Una batalla processal per escrit. En això s’ha convertit la instrucció del cas Montoro, que en les últimes setmanes ha sigut un permanent estira-i-arronsa entre les defenses dels investigats i les acusacions. “És un desgavell. Estem inundats de recursos”, es queixa a l’ARA una de les parts en el procediment. I és que, a través d’una bateria de recursos “en cascada”, els advocats intenten frenar la investigació atacant-la principalment per quatre elements: la troballa casual que va originar la causa, la competència dels jutjats de Tarragona, la durada del secret de sumari i l’última pròrroga de la instrucció. I tot això, sumat a altres traves que han anat apareixent, dificulta el curs de la instrucció. El que s’investiga és el pagament de suborns de certes empreses gasístiques a canvi que Cristóbal Montoro, que era ministre d’Hisenda, impulsés canvis de lleis al Congrés dels Diputats per beneficiar-les.

La investigació sobre Cristóbal Montoro agafa volada als jutjats de Tarragona. Un informe de 249 pàgines de l'Agència Tributària, al qual ha tingut l'accés l'ARA, detalla fil per randa quina era l'operativa a través de la qual les gasístiques intentaven dissimular els pagaments que feien a Equipo Económico, el despatx que va fundar Montoro, que en aquell moment era ministre d'Hisenda, a canvi d'influir en les reformes de l'impost especial sobre l'electricitat i de l'impost sobre activitats econòmiques. Van establir "tres vels inicials". Primer, l'import total que havien pactat es fragmentava entre diferents pagadors. Després, l'import que li corresponia a cada empresa es fraccionava en "petites quantitats" per dificultar-ne el rastreig. Finalment, l'ingrés es feia en, almenys, "dos comptes bancaris diferents". A més, els pagaments tenien lloc amb un diferiment sota la cobertura formal d'una "prima d'èxit" per distanciar-los del seu origen real. Això sí, els pagaments "coincidien temporalment" amb els avenços de les modificacions legislatives.

El jutge del cas Montoro fa un pas més en la investigació. El titular de la plaça número 2 del tribunal d'instància de Tarragona, que instrueix la presumpta trama de favors fiscals a empreses des del ministeri d'Hisenda a canvi de beneficis econòmics, ha reclamat tot un seguit de documentació a l'exministre del PP i a les empreses sota la lupa. En una interlocutòria amb la qual també prorroga la instrucció sis mesos més, el jutge Rubén Rus accedeix a la petició de la Fiscalia Anticorrupció i requereix a la policia judicial tot un seguit d'informació, entre la qual hi ha les escriptures de constitució i dissolució del règim econòmic matrimonial d'una sèrie d'investigats, com el mateix Montoro.

El cas Montoro és un dels escàndols més sonats dels últims anys pel fet que es tracta de presumpta corrupció al cor de l'Estat, al ministeri d'Hisenda, i perquè el modus operandi representa un torpede a la línia de flotació del sistema democràtic: l'exministre del PP utilitzava, suposadament, la seva influència en el si del govern de Mariano Rajoy per beneficiar sectors econòmics concrets que, a la vegada, pagaven a un lobi, Equipo Económico, fundat per ell mateix. Ara bé, tot i la sospita dels investigadors dels Mossos d'Esquadra que Montoro es va lucrar d'aquesta facturació a través de testaferros i empreses pantalla, ¿és possible que la causa acabi en no res?

