Aitana Bonmatí ha rebut el The Best, el premi a la millor jugadora del 2025. Després de guanyar la tercera Pilota d'Or el passat setembre, la futbolista de Sant Pere de Ribes ha rebut aquest guardó per tercera vegada consecutiva. L'exblaugrana Ousmane Dembélé ha rebut el premi en la categoria masculina, en què Pedri, Lamine Yamal i Raphinha han estat finalistes. Ha sigut en una gala que s'ha celebrat a Qatar sense cap blaugrana present a l'acte. Sí que hi ha estat, en canvi, el PSG, que aquest dimecres jugarà la final de la Copa Intercontinental contra el Flamengo.

París va rendir-se als peus d'una catalana. De nou, per cinquena vegada. La capital francesa va vestir-se de gala, un any més, per a la cerimònia de la Pilota d'Or, el premi que entrega la revista francesa France Football i que reconeix els millors jugadors de la temporada. Una gala històrica, perquè Aitana Bonmatí va guanyar la Pilota d'Or per davant de la mallorquina Mariona Caldentey, segona. Alessia Russo, campiona d'Europa per partida doble amb l'Arsenal i la selecció anglesa, va acabar tercera. En categoria masculina, va ser una festa del PSG: va ser escollit millor club, Luis Enrique va guanyar com a millor entrenador i Ousmane Dembélé va aconseguir el gran premi, la Pilota d'Or, per davant d'un Lamine Yamal que va quedar-se a un pas de donar la sorpresa. El jugador de Mataró es va convertir en el futbolista més jove en pujar al podi, fent-ho amb 18 anys. Fins ara el més jove havia estat el brasiler Ronaldo el 1997 amb 21 anys.

El Barça ha arrencat el segon tram d’aquesta temporada atípica donant senyals preocupants, tant al derbi com a Alacant. És reincident en els seus problemes productius en atac –accentuats sense Lewandowski– i també en la manca de contundència defensiva. La inoperància per tancar els partits el condemna a espirals de descontrol i errors molt cars. Si un conjunt de Primera RFEF és capaç d’erigir en heroi un jugador descartat de La Masia per rubricar un hat trick, què passarà quan arribi el Reial Madrid en una hipotètica final de la Supercopa o el Manchester United a l’Europa League? O, sense anar més lluny: què pot passar diumenge al Metropolitano? El Barça viu congelat en defectes que es consoliden i s'allarga la sensació d’involució que ja havia transmès abans de l’aturada per al Mundial malgrat col·locar-se líder de la Lliga.

El trencaclosques amb Ousmane Dembélé al Barça continua. La seva renovació el juliol passat va ser una pilotada endavant. Després de mesos de negociacions frustrades, es van trencar les relacions entre la cúpula esportiva del club i la representació del jugador. Fins i tot, va ser apartat de la disciplina del primer equip. Un càstig que Xavi Hernández, el principal valedor del francès, va haver d'acatar durant els últims dies del mercat d'hivern.

Segueixo pensant que Xavi serà un bon entrenador. Durant els últims mesos he vist aspectes futbolístics que feia anys que no es treballaven al Barça. Però, de sobte, des de l’aturada de seleccions, el castell s’ha ensorrat precipitadament, i tots els passos endavant que havia fet el grup s’han revertit. Contra l’Inter de Milà i en certa manera contra el Reial Madrid l’equip va tornar a ser primari, precipitat, sense agressivitat ofensiva ni defensiva, mentalment fràgil.

Punt final al debat sobre què s’havia de fer amb Ousmane Dembélé després que el francès s’hagués negat a renovar i hagués rebutjat ofertes per sortir del Barça aquest mercat d’hivern. Malgrat que la posició del club, verbalitzada pel mateix president Joan Laporta i pel director de futbol Mateu Alemany, era relegar el futbolista díscol a la grada, Xavi Hernández ha aconseguit imposar el seu criteri i l’ha convocat per jugar aquest diumenge contra l’Atlètic de Madrid (16.15 h, Movistar LaLiga).

“És un partit especial. Hem de guanyar perquè la classificació segueixi depenent de nosaltres mateixos. L’equip està capacitat per afrontar aquest moment”. La premissa és clara i, per això, Sergi Barjuan medita fer saltar a la gespa de l’Estadi Olímpic de Kíev (21 h, Movistar LaLiga) un onze amb les màximes figures del Barça després que l’equip hagi recuperat Dembélé, Araujo, Ansu Fati i Frenkie de Jong. “Tots els que van convocats tenen opcions de jugar. És cert que els que fa més temps que estan lesionats no tenen el mateix ritme de joc, però el partit és molt important per a l’equip i també per al club”, va confessar el tècnic català, que viurà el seu primer duel de Lliga de Campions des de la banqueta: “És un honor”.

