L'ARA ha tornat a la localitat de Torre Pacheco, a la província de Múrcia, mig any després que la ultradreta es llancés a empaitar-hi immigrants marroquins, uns incidents que van marcar un abans i un després en l'agenda xenòfoba a l'Estat. "No sobren immigrants, sobren racistes", es podia llegir en una pancarta que exhibien fa uns dies treballadors del camp marroquins en una protesta laboral al poble.

La Kesia Barranco va arribar a Torre Pacheco fa més de dues dècades provinent del seu País Basc natal. Ho va fer acompanyada de la seva parella, un home marroquí amb qui va muntar la seva vida en aquest petit municipi murcià. Ara té 38 anys i és una de les cares visibles de les reivindicacions de la comunitat musulmana. Sobretot després que un grup d'homes apallissessin el seu fill, l'Ismael, que tenia 15 anys, per la seva aparença física. Una agressió que va arribar dos dies després que tres nois d'origen marroquí robessin –i un d'ells agredís– un home de 68 anys, el Domingo, mentre passejava tranquil·lament pel municipi. Un incident que va fer que la ultradreta es llencés als carrers de Torre Pacheco.

A un parell de quilòmetres de Torre Pacheco, una quinzena de treballadors, tots ells immigrants, cullen escaroles sota l'escalf del reparador sol hivernal. A l'altra banda de l'esplanada, una altra colla s'eslloma per fer el mateix amb les mates d'api. Els tractors i els camions per carregar les caixes amb les hortalisses que s'enviaran a Europa estan mal aparcats en un camí polsegós. Els temporers repeteixen el moviment cíclicament, tors a baix una vegada i una altra per arrencar la mata. Un moviment repetit centenars de cops cada dia. L'Abdel és el capatàs del grup que tragina amb les escaroles. Tots són del Marroc. Ell va aterrar fa 26 anys en aquest municipi murcià on el juliol del 2025 va viure uns incidents racistes després de l'agressió a un home de 68 anys, el Domingo, per part de tres nois d'origen magribí. La ultradreta va llençar-se a Torre Pacheco, "a la caça" dels magribins, i es van viure nits de molta tensió que només un dispositiu amb gairebé 60 vehicles de la Guàrdia Civil va poder contenir.

Christian L.F., el líder del moviment supremacista xenòfob Deport Them Now UE empresonat des del juliol per instigar aldarulls racistes a la localitat murciana de Torre Pacheco, havia treballat abans al centre de justícia juvenil Can Llupià de Barcelona. Hi va treballar des del 2 de novembre del 2022 fins al 30 de març del 2023, segons fonts del departament de Justícia, que asseguren que "no va tenir mai accés a la base de dades dels menors". Amb tot, el sindicat Sicap Fepol ha exigit al departament una investigació interna per confirmar si l'home va accedir a aquestes dades.

Els darrers dies, arran dels incidents violents a Torre Pacheco (Múrcia), el líder de Vox, Santiago Abascal, ha tornat a desplegar la seva retòrica més aspra en qualificar la immigració irregular de plaga. En una roda de premsa el 14 de juliol, va descriure la situació com una “autèntica plaga” a escala nacional. Altres membres de la seva formació han exigit deportacions massives i es neguen a condemnar les crides a la “caça” de migrants llançades per grups ultres. L’elecció del mot no és innocent: les plagues són destructives, invasives, impossibles de controlar; provoquen fàstic i por i cal exterminar-les. De moment, és cert, Vox no arriba tan lluny: el seu programa no proposa literalment la “caça” ni l’extermini, sinó l’expulsió immediata i generalitzada, fins i tot dels fills de migrants ja nascuts a Espanya. Però les paraules són llavors: quan es normalitza anomenar plaga a un grup humà, el següent pas –la “caça” o l’“extermini”– comença a considerar-se socialment justificable.

El ministeri de Yolanda Díaz, davant la possibilitat que la reforma laboral “per reduir la jornada laboral a 37,5 hores setmanals” no s’aprovés al Congrés, ha decidit ajornar-ne el debat parlamentari per tenir temps de negociar amb Junts.

La cacera d’immigrants a Torre Pacheco és un exemple més dels efectes monstruosos dels discursos d’odi promoguts per l’extrema dreta i alimentats per les xarxes socials. Els casos es multipliquen arreu d’Europa: només en els últims mesos, s’han viscut aldarulls xenòfobs de caràcter extremadament violent al Regne Unit, Irlanda, França, Alemanya i Itàlia. Però seria un error pensar que tot és culpa de l’extrema dreta. Torre Pacheco és l’efecte d’un còctel Molotov elaborat a foc lent.

Volen ser d’algun lloc, tenir una identitat, però no els deixen. Ni allà ni aquí. No són espanyols, tampoc marroquins. Alguns van marxar fa molts anys del seu país. O bé els seus pares van decidir creuar l’estret de Gibraltar, i ja van néixer a Espanya, o bé ells mateixos quan ja eren adolescents van aterrar a la basta esplanada murciana. Per això han de reivindicar sempre els seus orígens i les seves arrels, perquè senten que no els han permès abraçar la identitat del país que els ha acollit.