La causa que instrueix el jutge de Tarragona Rubén Rus sobre Cristóbal Montoro està acotada al fet de fer lleis a mida a canvi de diners a través del despatx Equipo Económico. Però la investigació ha destapat comportaments escandalosos del ministre que, de moment, ningú ha judicialitzat. Parlem de l'accés a dades fiscals de persones famoses o adversaris polítics (fins i tot dins del seu propi partit) per filtrar-les a la premsa o, el que és molt més greu, ordenar inspeccions d'hisenda a periodistes o polítics incòmodes com a mètode per intimidar-los. L'ARA recull avui dos testimonis especialment colpidors d'aquest comportament típicament mafiós amb la distinció que, en aquest cas, es feia servir una institució de l'Estat com és l'Agència Tributària com a arma per extorquir i amenaçar. Es tracta del periodista Javier Chicote, cap d'investigació del diari Abc, que és el primer que va publicar informació sobre els tripijocs del despatx fundat per Montoro, i Carles Mulet, senador de Compromís que va protagonitzar debats encesos amb el ministre a la cambra alta.

La coincidència en el temps del cas Cerdán i el cas Montoro ha provocat una situació inèdita en la política espanyola: els dos principals partits, PP i PSOE, afectats per escàndols de corrupció de gran magnitud tot i que de naturalesa diferent (en el primer cas parlaríem d'un grup reduït que cobrava comissions a empreses i en segon de tot un ministeri canviant lleis a la carta). Fins ara la corrupció havia provocat finals de cicle més o menys abruptes, com el cas del felipisme per al PSOE o el rajoyisme per al PP, però mai s'havia arribat a una cita electoral en una situació, diguem-ho així, d'empat. I tot apunta que a les pròximes eleccions, siguin quan siguin, els dos partits tindran munició per disparar a l'adversari i mobilitzar els seus.

Quan s'hagi de fer la història completa dels set anys d'investigació de la trama Montoro caldrà posar en un lloc molt destacat la fiscal del cas, Carmen María García Cerdá. Aquesta fiscal s'ha hagut d'enfrontar al llarg d'aquests anys als seus superiors jeràrquics per poder tirar endavant contra vent i marea una investigació que alguns semblava que tenien un interès especial a torpedinar. Veient els indicis clars que recull el sumari de la causa, no s'acaba d'entendre que la Fiscalia Anticorrupció tirés enrere algunes diligències clau, com ara la intervenció dels telèfons dels implicats, que només va estar activa uns dies, o l'accés als correus corporatius dels alts càrrecs d'Hisenda per investigar un possible delicte de revelació de secrets.

Des que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va referir-se explícitament a Ignacio Sánchez Galán, president d’Iberdrola, i Ana Botín, presidenta del Banco Santander, en una compareixença al Congrés dels Diputats ara fa tres anys, al món empresarial no han deixat de mirar de reüll les seves intervencions. "Si [aquests dos directius] protesten, anem en la bona direcció", va afirmar Sánchez just després d’anunciar els impostos extraordinaris a les energètiques i la banca. Des d’aleshores, l’empresa, sobretot la gran empresa, conviu amb la sensació que en qualsevol moment pot ser assenyalada. Ara, l’esclat del cas Montoro ha tornat a encendre les alarmes, assegura un empresari pròxim a les grans patronals espanyoles i catalanes.

El cas que afecta la presumpta corrupció de l'exministre d'Hisenda Cristóbal Montoro ha donat un nou tomb. El jutge de Tarragona que investiga la trama ha deixat clar en diverses resolucions, que han transcendit aquest dijous, que no veu delicte en el fet que Montoro, ara imputat per múltiples delictes, rebés correus del seu equip amb dades fiscals de polítics de diferents partits, inclosos adversaris. Així, denega la personació com a perjudicats de l'exministre del PP Rodrigo Rato i de l'exdirigent de Podem Juan Carlos Monedero, perquè no veu cap il·legalitat en aquesta sostracció de dades seves, ja que estava "plenament autoritzat" i "legitimat" per rebre-la, segons el jutge. En canvi, ha acceptat la personació del PSOE, l'única que ha validat, mentre que ha rebutjat la d'un periodista.

