Quan la gran majoria de la premsa i crítica acreditada al Festival de Venècia esperava que el Lleó d’Or anés a parar a les mans de Kaouther Ben Hania –la directora tunisiana que ha sacsejat la Mostra amb la seva denúncia del genocidi de Gaza a The voice of Hind Rajab–, el jurat presidit pel nord-americà Alexander Payne ha decidit atorgar el guardó daurat al també nord-americà Jim Jarmusch, un mite vivent del cinema independent americà que va presentar a Venècia Father mother sister brother, la millor pel·lícula vista a les pantalles de la Mostra durant els onze dies de festival.

Quatre dies després que una manifestació en favor del poble palestí travessés els carrers del Lido, la Mostra de Venècia ha acollit aquest dimecres l’estrena de The Voice of Hind Rajab, de la tunisiana Kaouther Ben Hania, que denuncia l’assassinat a mans de l’exèrcit israelià de la nena de sis anys Hind Rajab. La pel·lícula havia generat una gran expectació, sobretot pels comentaris del director artístic de la Mostra, Alberto Barbera, que en la presentació de la programació va advertir de la contundència dramàtica i del potencial polèmic del film. Aquesta preocupació es va traduir en un enduriment dels controls de seguretat en els accessos a la zona del festival. Així, amb uns minuts de retard, es va iniciar la projecció de la pel·lícula que s’ha convertit en la principal aspirant al Lleó d’Or de la Mostra.

Kim Novak ha tornat a posar-se davant els focus. L’actriu nord-americana, icona de l’edat d’or de Hollywood i protagonista d’una de les obres mestres d’Alfred Hitchcock, Vertigen (1958), ha rebut aquest dilluns el Lleó d’Or honorífic del Festival Internacional de Cinema de Venècia. L'ha rebut amb 92 anys, després de dècades d’absència pública i amb un missatge clar: “Necessitem obrir els ulls i fer tot el possible per salvar les nostres democràcies”.

Sembla impossible de creure, però aquest divendres Julia Roberts ha visitat per primera vegada el Festival de Venècia. L’actriu, de 57 anys, tota una icona del cinema de Hollywood, guanyadora de l’Òscar per Erin Brockovich, ha trepitjat per primera vegada la catifa vermella de la Mostra gràcies a la seva participació en la pel·lícula After the hunt, dirigida per l’italià Luca Guadagnino i presentada fora de competició a Venècia. En el film, Roberts dona vida a Alma Imhoff, una professora de la Universitat de Yale que veu compromeses les seves conviccions ètiques i els seus vincles afectius quan descobreix que el seu millor amic i principal confident (Andrew Garfield) podria haver atacat sexualment la seva alumna predilecta, una noia afroamericana i lesbiana interpretada per Ayo Edebiri, la Sydney de la sèrie The bear.

Jaume Claret Muxart (Barcelona, 1998) forma part de la primera promoció de l’Elías Querejeta Zine Eskola de Sant Sebastià, i en pocs anys ha aconseguit situar-se en el panorama internacional amb curtmetratges com Ella i jo (2020) i Die Donau, (2023). Aquest divendres estrena el primer llargmetratge, Estrany riu, a la secció Orizzonti del Festival de Venècia. La pel·lícula també es veurà al festival de Sant Sebastià, i arribarà a les sales el 3 d'octubre. Rodada en 16 mm al llarg del Danubi, Estrany riu parteix dels viatges en bicicleta que Claret feia de petit amb la família, però es desplega com un relat de ficció sobre l’adolescència, la transformació i els vincles familiars. La protagonitzen Nausicaa Bonnín, Jordi Oriol i el debutant Jan Monter.

El Festival de Cinema de Venècia porta bons records a la parella artística formada pel cineasta grec Yorgos Lanthimos i l’actriu nord-americana Emma Stone. Va ser a la Mostra del 2018 que es va estrenar La favorita, la pel·lícula que va inaugurar una llarga i fèrtil col·laboració que, fins ara, té com a punt àlgid el Lleó d’Or que va endur-se Pobres criatures el 2023. Aquest dijous la 82a edició del certamen italià ha acollit l’estrena mundial de Bugonia, el quart projecte compartit pel director de Llagosta i la protagonista de La La Land, que és en realitat un remake del film sud-coreà Save the green planet! (2003). Aquell film de Jang Joon-hwan era un esbojarrat i surrealista deliri pop que jugava amb la teoria que el directiu d’una gran empresa podia ser l’emissari d’una raça alienígena disposada a eliminar la Terra. Ara és rellegit, amb urgència i en clau depurada, per un Lanthimos que hi troba un receptacle idoni per a la seva mirada misantròpica, el seu domini de la posada en escena i el seu gust per la brutalitat.

Una de les principals apostes de la 82a Mostra de Venècia apunta a la seva reivindicació com a aparador privilegiat del millor cinema italià. Acostumat a veure com els grans cineastes del país, com ara Nanni Moretti o Alice Rohrwacher, presenten les seves obres a Canes, aquest any el veterà festival italià aposta pel talent local, començant per Paolo Sorrentino. Malgrat ser una presència habitual en el certamen francès, el director de La gran bellesa ha inaugurat aquest any la Mostra amb La grazia, un film que eixampla l’aproximació de Sorrentino a l’univers de la política, un territori que ja va satiritzar a Il divo (2008) i a Silvio (i els altres) (2018), dos retrats paròdics de Giulio Andreotti i Silvio Berlusconi. A la roda de premsa de presentació de La grazia a Venècia, Sorrentino ha manifestat el seu interès a fer una pel·lícula política “en un moment històric en què l’ètica sembla una cosa opcional, esquiva, opaca o invocada només per raons instrumentals”.

Les crides a posicionar-se sobre la guerra a Gaza arriben al Festival Internacional de Cinema de Venècia a les portes de la seva inauguració. A través del col·lectiu Venice4Palestine, centenars de professionals del sector han impulsat una carta oberta en què demanen que el certamen condemni el que qualifiquen de genocidi i obri espais de visibilització durant la Mostra, que se celebra del 27 d’agost al 6 de setembre. La carta ha sumat més de 1.500 signatures, entre les quals les de directors com Ken Loach, Marco Bellocchio, Alice Rohrwacher, Céline Sciamma i Abel Ferrara.