Han passat dos anys des del cop d'estat que va expulsar del poder la Nobel de la pau de Myanmar Aung San Suu Kyi, i la situació dins del país és el d'una autèntica guerra civil. La junta militar que va assumir el govern l'1 de febrer del 2021 ha estès a diverses zones del país els mètodes de terror que havia fet servir fa uns anys –llavors sota el govern de Suu Kyi– contra la minoria ètnica dels rohingyes, que els van forçar a fugir massivament del país. Avions de combat militars bombardegen pobles sencers i cremen les cases. A la seva lluita de dècades contra els grups ètnics armats d'algunes regions s'hi afegeix ara el combat contra les Forces de Defensa del Poble (PDF, en les sigles en anglès) que van sorgir després del cop d'estat per tractar de derrocar la dictadura militar. Són principalment estudiants universitaris que van agafar les armes i que s'enfronten amb mètodes de guerrilla contra el poderós exèrcit birmà (Tatmadaw), però que, segons diverses fonts, ja controlen algunes zones del centre del país.

El Tribunal Internacional de Justícia (TIJ), el principal òrgan judicial de les Nacions Unides, ha començat avui una vista sobre les acusacions de genocidi contra la minoria rohingya a Birmània. La junta militar birmana, al poder després del cop d'estat de l'any passat, representarà el país davant l'alt tribunal, fet que ha rebut crítiques de juristes i organitzacions de defensa dels drets humans, perquè suposa concedir-los reconeixement internacional.

Milers de refugiats rohingyes han quedat desemparats després que un incendi hagi arrasat part del camp de refugiats més gran del món, al sud-est de Bangladesh. La majoria dels afectats són d'aquesta minoria musulmana perseguida a Birmània d'ençà que l'any 2017 l'exèrcit va imposar la seva repressió en una "intenció genocida", segons les Nacions Unides.

Les fortes pluges monsòniques que colpegen Bangladesh han provocat almenys 14 morts i han forçat a evacuar més de 5.000 rohingyes dels camps de refugiats, on sis persones han perdut la vida a causa d’esllavissades de terra i inundacions aquest dimecres, segons informen les autoritats locals. A més, fora dels camps, vuit persones més, incloent-hi cinc nens d'una mateixa família, també han mort en altres indrets de Cox's Basar, al sud del país. I unes 700 persones residents en zones en risc d'inundació o que viuen en cases poc resistents ja han sigut traslladades a refugis governamentals.

Porten tres anys i mig (i alguns dècades) vivint en estructures de bambú amb sostres d'uralita de plàstic, sense aigua corrent i cap més aliment que el que reparteixen les organitzacions humanitàries. Més d'un milió de persones amuntegades en 26 quilòmetres quadrats, poc més que tot el districte de Sants-Montjuïc (però no en blocs de pisos, sinó en tendes precàries). La minoria musulmana dels rohingya, que l'estiu del 2017 va fugir en massa d'una massacre indiscriminada a mans de l'exèrcit birmà, té un futur cada cop més incert, però el seu present és un infern. Un malson al qual aquesta setmana encara es va sumar un altre: el devastador incendi que ha deixat més de 45.000 d'aquests refugiats sense aixopluc.

L'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) ha confirmat que almenys 15 persones rohingyes han mort i unes 400 continuen desaparegudes en el "devastador" incendi que ha arrasat els camps de refugiats de Bangladesh on vivien. El representant de l'ACNUR al país, Johannes van der Klaauw, ha confirmat que l'agència té registrades més de 550 persones ferides i unes 45.000 que han hagut de fugir. Les investigacions per trobar la causa de l'incendi continuen obertes mentre els treballadors d'emergències, voluntaris i familiars continuen buscant víctimes entre la runa.

Fa trenta anys que es dedica a l'activisme polític contra la persecució de les minories, sobretot al seu país, Birmània. El 2018 va cofundar la Free Rohingya Coalition, la xarxa més gran d'organitzacions de refugiats rohingyes i activistes a l'exili. Tal com ell mateix recorda, l'èxode de més de 700.000 rohingyes de Birmània a Bangladesh l'any 2017, arran de la neteja ètnica perpetrada per l'exèrcit birmà i que ha estat considerada com un genocidi per l'ONU, va ser només un pas més en una política discriminatòria contra aquesta minoria musulmana al país.

Set vaixells de l’armada de Bangladesh que transportaven més de 1.640 refugiats rohingyes van desembarcar aquest divendres a la remota illa de Bhasan Char en el marc del pla del govern de descongestionar els camps de refugiats del continent, on han viscut més d’un milió de persones que fugen de la persecució de la veïna Birmània. Organismes de drets humans denuncien que el trasllat és forçós, i temen per la seguretat dels refugiats. Situada a 34 quilòmetres del continent, l’illa va sorgir fa només 20 anys i no s’ha habitat mai. El govern de Bangladesh té previst traslladar-hi 100.000 rohingyes.

Després de mesos i mesos de silenci, l’agost passat les Nacions Unides van admetre que l’onada de violència a mans de l’exèrcit de Birmània contra la població rohingya iniciada l’agost del 2017 presentava tots els ingredients per qualificar-se de genocidi. Abans, els governs dels Estats Units, França, el Regne Unit o Austràlia ja havien condemnat les massacres de l’exèrcit birmà i havien exigit a la líder del país i premi Nobel de la pau Aung San Suu Kyi -com a mínim còmplice de tot aquest horror- que aturés el que van anomenar “una neteja ètnica de manual”.