El cas de presumpta corrupció de l'exministre d'Hisenda Cristóbal Montoro ha capgirat el tauler polític a Espanya. El govern espanyol s'ha aferrat a aquest escàndol per agafar aire, canviar l'agenda i allunyar una mica el focus del cas Cerdán per posar a la palestra altre cop la corrupció del PP. Enmig de la gira per Llatinoamèrica, el president espanyol, Pedro Sánchez, ha tornat a la càrrega amb una promesa sobre el cas Montoro: vol posar fi als privilegis que podrien haver obtingut determinades empreses en matèria fiscal arran de les lleis impulsades per l'exministre.

Enmig de la tempesta de corrupció pel cas Montoro, el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, aquest dimecres s'ha tornat a espolsar les responsabilitats, encomanant-se a una investigació que arribi "fins al final" i assenyalant els "rècords de corrupció" del president espanyol, Pedro Sánchez. Però no s'ha quedat aquí i ha continuat apujant el to sobre la immigració vinculada a la inseguretat, mentre les enquestes disparen Vox a Espanya, com la del CIS, amb el seu to contundent en aquesta qüestió. En una entrevista a Cuatro, el dirigent popular no només ha repetit el que ja havia dit la setmana passada amb una defensa de la deportació dels "immigrants irregulars que delinqueixen", sinó que ha obert la porta a expulsar immigrants legals que cometin delictes. Tot plegat, sota un paraigua que rebutja el "populisme" i el "bonisme".

L'esclat del cas Montoro ha posat en el punt de mira el PP i Hisenda. El secretari general del sindicat de tècnics d'Hisenda Gestha, José María Mollinedo, atén l'ARA per abordar la qüestió.

Ahir es va produir un fenomen gairebé paranormal: el president Illa, la consellera d’Interior Parlón, Carles Puigdemont i Oriol Junqueras van coincidir a reaccionar en el mateix sentit i sobre un mateix tema: l’entrevista a l’ARA de Ione Belarra dient que està en contra que Catalunya tingui les competències en immigració perquè els Mossos farien batudes racistes. 

L’esclat del cas Montoro aplega tot els ingredients immutables del pessebre castís, desgrana cada vímet d’una corrupció més sistèmica que sistemàtica i sacseja el taulell politicoemocional a benefici provisional de Vox. Com sempre, passen les modes i només en queda la runa, enmig d’un oblit que només s’esquerda quan esclata un nou desori. Aleshores mirem pel retrovisor, recordem d’on venim i ens demanem què carai no ha canviat mai. Cantonada memòria, de l’estat judicial de les coses caldrà recordar que de l’aznaritat en van quedar tres exministres condemnats i empresonats –Rodrigo Rato, Eduardo Zaplana, Jaume Matas– i que uns quants més també foren investigats, amb causes arxivades o sentències absolutòries pels pèls. Dels governs del felipisme, amb rúbrica judicial ferma, foren condemnats, entre d’altres, un ministre de l’Interior, la coordinadora de finances del partit, uns quants banquers, el germà del vicepresident Alfonso Guerra i manaires de clavegueram del CESID –i va dimitir tot un ministre de Defensa, Narcís Serra, per les escoltes il·legals, fins i tot a la Casa Reial–. Dels governs de Mariano Rajoy, ara sura Montoro, però Fernández Díaz espera judici, on li demanen 15 anys de presó per patriota mentre la seva ministra de Sanitat ja fou condemnada, a títol lucratiu, en el cas Gürtel. Del Peugeot de Sánchez, només en fase prèvia d’imputació, ja han baixat tres persones –i dos han estat secretaris d’organització del partit– i ara només en queda una al volant, que respon al nom de Pedro. Així estan les coses. Com si oblidéssim cada dia que el vaixell insígnia del serial es diu Juan Carlos I i encara viu a cos de rei a Abu Dhabi.

No desitjo cap mal a Montoro, ni tan sols res semblant al mal que va intentar infligir a aquest diari el 2018, però em pregunto per què el jutge no li retira el passaport o el fa comparèixer cada setmana a firmar. Com a mínim. Llegeixes el que avui expliquen els diaris del seu cas i és un escàndol: