Àsia
Internacional 01/02/2021

L'exèrcit de Birmània assegura que ocuparà el poder com a mínim un any

La líder Aung San Suu Kyi, que ha cridat la gent a sortir al carrer contra els militars, està detinguda

4 min
Un control militar a Naypyitaw el matí d'aquest dilluns.

BarcelonaL’exèrcit de Birmània, que va ocupar el poder d’aquest país asiàtic des del 1962 fins al 2011, ha protagonitzat la matinada de dilluns un cop d’estat contra l’executiu d’Aung San Suu Kyi. La líder birmana ha sigut detinguda i substituïda pel general Min Aung Hlaing, que ha declarat l’estat d’emergència com a mínim durant un any, fins que es facin unes altres eleccions. Tant a Naypidaw –la capital política–o Yangón –la capital econòmica– com en altres grans ciutats, camions de militars controlen des d’ahir al matí els carrers. En un primer moment, es va tallar internet, tampoc funcionaven la majoria de telèfons mòbils, l’aeroport internacional havia quedat tancat –amb els vols suspesos– i els bancs i caixers automàtics estaven fora de servei. Al voltant dels supermercats s’havien format llargues cues de gent, que s’intentava proveir d’aliments davant la incertesa dels pròxims dies.

Suu Kyi, de 75 anys, va fer públic un comunicat en què demanava a la gent “que no ho accepti i surti incondicionalment al carrer per protestar contra el cop dels militars”. La cap del govern no va ser l’única arrestada: el líder del sindicat d’estudiants, ministres, líders regionals, polítics opositors, escriptors i activistes també formen part de la llarga llista de detinguts. Les ambaixades dels països estrangers recomanaven ahir als seus ciutadans residents a Birmània que no sortissin de casa si no era imprescindible.

Protesta contra el cop d'estudiants birmans a Tòquio.

L’alçament ha tingut lloc després de mesos de tensió entre civils i militars. Aquests últims no van reconèixer el resultat de les eleccions celebrades al novembre i acusen Suu Kyi de frau. De fet, el cop va arribar només unes hores abans que es constituís el Parlament sorgit d’aquells comicis, en què el partit de Suu Kyi, la Lliga Nacional Democràtica (NLD), va obtenir un triomf històric, amb 396 escons dels 476 que hi havia en joc.

Els rumors sobre un possible cop d’estat havien començat la setmana passada. I l’exèrcit justifica el motí apel·lant a l’article 417 de la Constitució vigent, de 2008 i redactada pels propis uniformats: aquest apartat autoritza les forces armades a fer-se amb el poder si consideren en greu perill la unitat de país. I “el greu perill”, en aquest cas, era el suposat intent de frau de la cap de govern.

Lideratge històric

L'historiador Than Myint-U ha explicat al New York Times que "s'han obert les portes per a un futur més negre: Birmània és un país que ja estava en guerra contra si mateix, ple d'armes, amb milions de persones que amb prou feines tenen res per menjar i profundament dividit en fractures ètniques i religioses". Segons l'historiador: "Va ser gairebé un miracle que pogués avançar cap a la democràcia la dècada passada, però no estic segur que ningú pugui controlar el que ve ara".

Aung San Suu Kyi es va passar gairebé quinze anys en arrest domiciliari dins una llarga trajectòria com a opositora al poder militar abans de dirigir NLD, que va guanyar les primeres eleccions obertes de la història del país el 2015. La líder birmana va ser reconeguda amb el premi Nobel de la pau pel seu desafiament democràtic no violent i, tot i que la seva reputació internacional ha quedat molt afectada per la seva posició davant el genocidi dels rohingyes, molts birmans la consideren la "mare" de la nació.

Aung San Suu Kyi

Però l'exèrcit continua sent enormement poderós a causa d'una Constitució impulsada per la junta militar, que li dona control sobre els ministeris clau i li garanteix una quarta part dels escons. I és que la transició que va començar el 2011 no va posar fi a la tutela militar. Daniel Gomà, especialista en el Sud-est Asiàtic a la Universitat de Cantàbria, recorda que "Suu Kyi volia promoure una reforma per acabar amb aquest paper preponderant de les forces armades al sistema polític. Però en tots aquests anys no ha tingut mà esquerra amb els militars. Va qüestionar la figura del comandant en cap quan ell encara tenia molt poder".