I tu, d'on ets? Aquesta pregunta, aparentment innocent, amaga una bomba de rellotgeria. Vol dir que tens aspecte de no ser d'aquí. Vol dir que tenim un prejudici sobre l'aspecte que tenen els d'aquí. Vol dir que consideres que si tens un aspecte que no s'adiu amb el prejudici no pots ser considerat d'aquí. La conseqüència és que la persona a qui se li ha fet la pregunta percep que no és considerada d'aquí, i es pot sentir molesta, insultada, exclosa i discriminada. Segurament amb raó, per molt que qui ha fet la pregunta l'hagi pogut fer amb la millor de les intencions i mogut per una curiositat genuïna i amigable. També en el llenguatge i en els petits detalls es reflecteixen els prejudicis.

"El que hem vist a Torre Pacheco és la cristal·lització de tot allò que s’ha anat gestant a les xarxes els últims vuit anys en matèria de discurs d’odi. És, a petita escala, com l’assalt al Capitoli, el pas de l’online a l’offline". Així s’expressa la periodista i consultora en xarxes socials Carmela Ríos, que considera que a Torre Pacheco s’ha produït un punt d’inflexió pel que fa a l’actuació de l’extrema dreta, que ha demostrat tant una elevada capacitat de convocatòria com de marcar l'agenda a partir d'un incident aïllat.

Aquests dies hem vist les conseqüències de les polítiques de l'odi que atien les forces d'ultradreta. Els fets de Torre Pacheco han estat greus i, per això, al dossier d'aquesta setmana hi volem posar context. David Miró analitza com l'extrema dreta, sobretot Vox, els ha instrumentalitzat per treure'n rèdit polític. D'altra banda, Albert Llimós ha estat sobre el terreny i fa una radiografia de la situació a través de converses amb joves implicats, companys seus als instituts locals i gent de la comunitat marroquina del municipi murcià per entendre per què els adolescents van ser els que van sortir a defensar-se dels atacs ultres.

El que ha passat a Torre Pacheco no és un desviament del sistema. És el sistema. Batudes veïnals encaputxades, linxaments retransmesos a les xarxes, discursos d'odi pronunciats per càrrecs públics i amplificats sense fre: tot això és inacceptable. Però no és nou, ni inexplicable, ni patrimoni exclusiu de Vox. L'extrema dreta no ha inventat el racisme: l'ha sabut capitalitzar.

L’escalada de violència a Torre Pacheco contra els immigrants de la localitat ha trobat una altra manera de manifestar-se a través de la televisió. Els grups d’extrema dreta i els seus simpatitzants han ampliat la seva agressivitat carregant contra els periodistes que estan cobrint els fets. Dimarts a la nit, La 1 va fer un especial, Odio en Torre Pacheco, conduït per Marc Sala i Ana Roldán. Un programa amb experts molt interessant tot i que una mica reiteratiu, més enfocat a aprofundir en l’origen d’aquest tipus de conflictes i la manera més pertinent d’abordar-los des del punt de vista informatiu, social, polític i econòmic. Tenien quatre reporters sobre el terreny, informant des de diferents punts. María Sánchez Chapinal era la periodista que connectava des del rovell de l’ou d’una de les concentracions. Al seu voltant s’observava tot de gent, la majoria homes, en una mena de compàs d’espera intimidant. Dempeus, donant voltes pel carrer, mirant el mòbil i observant des d’una certa distància com treballava la redactora. A diferència dels seus companys de cadena, no duia un micròfon de mà on s’identificava la cadena, sinó un petit micròfon agafat al coll del jersei. Ella mateixa va explicar que, tot i que no era el sistema òptim, s’hi havia vist obligada a causa de la forta tensió que l’envoltava. En una connexió posterior, els espectadors en vam ser testimonis. La seva crònica va quedar ofegada pels crits i insults. Un dels meus recurrents va ser el de puta.

La Guàrdia Civil va detenir dilluns a Mataró el director del grup supremacista i xenòfob Deport Them Now [Deporteu-los ja, en anglès] pel seu suposat paper com a instigador dels aldarulls i de les "caceres" racistes que s'han produït aquests dies a la localitat murciana de Torre Pacheco. Segons han indicat a Efe fonts del ministeri de l'Interior, l'arrestat és un jove de 28 anys, que vivia a Barcelona i que el gener passat va obtenir l'habilitació per exercir com a escorta privat.