Més d'una dotzena de jugadors del Barça s'han lesionat o han patit contratemps relacionats amb el seu estat físic aquesta temporada. Ni més ni menys que mitja plantilla. I Ronald Koeman ho ha convertit en un dels seus principals arguments a l'hora de demanar crèdit i explicar les dificultats que està tenint el seu equip en una arrencada d'exercici decebedora. A les tres setmanes més que necessitarà Pedri per recuperar-se, s'hi ha sumat la baixa de Frenkie de Jong i els dubtes amb Ansu Fati, amb molèsties al genoll dret per un cop al clàssic. Encara que l'hispanoguineà va entrar a la convocatòria per jugar contra el Rayo Vallecano aquest dimecres (19 h, Movistar LaLiga), el club ha fet oficial la seva baixa hores abans del matx.

Reial Madrid i PSG s'han desafiat cara a cara en un duel per Kylian Mbappé. "Si Mbappé se'n vol anar, se n'anirà, però amb les nostres condicions", ha sentenciat Leonardo de Araújo, director esportiu del club parisenc, en declaracions a diversos mitjans francesos. L'executiu del PSG ha llançat diverses fuetades al club blanc qüestionant la seva forma de procedir i explicant que han rebutjat l'oferta de prop de 160 milions d'euros que hauria ofert l'entitat presidida per Florentino Pérez. "¿L'oferta del Reial Madrid? Sembla una estratègia perquè puguin dir que tenen un no per part nostra, demostrar que han intentat fitxar el futbolista i després esperar una temporada per endur-se'l gratis. Fa dos anys que el Madrid es comporta així i això no es fa, és fins i tot il·legal, perquè es van posar en contacte amb el jugador [i té contracte en vigència]".

Antoine Griezmann no té cap mena d’intenció de marxar de Barcelona. S’hi sent a gust, a la ciutat. També al club, malgrat que és conscient que amb la situació econòmica que viu l’entitat, li tocarà ser protagonista de mil informacions que el situen ben lluny del Camp Nou. De fet, és un dels pocs jugadors de l’actual plantilla amb mercat i del qual es puguin treure diners, per l’edat i per projecció, especialment si li surt una bona Eurocopa. Malgrat que el seu pas pel Barça encara no ha complert les expectatives, la direcció esportiva blaugrana confia que un bon torneig amb França augmenti el seu preu de mercat i permeti tancar una bona operació. L’entorn de Griezmann, però, és molt contundent: ni vol marxar ni marxarà. Tant li fa si la directiva l'ofereix o no. Ell vol seguir.

Malgrat haver quedat atrapat a la cantonada del ring, colpejat pels rivals i amb dolor a tot el cos, el Barça es nega a tirar la tovallola. Si cal caure, Ronald Koeman ha decidit per fi que serà atacant, valent. En una demostració de coratge, el Barça va tallar les ales a un Sevilla que arribava en forma al partit, deixant-lo lluny en la classificació (0-2). I, de passada, enviava una advertència a l’equip de Lopetegui: si ja es veia a la final de Copa, serà millor que sigui prudent i esperi al partit de tornada de les semifinals. El Barça va saber jugar bé de sortida i patir al final, quan va perdre per lesió Dest i Araujo. L'alegria no va ser completa. 

Ja fa temps que els jugadors del Barça no han d’aguantar la pressió de les càmeres als entrenaments: la majoria de les sessions són a porta tancada. Tampoc han de suportar qüestionaris en rodes de premsa presencials o telemàtiques (tret dels dies de Champions). Últimament, el covid-19 també els ha exonerat d’haver de passar per les zones mixtes i d’exposar-se als xiulets i les crítiques d’aficionats disconformes a l’estadi. Bunqueritzats, els futbolistes culers es protegeixen del que dirà la gent i fan i desfan amb la paella pel mànec. I tenen una xarxa de seguretat (i silenci) per a aquells dies en què potser surten del carril.

Des que va arribar al Barça l’estiu del 2017 a canvi de 105 milions (més 42 en concepte de variables), Ousmane Dembélé ha sigut més notícia per les seves lesions que pas pel seu rendiment damunt de la gespa. L’última, una ruptura completa del tendó proximal del bíceps femoral de la cuixa dreta de la qual ha sigut operat aquest dimarts a la localitat finlandesa de Turku per l’especialista Lasse Lempainen, membre de l'equip del doctor Sakari Orava, que ja va intervenir el blaugrana fa dos anys, quan va tenir la mateixa lesió a l'altra cama. El club ha fet oficial que Dembélé estarà un total de sis mesos de baixa.

Dembélé va haver d’abandonar el terreny de joc als 25 minuts de partit contra el Borussia Dortmund després de quedar-se, tot sol, assegut a terra. El francès es va treure les botes i les va llençar en senyal de ràbia poc abans de va demanar el canvi. El ritual i la cara de pomes agres de Dembélé tenia una explicació clara: una nova lesió el tornava a frustrar. Va deixar la gespa pel seu propi peu, però amb llàgrimes als ulls. Les primeres proves que el club li va fer van determinar que té una lesió muscular a la cuixa dreta.