Els dos periodistes birmans de l'agència Reuters que s'han passat 18 mesos a la presó per investigar i denunciar una matança contra la minoria musulmana rohingya han estat alliberats aquest dimarts després de ser amnistiats pel president del país. Wa Lone i Kyaw Soe Oo van ser condemnats a set anys de presó al setembre després de ser declarats culpables de violar la llei de secrets oficials mentre realitzaven la investigació de la matança, per la qual posteriorment van rebre el premi Pulitzer.

Des de fa anys, l’actriu Angelina Jolie compagina la seva carrera a Hollywood amb la tasca d’enviada especial de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR). En aquesta ocasió s’ha desplaçat durant tres dies a Bangladesh, on està fent una sèrie de visites a campaments de refugiats rohingyes, unes visites que es fan poc abans que l’ONU sol·liciti 920 milions de dòlars en ajuda humanitària per a aquesta minoria musulmana expulsada de Birmània.

A Jafaralam Hoque la calma se li va acabar el dia que no va poder posar el plat a taula als seus fills. Té 40 anys, porta un bigoti que li endureix la mirada i s’eixuga les llàgrimes abans que li arribin als pòmuls. El seu plor, reprimit, és l’altra cara de la cruel violència de l’exèrcit birmà contra la comunitat rohingya i el consegüent èxode cap a Bangladesh: els efectes que l’arribada de totes aquestes persones ha tingut en la població local de Bangladesh, on un 30% dels habitants viuen sota el llindar de la pobresa.

La sang encara devia ser calenta i l’aire feia olor de carn cremada. De carn humana cremada. Però Mohamed Muslim ho va entendre com un deure: va agafar el seu telèfon mòbil i va començar a gravar. En silenci. “Mira, sisplau”, diu ara, poc més d’un any després. Les mans encara li tremolen quan m’acosta un smartphone polsós en què ja té preparat el primer vídeo. Les imatges són esfereïdores: es veu un poblet rohingya minuts després d’haver sigut arrasat per l’exèrcit de Birmània. Hi ha tolls de sang per tot arreu, restes humanes, blens de cabells cremats, roba de les víctimes i silenci, més silenci.

Fracassa el primer intent per repatriar els refugiats rohingyes a Birmània, país d'on aquesta minoritària comunitat musulmana va haver de fugir fa un any a la veïna Bangladesh. Les autoritats bengalines han aturat la repatriació que havia de començar aquest dijous, perquè cap voluntari rohingya ha accedit a pujar als autobusos que havien de fer el trasllat.

S'han acabat l'admiració i els somriures de complicitat entre el Canadà i la líder de Birmània, Aung San Suu Kyi, que fa tan sols un any era rebuda amb tots els honors pel primer ministre, Justin Trudeau. El Congrés ha aprovat retirar la ciutadania honorària que se li va concedir el 2007 per la seva complicitat en la repressió contra la minoria musulmana dels rohingyes.

La Fiscalia del Tribunal Penal Internacional (TPI) ha obert un examen preliminar per investigar les presumptes deportacions i desplaçaments forçats dels rohingyes de Birmània, segons ha avançat la fiscal, la gambiana Fatou Bensouda, que ha assenyalat que també se centrarà en la "privació de drets fonamentals, homicidis, violència sexual, desaparicions forçades, destruccions i saquejos" que pateix aquesta minoria musulmana a qui les autoritats birmanes no reconeixen drets de ciutadania.

Els dos periodistes es van trobar a mitjans de desembre amb un caporal de la policia de Birmània, davant de la seva insistència, en un restaurant de Yangon, al sud del país. Confosos perquè la conversa no responia a la urgència inicial que l’oficial va reclamar per a la reunió, els dos reporters van decidir donar per acabat el dinar, però abans de marxar es van emportar dos documents que l’oficial va insistir a donar-los. Els periodistes són Wa Lone i Kyaw Soe Oo, treballadors de l’agència de notícies Reuters, i tot just sortir per la porta del restaurant van ser arrestats. Se’ls van confiscar els documents, que, segons van declarar posteriorment, no havien tingut temps ni de mirar. Ahir, malgrat els testimonis de diversos policies que van negar les acusacions contra els reporters, Wa Lone i Kyaw Soe Oo van ser condemnats a set anys de presó per violar la llei de secrets oficials de l’estat, vigent des que Birmània era una colònia britànica.

El Comitè Noruec dels premis Nobel mantindrà el de la pau que va concedir a la líder birmana Aung San Suu Kyi, malgrat les greus acusacions de l'ONU que l'assenyalen com a còmplice en la massacre contra la minoria religiosa dels rohingyes i que en un informe recent l'organisme internacional titlla d'"intent de genocidi".

L'ONU considera que hi ha elements de "genocidi internacional" en l'operació militar que fa un any va dur a terme l'exèrcit birmà contra els rohingyes, i insta a investigar els responsables de les forces armades en un tribunal internacional. A més a més, critica la líder Aung San Suu Kyi, premi Nobel de la pau, per passivitat.

Les autoritats i gran part de la població de Birmània (Myanmar) s'han despertat aquest dissabte indiferents a l'aniversari de la crisi que fa un any va provocar l'èxode de més de 700.000 persones de la minoria rohingya a Bangladesh. El 25 agost del 2017, un grup de militants de l'Exèrcit de Salvació Rohingya d'Arakan (ARSA), qualificat de "terrorista" per les autoritats birmanes, va atacar una trentena de comissaries a l'estat de Rakhine, a l'oest del país.