A Vic, als anys noranta, ja hi havia alguns grups de neonazis. Jo me’ls mirava de lluny i recordo que em provocaven una por gairebé instintiva, visceral. Mirats amb perspectiva històrica, és estrany que tant ells com Vox hagin focalitzat el seu odi en el moro, donades les seves simpaties amb el franquisme. El dictador és conegut de sobres per la seva morofília. L’alçament contra la República, de fet, no s’hauria pogut produir sense les nombroses tropes reclutades al Rif. Però si una cosa caracteritza aquests feixistes postmoderns és la seva capacitat de defensar valors contradictoris. Ara ja no es declaren antisemites, però si no existís el fenomen de la immigració ¿cap a on dirigirien el seu odi aquests nostàlgics que ja quan es passejaven amb bombers i pantalons ajustats es presentaven com uns rebels antisistema de caràcter reaccionari? El que en aquest sentit ens diuen les enquestes sobre el gir cap a l’extrema dreta de la joventut és una continuació d’aquelles bandes de skinheads, només que d’abast massiu gràcies a la potència irradiadora dels mitjans digitals. Animar a sortir a “caçar el moro” no és cap novetat i només cal repassar l’hemeroteca per descobrir casos com El Ejido i Ca n’Anglada i altres episodis de violència racista dirigida a “l’altre” per antonomàsia.

Són millors amics. Un, l'Ismael, va néixer al Marroc; l'altre, el Daniel, és un espanyol nascut a Torre Pacheco. I tots dos acudien a la convocatòria no autoritzada que els grups ultres havien fet per a les vuit de la tarda al municipi murcià. Una concentració que no es va realitzar, segons un dels organitzadors, l'agitador que es fa passar per periodista Vito Quiles, perquè la Guàrdia Civil els havia informat que corrien perill. Una amenaça contra també el líder de Desokupa, Daniel Esteve, que ni va aparèixer pel municipi. Tanmateix, fonts de la policia no confirmaven aquestes amenaces que anunciava Quiles. "La Guàrdia Civil els ha obligat a abandonar el municipi de forma pacífica", apuntaven fonts de la delegació del Govern de Múrcia. "No tenim constància d'amenaces", corroborava un policia local.

Els fets i les imatges de Torre Pacheco ens posen davant del mirall de la política de l'odi atiada per la ultradreta, una realitat incendiària que s'escampa per Europa com la pólvora a través de les xarxes socials, buscant llocs on trencar la convivència amb enemics fàcils. En el punt de mira hi ha la població immigrant –tant se val que a vegades siguin segones i terceres generacions amb nacionalitat espanyola– i els entorns de marginalitat, tot regat amb el discurs islamòfob i racista. El cas de l'incendi de la nova mesquita de Piera, encara sota investigació, també podria respondre a aquesta lògica. En les seves diverses sigles, formes i versions, el discurs de fons i l'acció de carrer de la ultradreta europea responen al mateix patró, amb connexions digitals més que plausibles. Arreu es busquen comunitats on hi hagi elements per encendre una guspira i es fan crides a l'activisme violent. Comença llavors la cacera de l'immigrant. A remolc del caos, s'aconsegueix culpabilitzar genèricament el col·lectiu assenyalat i provocar un clima general de por, també entre la població autòctona. Així és com fàcilment es trenquen ponts i s'instal·la una cultura de la sospita.

1. Retrats. La cacera d’immigrants organitzada per l’extrema dreta a Torre Pacheco és una advertència més de les amenaces que cauen sobre la democràcia. I no és menor. L’assenyalament –elevat a persecució— de persones que venen de fora per sobreviure, per trobar una feina que als seus llocs d’origen no tenen, s’ha convertit en una coartada sobre la qual l’extrema dreta construeix i pretén legitimar el seu discurs i els seus propòsits xenòfobs: l’espanyolitat com a condició de reconeixement de les persones, i l’expulsió dels estrangers (els pobres, evidentment) com a mecanisme d’unificació patriòtica. Com sempre, utilitzant els més febles com a cap de turc –i amb la mentida com a argument de legitimació–. Aquest cas, com tants d’altres, arrenca d’un fake: de la imatge de l’agressió d’uns joves ultres, els que ara s’indignen, a una persona gran d’Alacant. El relat a l’inrevés, amb l’obsessió per construir el retrat dels enemics i convertir la lluita contra ells –carregada d’odi, però també expressiva en la feblesa pròpia– com a prioritat política.

La Guàrdia Civil ha detingut un home a Mataró, C.L.F., pel seu presumpte paper com a instigador dels aldarulls racistes que s’han produït aquests dies a la localitat murciana de Torre Pacheco. Segons ha informat l’institut armat en un breu comunicat, després d’entrar i escorcollar l’habitatge on vivia i confiscar-li dos ordinadors, s'han recopilat prou proves per assumir que l’arrestat exercia “tasques de direcció” dins d’un grup de caràcter supremacista i xenòfob que operava a les xarxes socials, sobretot a Telegram, i que animava a fer una “cacera” contra el col·lectiu magribí.

La Fiscalia Superior de la Regió de Múrcia obrirà aquest dimarts diligències d'investigació per estudiar si hi ha indicis de delicte en les manifestacions públiques del president regional de Vox, José Ángel Antelo, amb relació als aldarulls a Torre Pacheco. Això inclou les darreres compareixences davant dels mitjans, en què ha vinculat la immigració i la delinqüència. "Tota la violència que es viu a Torre Pacheco és culpa del PP i del PSOE per finançar i omplir els nostres carrers d'immigració il·legal. Amb Vox, deportacions, seguretat i pau als nostres barris", va dir Antelo davant dels mitjans dissabte passat.