El potencial d’Ousmane Dembélé genera consens al Barça. De fet, és el principal argument que el manté al club després de dues temporades molt per sota del rendiment que s’esperava d’ell i que aquest estiu el van arribar a situar com a moneda de canvi en una hipotètica tornada de Neymar al Camp Nou. La història del francès és la d’un vers lliure, tan capaç de fer gols que deixen tothom bocabadat com de fallar una passada a un company que té a tres metres de distància. Des que va arribar al Barça, sent tan jove (actualment té 22 anys), porta penjada l’etiqueta de “diamant per polir”. Té talent i unes condicions difícils de trobar en el món del futbol -és pràcticament igual d’hàbil amb la cama dreta que amb l’esquerra i té dríbling, xut i velocitat-, però, de la mateixa manera, el seu pas pel Barça segueix estant marcat per una paraula que, associada als futbolistes, sempre té una connotació negativa: la irregularitat.

M’agradaria saber què va pensar Griezmann quan, en dos minuts, Ansu Fati, amb 16 anys, l’havia eclipsat amb el seu primer gol al Camp Nou. L’arribada del francès a Barcelona va anar acompanyada d’una càrrega de comèdia excessiva, primer anunciant que es quedava a l’Atlètic mitjançant un documental feixuc i, després, quan el seu fitxatge es va tancar, amb les amenaces insulses dels dirigents del conjunt madrileny. En canvi, Fati va aparèixer fa uns dies sense fer gaire soroll, sent un desconegut per al gran públic, i, des de llavors, no ha deixat d’acumular nits per al record.

El primer contacte directe, cara a cara, entre el Barça i el PSG per tractar el possible retorn de Neymar al Camp Nou només va servir per confirmar que les posicions estan allunyades. El secretari tècnic culer, Éric Abidal; el directiu vinculat a l’àrea de futbol, Javier Bordas, i l’intermediari a sou del club, André Cury, van anar abans-d’ahir a París sense amagar-se -van sortir a la foto tant a l’anada com a la tornada- i van comprovar de primera mà que l’entitat francesa no ho posarà gens fàcil per propiciar l’acord. Quan parla amb el Barça, el PSG taxa el davanter paulista en 250 milions d’euros, 28 més dels que en va pagar fa dos anys, i només accepta Philippe Coutinho, Ivan Rakitic i una suma important de diners per començar-s’ho a pensar. El club francès creu que l’ex del Liverpool s’ha devaluat després d’un any i mig discret, i que el croat, que farà 32 anys, ja està plenament amortitzat després de cinc temporades de rendiment fiable a Barcelona. Nélson Semedo també ha aparegut al ball de possibles bescanvis, però Ernesto Valverde aposta cegament pel lateral portuguès i no aprovaria la seva sortida.

1. Aquesta setmana començarà la campanya electoral (la nit de dijous a divendres), de manera que els partits ja podran fer el mateix que ara, però explícitament, que és demanar-nos el vot.

Al Groupama Stadium de Lió va arribar la data més assenyalada d’aquest mes de febrer (amb permís dels clàssics) i Ernesto Valverde va tenir clar quina seria el tercera espasa per acompanyar Messi i Suárez en el trident ofensiu blaugrana: Dembélé. L’extrem francès, recuperat de la lesió que el va obligar a parar quan estava vivint el seu moment més dolç al Barça, segueix comptant amb la confiança del tècnic basc. Coutinho, que no va aprofitar el rol de titular per decret que va tenir durant la baixa de Dembélé, va arribar com un fitxatge de luxe i ara mateix viu una lluita interna per tornar a ser el futbolista intermitent però decisiu que va ser a Liverpool, i no acabar empetitint-se amagat dins del seu anorac a la banqueta.

La sort és una aliada sovint necessària en el futbol, però la sort s’ha de buscar. I ahir, contra el Llevant, el Barça la va buscar, la va reclamar i va fer-se-la seva. La deessa Fortuna es va aliar amb Ousmane Dembélé, que en poc més d’un minut va marcar dos gols tan estrambòtics com necessaris per liderar la seva primera remuntada al Camp Nou. Tots dos cuinats per Leo Messi, el principal absent en l’anada i el director d’orquestra de la victòria (3-0) del Barça, que va fer oblidar la desfeta tot just feia una setmana al Ciutat de València. A la festa de Dembélé també s’hi va sumar Messi, autor del tercer gol. Una remuntada que s’haurà de confirmar als despatxos per l’alienació indeguda de Chumi en l’anada, però ningú pot retreure-li al Barça que no fes la feina a la gespa.