel. Del Peugeot de Sánchez, només en fase prèvia d’imputació, ja han baixat tres persones –i dos han estat secretaris d’organització del partit– i ara només en queda una al volant, que respon al nom de Pedro. Així estan les coses. Com si oblidéssim cada dia que el vaixell insígnia del serial es diu Juan Carlos I i encara viu a cos de rei a Abu Dhabi.

En plena voràgine informativa sobre les novetats i conseqüències polítiques del cas Santos Cerdán, la trama al voltant de Leire Díez sembla haver quedat en segon pla. Però el nom de l'exmilitant socialista, de qui es van filtrar àudios intentant treure draps sobre la Guàrdia Civil, va apareixent als titulars pel fil que la uneix al ja ex número 3 del PSOE. En les últimes hores, a més, ha transcendit que un jutjat de Madrid ha iniciat per primer cop una investigació contra ella, segons han avançat mitjans com El Independiente i La Razón i han confirmat a l'ARA fonts del Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM).

Després de deixar anar al Congrés una bomba fètida sobre prostíbuls i el difunt sogre de Pedro Sánchez, Alberto Núñez Feijóo va fer aturada a Barcelona per prometre finançament per a Catalunya. Ho feia mentre el govern d'Espanya i ERC continuaven les negociacions sobre aquesta mateixa matèria i apareixia a la pantalla la possibilitat (després desmentida des de Junts) d'una trobada entre el susdit Pedro Sánchez i Carles Puigdemont. La proposta de Feijóo sobre el finançament de Catalunya no contenia estudis de balances fiscals, ni tan sols anuncis de pluges de milions. Només una proposta en estat gasós que el mateix Feijóo imaginava concretant-se “en una taula” i no “en una sala”. La taula imaginària de Feijóo tenia una connotació positiva, de negociació transparent i lleial a Espanya. La sala, en canvi, funcionava com a referència obscura, perquè remetia a la sala on es van fer la foto Puigdemont i Santos Cerdán el dia de la seva primera trobada, que de fet no es va produir per negociar el finançament sinó l'amnistia. Tant se val, perquè després tot va a parar a l'epígraf “coses que demanen els catalans”, reivindicacions i negociacions que són triturades i empastifades sense contemplacions als mitjans de comunicació i a les xarxes del periodisme porqueria, fins a convertir-les en una massa amorfa i il·legible.

El debat d’ahir al Congrés es va acabar tal com vam explicar. Sánchez va salvar el càrrec, però va perdre-hi la cara: els partits de la investidura li van dir que encara l’aguanten, però que aquest temps de coll no serà etern.

L'Audiència Nacional mou fitxa i cita com a investigats l'expresidenta d'Adif Isabel Pardo de Vera i l'ex director general de Carreteres Javier Herrero pel cas Koldo. Hauran de declarar el 21 de juliol a les 11 hores després que el Tribunal Suprem trobés indicis de la seva participació en la presumpta trama d'adjudicacions irregulars, segons estableix el jutge Ismael Moreno en una interlocutòria.

Allunyar de l'obra pública aquelles constructores que s'han vist implicades en un cas de corrupció, sigui a través de suborns, manipulació de licitacions o altres males pràctiques. Aquesta és la proposta que han tornat a posar damunt la taula algunes formacions polítiques, entre les quals Sumar, soci minoritari al govern espanyol, arran del cas Cerdán i la implicació d'empreses com Acciona o Servinabar 2000 en la trama de presumptes comissions il·legals al voltant dels dos últims secretaris d'organització del PSOE, José Luis Ábalos i Santos Cerdán, i l'exassessor del primer, Koldo García.

Una peça clau en l'arribada de la planta de bateries de Volkswagen a Sagunt i en el manteniment de la fàbrica de cotxes Ford a Almussafes. Aquestes són les dues principals fites polítiques de la nova secretària d'organització del PSOE, la valenciana Rebeca Torró (Ontinyent, 1981). Una dirigent que destaca per la seva discreció, capacitat de treball i fidelitat a les sigles per sobre de les famílies polítiques. Fins i tot malgrat que aquesta lleialtat li provoqui la pèrdua d'algunes amistats.

Aquest cap de setmana només sentirem a parlar del PSOE i del PP. Tots dos partits es reuneixen. En el fons, es reuneixen pel mateix: per donar-li una última oportunitat al seu líder. Els socialistes reuneixen el comitè federal per fer canvis interns que demostrin que Pedro Sánchez ha reaccionat a la bomba atòmica de les imputacions per corrupció d’Ábalos i Cerdán. I el PP fa el congrés de l'última oportunitat a Feijóo: si no guanya les pròximes eleccions, ja se’n pot tornar a Galícia.

El nou pinyol de Pedro Sánchez a Ferraz parlarà català. La socialista valenciana Rebeca Torró, número dos de Jordi Hereu al ministeri d'Indústria i Turisme com a secretària d'estat d'Indústria, serà la nova secretària d'organització del PSOE en substitució del ja cessat Santos Cerdán. I la nova portaveu del partit serà la lleidatana Montse Mínguez, del PSC, un valor a l'alça a Madrid, tenint en compte que és la número 2 del grup parlamentari al Congrés. Els primers canvis s'han conegut un dia abans que se celebri el comitè federal del partit, en el qual s'hauran d'aprovar els moviments que Sánchez ha promès per sacsejar la direcció arran de l'escàndol de la presumpta corrupció. La nova àrea d'organització del PSOE s'amplia i comptarà amb tres càrrecs adjunts –fins ara només n'hi havia un, que ocupava Juanfran Serrano, que presumiblement abandonarà l'executiva–, amb l'objectiu que hi hagi contrapesos. Amb l'elecció de perfils femenins, també es vol donar un missatge de resposta a les converses conegudes entre José Luis Ábalos i Koldo García sobre prostitutes. A partir d'ara, aquesta pràctica serà castigada amb l'expulsió del partit.

Mirem cap als incendis de la Segarra, la Noguera i l’Urgell, que han provocat dos morts i aquesta gran columna de fum, en diuen pirocúmul, generada pel foc mateix i la calor. Creix la preocupació que l’onada de calor ho ressequi tot, però per sort s’acosten una refrescada de les temperatures i pluges a les tardes a mig país, i això esperem que sigui un respir, en tots els sentits. 

L'endemà de l'empresonament de l'ex secretari d'organització socialista Santos Cerdán per presumpta corrupció, s'ha produït un tens cara a cara al Parlament de Catalunya: el líder del PP català, Alejandro Fernández, ha intentat vincular el president de la Generalitat, Salvador Illa, amb la trama de presumptes irregularitats en la compra de mascaretes, però el cap del Govern l'ha advertit taxatiu que havia de retirar les seves paraules. "Ho lamentarà", ha dit Illa dirigint-se a Fernández en un to seriós: "Em reservo les meves accions". Salvador Illa s'ha indignat i ha sentenciat que Fernández ha comès un "error greu". "És completament fals el que ha dit, mereix el premi a la ficció política", ha acabat, i ha deixat clar: "Ni sé qui és aquesta persona que vostè menciona, ni hi he parlat per cap aplicació ni he tingut cap conversa amb ell. Es deixa portar per la passió d'alguns", ha etzibat. Tot i això, el líder del PP s'ha mantingut en silenci des del seu escó.