El cop probablement perpetuarà en el poder el general Min Aung Hlaing, que per la seva edat s'havia de retirar aquest estiu. El general és al capdamunt d'una xarxa clientelar que podria quedar amenaçada per la seva retirada, i encara més quan el general no s'havia blindat una sortida neta. El cop militar arriba només dos dies després que el secretari general de l'ONU, António Guterres, mostrés preocupació per la situació al país.

Els Estats Units i la UE, entre altres actors internacionals, han condemnat el cop. El propi Joe Biden amenaçava el país amb sancions si els militars no cedeixen immediatament el poder. En canvi, veïns com la Xina i Tailàndia hi han tingut una resposta molt tèbia. Manel Ollé, especialista en l'Àsia a la Universitat Pompeu Fabra, apunta que "les possibles sancions internacionals i el retorn a un aïllament global pot reforçar la influència de la Xina a Birmània". El govern de Xi Jinping, de fet, ja havia manifestat tenir tan bones relacions amb el govern de Suu kyi com amb els militars. I, en aquest sentit, recorda que "el rebuig social que generaven les inversions xineses pot ser frenat pels militars, que a més en poden treure beneficis econòmics directes".

L'últim cop d'estat al país es va produir el 1962 quan el general Ne Win va enderrocar el fràgil govern que havia dirigit la independència respecte del Regne Unit. En el mig segle que els militars van ser al poder des d'aleshores, el país, que havia sigut un dels més rics de l'Àsia, es va enfonsar en la misèria. L'exèrcit va instrumentalitzar la diversitat ètnica i religiosa per mantenir-se al poder i va instaurar un règim de terror. Després d'una matança de manifestants pro democràcia el 1988 es van celebrar eleccions dos anys més tard, que va guanyar la Lliga Nacional Democràtica, però els militars es van negar a reconèixer-ne el resultat. Els dirigents com Suu Kyi van ser empresonats fins que el 2015 el partit va tornar a guanyar les eleccions i l'exèrcit va acatar el resultat, però sense perdre el control del poder.

Entrevista a Philip Robertson (Human Rights Watch): "El cop és el pitjor malson per al poble birmà"

Quin escenari s'obre amb el cop?

El que ha passat és el pitjor malson del poble birmà, perquè l'enfonsa en els temps més foscos de les dictadures militars que van dominar el país durant 48 anys. Les acusacions de l'exèrcit sobre un frau electoral massiu són trumpianes, sense proves clares i basades en una narrativa que ningú es creu fora de l'exèrcit. Amb un sol moviment, els militars tiren per la finestra Aung San Suu Kyi i el suport massiu que va rebre el seu partit a les eleccions del novembre, i de retruc qualsevol resta de respecte a la democràcia i als drets de la gent a tenir veu. Ara ens preocupa que la detenció d’alts càrrecs de la NLD i de membres del partit no només s’aturi aquí, sinó que continuï en contra dels activistes dels drets i la democràcia que han parlat públicament contra els militars en el passat. Amb la crida de Suu Kyi a la gent a resistir el cop d’estat només és qüestió de temps que el malestar es faci veure al carrer. Els militars de Birmània hi tornaran a respondre amb violència, com ho van fer el 1962, el 1974, el 1988 i el 2007, amb massacres i empresonaments massius.

Es creu les promeses dels militars de convocar eleccions l'any que ve?

És un engany que no ens hem de creure. El 1990, l'última vegada que l'exèrcit de Birmània va dur a terme un cop d'estat, es van fer promeses semblants i no hi va haver eleccions durant vint anys. L’exèrcit de Birmània ha fabricat una falsa crisi per justificar un estat d’emergència que els permeti passar per sobre de la democràcia i els drets, i això és escandalós i inacceptable.

Com valora la gestió de Suu Kyi al govern?

El govern de la Lliga Nacional per la Democràcia entre 2015 i 2020 ha decebut molta gent pel seu fracàs en la defensa dels drets humans. És clar que les accions d’Aung San Suu Kyi van ser reprovables quan va defensar els actes de genocidi dels militars i els crims contra la humanitat contra els rohingyes al Tribunal Internacional de Justícia. Va decidir participar en un encobriment, però no va ser ella qui va donar les ordres, perquè l’exèrcit ha treballat sempre fora del control civil. Això és el que estableix la Constitució del 2008, que els militars van redactar. No s'hauria d'oblidar que els autèntics responsables d’aquest drama són els homes que van ordenar els assassinats i la brutalitat, i els mateixos alts comandaments militars birmans que avui han ocupat el poder.

stats